Que un polític o una política dimiteixi a Espanya, ja saben vostès, no és habitual. I quan passa es converteix, increïblement, en notícia. És a dir, quan un polític assumeix responsabilitats, quan actua amb coherència o fins i tot amb valentia, perquè deixar un lloc de feina —màximament un amb una enorme exposició pública i la dimissió del qual serà comentada per tots els mitjans de comunicació— requereix també valentia, això mereix ser reconegut.
I això és el que ha passat aquest divendres amb Montse Mínguez, portaveu del Partit Socialista i una de les cares més visibles del PSOE. Una dimissió que, insisteixo, cal lloar. Montse Mínguez no ha comès cap delicte. No està sent investigada per absolutament res i no té cap problema amb la Justícia. El negoci immobiliari que ha generat aquesta polèmica no és seu, sinó de la seva parella.
És evident que políticament, i més encara en campanya, la situació podia resultar incòmoda. Que la parella d'una dirigent d'un partit que defensa regular el negoci immobiliari tingui precisament una activitat vinculada a aquest sector pot generar una contradicció difícil d'explicar en plena precampanya d'unes eleccions generals que desembocaran a les urnes el pròxim 29 de novembre.
Però una cosa és això i una altra molt diferent atribuir a Montse Mínguez les activitats professionals de la seva parella. El que faci la parella d'una persona no determina automàticament el que aquesta persona pensa, defensa o fa políticament, llevat que existeixi alguna connexió entre aquesta activitat privada i la seva responsabilitat pública. I, en aquest cas, no sembla existir-ne cap.
Tampoc estem davant d'una dirigent que hagi sortit públicament a defensar o lloar l'activitat de la seva parella. No ha passat com, per exemple, amb Isabel Díaz Ayuso i Alberto González Amador, a qui la presidenta madrilenya va defensar inicialment presentant la seva situació com un simple conflicte amb Hisenda. Després hem sabut que la qüestió era bastant més seriosa i que González Amador anirà a judici per diferents delictes, entre ells presumpta falsedat documental.
En el cas de Montse Mínguez, insisteixo, no existeix res semblant. No està imputada, no està investigada i no té cap mena de problema amb la Justícia. El que hi havia era una incoherència política difícil de gestionar en una precampanya electoral. I davant d’aquesta situació ha decidit dimitir. Per això crec que cal reconèixer-ho. Que una política abandoni la primera línia i assumeixi una responsabilitat política quan ni tan sols està sent investigada per res és un gest que, precisament perquè no abunda a Espanya, mereix ser destacat.
Ara bé, a més d’exalçar una dimissió quan es produeix, també cal demanar coherència a la resta de partits. I, en aquest cas, el Partit Popular de Madrid i el Partit Popular a nivell nacional haurien de prendre nota. Perquè qui sí que té actualment un problema amb la Justícia és un polític del PP madrileny que segueix en actiu i continua sent alcalde: l’alcalde de Móstoles, Manuel Bautista.
Existeix una denúncia contra ell presentada, ni més ni menys, per una exregidora del mateix Partit Popular. No per algú de l’oposició, sinó per una antiga regidora del seu mateix partit. Una denúncia per presumpte assetjament sexual i laboral sobre la qual existeix una investigació encara en una fase inicial.
I, mentrestant, Manuel Bautista continua sent alcalde de Móstoles. Això sí que em sembla una vergonya.
El Partit Popular sortirà ara, lògicament, perquè està en l’oposició, a utilitzar la dimissió de Montse Mínguez políticament. Dirà: “Miri, Montse Mínguez ha dimitit”. Bé, doncs molt bé. Però abans d’utilitzar aquesta dimissió durant la campanya electoral, que prengui nota. Que prengui nota el Partit Popular de Madrid d’Isabel Díaz Ayuso i que prengui nota també la direcció nacional del PP.
Tenen a les seves files l’alcalde de Móstoles, un dels municipis més importants de la Comunitat de Madrid, afectat per una denúncia per presumpte assetjament laboral i sexual presentada per una exregidora del seu propi partit. I segueix en el càrrec.
Per tant, a més d’utilitzar —perquè ho faran— la dimissió de Montse Mínguez durant la precampanya i la posterior campanya electoral, el Partit Popular hauria de pressionar l’alcalde de Móstoles perquè dimiteixi d’una vegada per totes davant d’uns fets denunciats d’enorme gravetat.
Cal lloar la valentia i l'assumpció de responsabilitats vingui del partit polític que vingui. I, precisament per això, també cal exigir que la resta de formacions prenguin nota quan tenen situacions molt més greus dins de les seves pròpies files.
Això és el que hauria de fer ara el Partit Popular abans d'utilitzar electoralment la dimissió de Montse Mínguez.
Que prengui nota el Partit Popular.
