Gloria Steinem va entendre molt aviat que explicar la vida de les dones també podia canviar el repartiment del poder. La periodista, escriptora i activista nord-americana ha mort als 92 anys. Va morir aquest dimecres a casa seva de Nova York, envoltada d'alguns dels seus éssers estimats, segons va comunicar aquest dijous la fundació que porta el seu nom.
Nascuda el 25 de març de 1934 a Toledo, Ohio, va créixer entre continus viatges i va assumir des de jove la cura de la seva mare, que patia problemes de salut mental. Després de graduar-se al Smith College va passar dos anys a l'Índia, on va conèixer formes d'organització comunitària que acabarien influint en la seva manera d'entendre l'activisme. Escoltar, reunir i construir des de baix es van convertir en part del seu mètode.
La seva primera gran sacsejada periodística va arribar el 1963. Steinem es va infiltrar durant onze dies com a cambrera en un dels clubs Playboy de Nova York i va relatar a 'A Bunny's Tale' les jornades esgotadores, els baixos salaris, l'assetjament i el control exercit sobre els cossos de les treballadores. El reportatge va desmuntar la imatge glamurosa que venia l'imperi de Hugh Hefner, tot i que durant anys també va dificultar que els editors la prenguessin seriosament per a altres encàrrecs.
La seva transformació en una de les grans figures del moviment d'alliberament de les dones es va accelerar el 1969, quan va assistir a una trobada en què diverses dones van parlar públicament sobre els seus avortaments. Steinem havia interromput el seu propi embaràs de manera clandestina a Londres als 22 anys. Aquella experiència va alimentar una defensa constant de la llibertat reproductiva i del dret de cada dona a decidir sobre el seu cos.
Una revista per explicar la vida de les dones
El 1972 va cofundar 'Ms.', una revista pionera que va portar als quioscos assumptes fins aleshores relegats o directament silenciats per les grans capçaleres. La violència masclista, la discriminació laboral, l'avortament, les cures i la desigualtat política van passar a ocupar portades i reportatges escrits des de l'experiència de les mateixes dones. Va romandre vinculada a la publicació durant dècades.
Steinem va impulsar a més la National Women's Political Caucus, la Ms. Foundation for Women, Equality Now i el Women's Media Center. Va recórrer els Estats Units juntament amb l'activista afroamericana Dorothy Pitman Hughes i va teixir aliances amb dones negres, indígenes i llatines. El seu compromís va arribar també a la lluita contra la mutilació genital femenina i la violència domèstica, els drets de les persones LGTBIQ+ i els moviments pacifistes.
La seva feina va rebre el 2013 la Medalla Presidencial de la Llibertat dels Estats Units. Espanya la va distingir el 2021 amb el Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats, que va reconèixer el seu paper en la transformació social i la seva capacitat per traslladar les reivindicacions feministes a l'espai públic. Durant el seu discurs a Oviedo va deixar una frase que resumia bé la seva manera de resistir: "El riure és una prova de llibertat".
Steinem va seguir escrivint, viatjant i participant en mobilitzacions fins a una edat avançada. El 2017 va prendre la paraula davant la multitudinària Marxa de les Dones de Washington i va mantenir després el seu suport a les noves generacions d'activistes. El seu últim llibre, 'An Unexpected Life', arribarà a les llibreries el pròxim 22 de setembre. Va acabar aquestes memòries poques setmanes abans de morir.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
