El Suprem dona un triple revés a Manos Limpias i tomba la seva denúncia contra Félix Bolaños per criticar el polèmic jutge Peinado

El tribunal descarta que el ministre cometés delicte per qüestionar l'actuació de l'instructor del cas de Begoña Gómez i rebutja també altres denúncies del pseudosindicat ultra contra Marlaska i Montero

30 d'octubre de 2026 a les 17:57h
EuropaPress 7848948 ministro presidencia felix bolanos diputacion permanente congreso diputados
EuropaPress 7848948 ministro presidencia felix bolanos diputacion permanente congreso diputados

El Tribunal Suprem ha frenat l'intent de Manos Limpias de portar davant la Justícia Félix Bolaños per les seves crítiques al polèmic jutge Juan Carlos Peinado. La Sala Penal ha inadmès la denúncia del pseudosindicat ultra contra el ministre de Justícia i ha deixat clar que les seves paraules sobre l'actuació de l'instructor de la causa de Begoña Gómez no constitueixen delicte.

L'organització dirigida per Miguel Bernad, que exerceix l'acusació popular contra l'esposa de Pedro Sánchez, pretenia que el Suprem investigués Bolaños per calúmnies, acusació falsa, coaccions i inducció a la prevaricació. Els magistrats han descartat totes aquestes acusacions i han recordat l'abast de la llibertat d'expressió quan es tracta d'assumptes amb una dimensió política inqüestionable.

La resolució forma part d'un triple revés judicial per a Manos Limpias. L'alt tribunal ha rebutjat també dues denúncies més de l'organització contra el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i l'exministra d'Hisenda i dirigent socialista María Jesús Montero.

En una quarta decisió, el Suprem ha inadmès una querella de la ultradreta Vox contra Francina Armengol, a la qual el partit de Santiago Abascal atribuïa un presumpte fals testimoni per la seva declaració sobre la compra de mascaretes davant una comissió d'investigació del Congrés.

Les crítiques al jutge Peinado que Manos Limpias va voler portar als tribunals

La denúncia contra Bolaños es dirigia contra les seves declaracions després que Peinado decidís avançar cap al judici de Begoña Gómez. El ministre va qualificar aquella decisió d'"una vergonya", va sostenir que havia causat un dany a la Justícia i va expressar la seva confiança que l'Audiència Provincial de Madrid la revoqués.

Manos Limpias va sostenir que aquestes manifestacions podien ser constitutives de diversos delictes. També va denunciar el ministre per dirigir-se al Consell General del Poder Judicial per reclamar una resposta davant el que considerava una actuació impròpia de Peinado durant la seva declaració com a testimoni en la causa.

El Suprem rebutja que aquelles paraules fossin calumnioses. L'acte, del qual ha estat ponent el magistrat Manuel Marchena, assenyala que l'exercici de la llibertat d'expressió "eixampla el seu àmbit de legitimitat" quan l'opinió es refereix a un assumpte de dimensió política inqüestionable.

La Sala descarta igualment l'acusació de denúncia falsa. Els magistrats expliquen que Bolaños no va presentar una denúncia ni una querella contra Peinado en la qual li atribuís falsament una infracció penal.

Tampoc aprecien que el ministre tractés d'induir l'Audiència de Madrid a prevaricar per expressar el seu desig que revisés la decisió de l'instructor. Sol·licitar a un tribunal que dicti una resolució conforme a dret no constitueix una inducció a cometre un delicte, conclou el Suprem, que també descarta les suposades coaccions a l'òrgan de govern dels jutges.

La resolució torna a situar el focus sobre l'organització ultra que va presentar la denúncia amb la qual Peinado va obrir el 2024 la causa contra Begoña Gómez. Des de llavors, la instrucció ha estat envoltada de polèmica i les defenses han qüestionat l'actuació del magistrat, diverses de les decisions del qual han estat corregides per l'Audiència Provincial de Madrid.

L'Audiència va mantenir al juliol la continuació del procediment davant un jurat per presumpte tràfic d'influències i malversació, però va descartar altres dos delictes i va aixecar les mesures cautelars imposades a Gómez. Al setembre, Peinado va acordar l'obertura de judici oral contra ella i la seva assessora Cristina Álvarez. La Fiscalia ha demanat l'arxivament, mentre les acusacions sol·liciten la seva condemna.

El tribunal també rebutja la querella de Vox contra Armengol

El Suprem ha inadmès així mateix la denúncia amb la qual Manos Limpias pretenia atribuir a Grande-Marlaska una responsabilitat penal per la mort de quatre guàrdies civils en operacions contra el narcotràfic a Barbate, Cadis, i Huelva. L'organització sostenia que no s'havien proporcionat als agents mitjans suficients per treballar amb seguretat.

Els magistrats sostenen que no s'han aportat indicis d'una contribució causal dels denunciats al risc que va desencadenar les morts. La Sala precisa que el seu examen es limita al terreny penal, per la qual cosa deixa fora altres consideracions que puguin formar part del debat públic sobre la dotació de mitjans.

La tercera denúncia de Manos Limpias es dirigia contra María Jesús Montero per dues modificacions pressupostàries aprovades el 2024 per finançar partides de pensions amb crèdits inicialment destinats al Pla de Recuperació. El pseudosindicat li atribuïa presumptes delictes de malversació, prevaricació i administració deslleial, però el Suprem no aprecia elements per obrir una causa penal.

El tribunal ha rebutjat també la querella presentada per la ultradreta Vox contra Francina Armengol. La formació ultra l'acusava de fals testimoni per les seves respostes davant la comissió parlamentària que va investigar la compra de material sanitari durant la pandèmia, en particular sobre la seva relació amb l'exassessor ministerial Koldo García.

La Sala considera que no hi ha prou base per afirmar que Armengol va alterar substancialment la veritat. Recorda que la dirigent socialista va reconèixer haver parlat amb García, tot i que va assegurar no recordar el contingut d'algunes converses. També assenyala que negar una participació en els processos de contractació és compatible amb haver facilitat un contacte amb responsables del Govern balear.

Els magistrats afegeixen que, fins i tot si en la seva declaració poguessin apreciar-se imprecisions o omissions, serien necessaris més elements per admetre una querella per fals testimoni.

Sobre l'autor
foto jaime
Jaime Barrionuevo

Redactor de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit