El jutge Pablo Llarena ha tancat la causa que va instruir al Tribunal Suprem contra Carles Puigdemont i ha traslladat a la Sala Penal la decisió final sobre l'aplicació de la llei d'amnistia. El magistrat, segons un acte recollit per Europa Press, dona així per conclosa la seva fase d'instrucció i deixa en mans de l'òrgan que va jutjar el cas l'extinció de la responsabilitat penal.
L'instructor, que va investigar el procés, també aixeca el processament de Toni Comín i Lluís Puig, i manté la mateixa tesi que ja havia anticipat a l'octubre: l'amnistia resulta aplicable al delicte de malversació pel qual estaven encausats.
L'amnistia avança, però el Suprem conserva l'última paraula processal
Llarena sosté que la doctrina fixada pel Tribunal Constitucional en la sentència que va concedir l'empara a l'exconsellera Dolors Bassa és extensible a Puigdemont. Amb aquest criteri, va desestimar el recurs presentat per l'acusació popular de Vox contra la seva decisió de deixar sense efecte les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig.
El magistrat recorda que la resolució del Constitucional s'ha d'aplicar, encara que no en comparteixi les raons, i subratlla que la seva discrepància no pot condicionar ni endarrerir el compliment del que ha resolt la cort de garanties. En aquest mateix acte, a més, va retreure falta de “mesura” en la sentència de l'òrgan constitucional.
La decisió d'octubre, insisteix ara, es limitava a l'aixecament de les ordres de detenció i no equivalia a tancar de forma definitiva el procediment. Tampoc substituïa la resolució que correspon sobre l'extinció de la responsabilitat i el sobreseïment, una tasca que el mateix jutge remet ara a la Sala Penal. La Sala ja ha aplicat l'amnistia a l'exvicepresident Oriol Junqueras i als exconsellers Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull, en una línia que ara torna a marcar el recorregut de les peces encara pendents del cas.
El jutge manté els indicis, però els separa de l'efecte de la llei
Llarena afirma que la llei d'amnistia al procés, en vigor des de 2024, i l'empara concedida fa un mes per la majoria del Tribunal Constitucional, el seu sector denominat progressista impedeixen mantenir el processament de Puigdemont. L'acte recorda que aquesta doctrina descarta que el finançament públic del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 constitueixi, per si sola, el benefici patrimonial personal que exclou l'amnistia.
Al mateix temps, l'instructor aclareix que la impossibilitat de seguir amb la persecució penal no deriva d'una despenalització general de la malversació o de la desobediència, ni tampoc que hagin desaparegut els indicis que van portar al processament. La causa queda afectada, segons el seu raonament, per la decisió legislativa d'amnistiar les conductes investigades i per l'abast que li ha donat la majoria del Constitucional.
El magistrat afegeix que continuen existint indicis de participació de Puigdemont, Comín i Puig, els mateixos que van sustentar el seu processament el 2018. En aquella resolució se'ls va atribuir haver usat les facultats dels seus càrrecs al Govern per organitzar i finançar amb fons públics el referèndum de l'1-O, desatenent les prohibicions del Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, dins d'una estratègia orientada a imposar unilateralment la independència al marge de l'ordre constitucional i de l'estatut autonòmic.
Puigdemont i Comín perden una altra via al Suprem, però no recuperen una causa oberta
En un altre acte recollit també per Europa Press, Llarena ha desestimat els recursos de Puigdemont i de Comín perquè la causa fos remesa als jutjats de Catalunya després que "desaparegués la imputació per sedició". El jutge respon que va conservar la competència del Suprem perquè la malversació investigada incloïa actes de contractació i disposició de fons realitzats fora d'Espanya.
"Que les despeses s'imputessin a un departament amb seu a Barcelona no significa que tots els actes necessaris per realitzar-los s'executessin allà", raona el magistrat. Amb aquesta argumentació, rebutja la pretensió d'enviar el cas a la jurisdicció catalana.
Llarena també descarta que la tramitació paral·lela d'una causa davant el Tribunal de Comptes suposi una doble persecució dels mateixos fets. I precisa que aquesta última desestimació no modifica l'aixecament de les ordres nacionals de detenció acordat el mes passat, que continuen sense efecte.
