Tota la dreta política i la patronal ha sortit a l'uníson a qüestionar la legitimitat de la vaga general convocada pels principals sindicats, CCOO i UGT, pressionats del Sindicat d'Inquilines i el moviment pel dret a l'habitatge. Mentre que el Partit Popular s'ha quedat en una discreta crítica a l'aturada general, qualificant-la de “greu error”, Vox i la CEOE no han dubtat a sentenciar aquesta vaga com a “ideològica i il·legal”, i denuncien que no té cap vinculació amb l'àmbit laboral. Però llavors, és veritablement il·legal la vaga convocada per a l'11-N?
La regulació de la vaga a Espanya és una veritable anomalia constitucional, ja que es tracta de l'únic Dret Fonamental, enunciat a l'art. 28 de la Constitució, que no està desenvolupat per Llei Orgànica. La manca de consens polític en l'elaboració d'una norma actualitzada manté aquest dret regit pel Reial Decret Llei 17/1977, anterior a la mateixa Constitució. En aquesta norma apareixen rebutjades, entre altres causes, les vagues convocades amb motivació política aliena als interessos dels treballadors.
En aquest punt és on la patronal i la ultradreta erren el tret quan, en fer una lectura superficial i aïllada de la norma, pretenen separar el dret a l'habitatge dels interessos de la classe treballadora; com si tenir capacitat econòmica per gaudir d'un habitatge digne no fos important per als treballadors i treballadores. I en aquest sentit n'hi ha prou amb fer un repàs a la doctrina del Tribunal Constitucional, que ha establert amb absoluta contundència que en la interpretació d'aquest Dret Fonamental s'han d'integrar les reivindicacions d'interessos socioeconòmics que van més enllà de l'estricte àmbit laboral.
Però també el mateix Tribunal Suprem, de tall indubtablement més conservador, ha confirmat en jurisprudència recent com la STS 31/2020 la legalitat d'una convocatòria sobre reivindicacions connectades amb l'àmbit econòmic i laboral. La suma d'ambdues postures ha donat lloc al concepte de ‘vaga mixta’, l'encaix de la qual en la legalitat no pot qüestionar-se després d'anys de consolidació doctrinal. Referent a això, la CEOE va rectificar en el seu intent per recórrer davant els tribunals la convocatòria després de consultar assessors jurídics.
Resulta sorprenent que davant un bloc jurisprudencial tan evident i reiterat, la ultradreta i la patronal insisteixin a denunciar la convocatòria. Però més sorprenent és encara la hipocresia del partit de Santiago Abascal, que critica la motivació política d'aquesta vaga malgrat que el sindicat Solidaritat, amb una presència amb prou feines residual, va convocar sota el seu impuls un intent fallit de vaga general en resposta a la Llei d'Amnistia el novembre de 2023. No cal dir que aquesta vaga sí que tenia una fonamentació purament ideològica i desconnectada de l'àmbit socioeconòmic, i que, malgrat això, va ser autoritzada precisament sota el paraigua de la interpretació extensiva que fa el TC. La convocatòria, per cert, va ser un fracàs incontestable.
En definitiva, el dubte sobre la legalitat de la vaga de l'11-N no té cap fonamentació jurídica sòlida. La convocatòria compleix amb totes les exigències legals i constitucionals per ser una vaga general legal, legítima i pertinent. Així, tots els sectors econòmics, socials, productius i laborals estan cridats a exercir lliurement el seu dret constitucional per reivindicar millores en les condicions per a l'accés a un habitatge digne.
