Aquest dimarts comença el judici pel ‘cas Koldo’ on l'exministre de Transports José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l'empresari Víctor de Aldama s'asseuran a la bancada dels acusats del Tribunal Suprem. En ell es jutjarà la presumpta irregularitat en què estan implicats pel que fa als contractes de mascaretes que van ser adjudicats des del Ministeri de Transports durant la pandèmia de la covid-19. Però, quin paper han jugat els tres acusats en la presumpta trama de corrupció?
En el ‘cas Koldo’ ressonen tres noms: Koldo, Ábalos i Aldama. El primer d’ells s’ha convertit en l’eix principal per comprendre la trama de les mascaretes, donant al seu torn el nom del cas, i per al qual la Fiscalia demana 19 anys de presó. L’exassessor va ser detingut el 2024 per haver exercit com a intermediari en la presumpta corrupció en la compra de les mascaretes durant la pandèmia, a través del Ministeri de Transports cobrant comissions per facilitar els contractes. En aquest context i segons com apunta la Guàrdia Civil, era l’“element de connexió” amb Ábalos i duia a terme les “instruccions directes d’Ábalos”.
Així apareix l'empresari Víctor de Aldama, enllaç entre Koldo i les companyies que beneficien els contractes de mascaretes, el presumpte aconseguidor i comissionista de la trama per al qual la Fiscalia demana set anys de presó. Tant Ábalos com l'exassessor es troben en presó provisional mentre que Aldama, en haver confessat mossegades davant del jutjat, va sortir de la presó. La Guàrdia Civil el considera el “nexe corruptor”.
En el cas de José Luis Ábalos, la Fiscalia sol·licita 24 anys de presó i se l'assenyala per presumpta corrupció, suborn i organització criminal. Anticorrupció manifesta que va tenir un “paper principal” ja que els contractes havien d'estar avalats per ell, en aquell moment ministre de Transports. La pregunta que queda flotant és fins a quin punt Ábalos va ser un beneficiari puntual d'aquests serveis o formava part activa d'una estructura més àmplia d'utilització de la seva influència per afavorir adjudicacions.
Així mateix, el cos de policia esmenta l'empresa Solucions de Gestió, lligada a l'empresari Juan Carlos Cueto, la qual el sumari descriu com una societat instrumental utilitzada per canalitzar grans contractes de material sanitari i repartir-se comissions presumptament il·legals.
No obstant, apareixen més noms com el recentment esmentat Cueto, empresari i presumpte cervell de la trama; José Luis Rodríguez, sotstinent de la Guàrdia Civil, a qui se'l considera coneixedor de la presumpta corrupció; Joseba García, el germà de Koldo, considerat testaferro del seu familiar; Patricia Uriz, exdona de l'exassessor, considerada beneficiada de comissions; Jessica Rodríguez, exparella d'Ábalos, per la seva contractació en dues empreses públiques; Isabel Pardo de Vera, expresidenta d'Adif, presumptes delictes de malversació i tràfic d'influències; Francina Armengol, presidenta del Congrés i expresidenta de les Balears que, durant la pandèmia va abonar a Soluciones de Gestión prop de quatre milions d'euros, i, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, també va contractar material sanitari de l'empresa com a president de les Canàries.
En què van consistir els contractes de mascaretes?
La trama del 'cas Koldo' o ‘cas mascaretes’ va ser destapada el febrer de 2024 per la UCO i van revelar que ens dependents del Ministeri de Transports -Ports de l'Estat i Adif- van adjudicar contractes per 54 milions d'euros per a 13 milions de mascaretes defectuoses durant la pitjor fase de la pandèmia, amb comissions il·legals de 3,7 milions d'euros per a Aldama, canalitzades a Ábalos i Koldo via pagaments en negre, regals i favors polítics.
La Fiscalia Anticorrupció assenyala que els tres “van acordar la futura comissió de delictes, conforme les oportunitats de cometre'ls es van anar presentant”. Així mateix, manifesta que van ser ajudats “per altres autoritats i funcionaris” com també per familiars de Koldo i altres empresaris de l'entorn d'Aldama. Finalment, exposa que la presumpta organització criminal de la qual se'ls acusa, va ser creada “amb innegable vocació de permanència en el temps”.
El cas esquitxa el PSOE?
La resposta a aquesta qüestió és afirmativa. Ábalos ha estat una figura clau en el Govern de Pedro Sánchez. A més, el que va ser secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, va ser assenyalat com una de les persones que presumptament va rebre comissions en la trama. Al mateix temps, la UCO apunta a l'esposa de Cerdán, Francisca Muñoz Cano, coneguda com a “Paqui”.
L'exsecretari es troba actualment en llibertat provisional i se l'investiga per integració en organització criminal, suborn i tràfic d'influències, per presumptament liderar la gestió de comissions il·legals de la constructora Acciona i altres empreses adjudicatàries d'obra pública vinculada al PSOE. De la mateixa manera, la UCO detalla que l'esposa de Cerdán va cobrar uns 9.500 euros el 2018 com a “empleada” de la cooperativa Noran, una empresa vinculada a l'entramat de corrupció, sense que consti activitat laboral real.
No obstant això, aquests fets sobre la trama d'obra pública que afecten Cerdán i el seu entorn no es jutjaran al Suprem, sinó que la línia investigadora continua oberta a l'Audiència Nacional, mentre l'alt tribunal se centra en l'etapa de les compres de mascaretes.
