El nou any judicial ha arrencat aquest dijous en un context marcat per les tensions entre el Poder Judicial i el Govern d'Espanya. L'acte solemne d'obertura, presidit pel rei Felip VI, se celebra després de diverses topades institucionals relacionades amb decisions i actuacions judicials que han elevat l'enfrontament entre ambdós poders.
Entre els assumptes que han contribuït a aquest clima es troba la recent decisió cautelar del Tribunal Suprem de suspendre les altes en el cens electoral vinculades a l'anomenada llei de nets. A això se suma la causa oberta per la crisi migratòria de Ceuta, després de l'entrada de més de 70.000 persones a la ciutat autònoma a finals de juliol, així com el procediment relacionat amb l'exfiscal general de l'Estat Álvaro García Ortiz i el posterior escrit remès per la fiscal general, Teresa Peramato, a les institucions europees en què qüestionava la instrucció del cas.
En aquest escenari, la presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, ha situat la defensa de la independència judicial com un dels eixos del seu discurs durant l'obertura de l'any judicial. La magistrada ha advertit contra les crítiques que atribueixen motivacions polítiques a les resolucions dels tribunals i ha reclamat respecte cap als qui exerceixen responsabilitats jurisdiccionals.
Perelló ha defensat que la seva actuació al capdavant de l'òrgan de govern dels jutges s'ha basat en la recerca d'acords, des d'una posició “imparcial i neutral” i amb “criteri propi”. L'objectiu, ha explicat, és que les decisions adoptades responguin “al servei de la justícia i de l'interès general”, i no “al servei d'altres interessos”.
La presidenta del Suprem ha insistit especialment en què la independència constitueix la principal garantia per als ciutadans. “La nostra independència és la millor garantia que podem oferir-los perquè estiguin convençuts que, a l'hora de prendre una decisió, ho farem sense cedir a influències, pressions ni ingerències de cap tipus”, ha assenyalat.
Perelló adverteix contra les acusacions de 'lawfare'
La presidenta del CGPJ també ha diferenciat entre la crítica legítima a les resolucions judicials i aquelles acusacions que atribueixen als jutges intencions polítiques o ideològiques. Segons ha explicat, els magistrats poden equivocar-se en l'aplicació del Dret, però el sistema judicial ja preveu mecanismes per revisar i corregir aquestes decisions mitjançant els recursos corresponents, dins també del marc jurídic europeu.
En aquest sentit, Perelló ha defensat que les resolucions judicials poden ser qüestionades sempre que es faci mitjançant arguments sòlids. “Les resolucions judicials poden ser criticades”, ha reconegut, encara que ha reclamat que aquesta crítica sigui “fundada”, perquè “contribueix a millorar” la justícia i “sempre serà benvinguda”.
La magistrada ha marcat, però, una línia vermella: el debat jurídic, al seu parer, no ha de transformar-se en acusacions sobre les suposades motivacions polítiques dels jutges pel simple fet de discrepar de les seves decisions.
Perelló s'ha referit així a les acusacions de 'lawfare' que s'han produït en els últims mesos i que, segons ha assenyalat, han arribat a convertir-se en “acusacions expresses generalitzades que jutges i tribunals adopten determinades decisions per raons polítiques i no per les raons jurídiques que expressen les seves resolucions”.
Al seu parer, atribuir als jutges aquest tipus de comportament revesteix una especial gravetat, ja que suposa una “imputació d'extraordinària gravetat, que pot arribar a comportar l'atribució d'una conducta delictiva” i “posa en qüestió que l'actuació judicial respongui exclusivament al dret”.
La presidenta del CGPJ ha endurit la seva advertència quan aquestes desqualificacions procedeixen de representants institucionals. “Si aquestes desqualificacions procedeixen dels qui exerceixen responsabilitats institucionals, la gravetat és major”, ha afirmat, abans de recordar que la Comissió Europea ve reclamant que Executiu i Legislatiu evitin aquelles crítiques que puguin deteriorar la independència dels tribunals o la confiança ciutadana en la Justícia.
Perelló ha rebutjat expressament que els atacs públics als magistrats puguin convertir-se en una eina per condicionar la seva actuació. “No és admissible que la desqualificació pública dels jutges es converteixi en un instrument de pressió sobre l'exercici de la jurisdicció”, ha advertit, alhora que ha apel·lat al “respecte i la lleialtat institucional”.
Puente acusa alguns jutges de "fer política"
En una entrevista concedida a RNE, Puente ha sostingut que alguns magistrats estan intentant “fer política” i ha arribat a acusar-los de “voler governar el país per darrere”. El ministre ha defensat que les decisions polítiques han de correspondre als qui han rebut el suport dels ciutadans a les urnes i ha llançat un missatge directe als qui pretenguin assumir aquest paper: qui vulgui prendre decisions polítiques, ha assenyalat, ha de concórrer a unes eleccions.
Les seves declaracions es produeixen precisament quan el curs judicial arrenca amb diversos fronts oberts entre el Govern i els tribunals. Entre ells es troba la recent decisió cautelar del Tribunal Suprem sobre les altes en el cens electoral vinculades a l'anomenada llei de nets, a més de les discrepàncies sorgides al voltant de l'aplicació de la llei d' Amnistia. A aquest escenari se suma la causa oberta per l'Audiència Nacional per investigar la crisi migratòria de Ceuta.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
