Alsina sobre Von der Leyen fixant posició sobre l'Iran sense deliberació a la UE: "Hauria d'aclarir en nom de qui parla"

El periodista Carlos Alsina ha posat en dubte les declaracions d'Ursula von der Leyen sobre el suposat final de l'ordre internacional durant el seu monòleg al programa Más de uno. El comunicador va qüestionar que la presidenta de la Comissió Europea traslladés una posició sobre el conflicte a l'Iran sense que hi hagi prèviament un debat institucional a la Unió Europea.

Durant la seva intervenció, Alsina va considerar que la posició de Von der Leyen actual evita criticar obertament l'actuació de Donald Trump a l'Iran, fins i tot quan aquesta postura xoca amb la mantinguda per països com França, Itàlia o Espanya. Segons el comunicador, aquests governs no lamenten la mort del líder iranià, però sí qüestionen la vulneració de la legalitat internacional.

El periodista Carlos Alsina va subratllar que el debat obert després de les paraules d' Ursula von der Leyen és profundament europeu, ja que afecta qüestions com les regles internacionals, els consensos i les discrepàncies entre els Estats membres. Per això, va considerar que el primer que hauria d'aclarir la presidenta de la Comissió Europea és “en nom de qui parla”, especialment quan dins del seu propi equip existeixen veus que discrepen d'aquesta visió, com la vicepresidenta Teresa Ribera.

Alsina també va advertir que els càrrecs públics han de diferenciar entre la seva opinió personal i la posició de la institució que representen. "Aquells que exerceixen càrrecs públics han de ser escrupolosos en distingir la seva posició personal de la de la institució que encarnen", va afirmar. En aquest sentit, va comparar la situació amb crítiques que a Espanya s'han dirigit al president Pedro Sánchez per expressar posicions internacionals sense consultar prèviament a altres forces polítiques.

En la seva reflexió, Alsina va plantejar a més que si realment l'ordre internacional basat en normes pertany ja al passat —en al·lusió a El mundo de ayer de Stefan Zweig— Europa hauria d'explicar quina és l'alternativa. El periodista va qüestionar què significa exactament aquesta política exterior “més realista” que alguns líders reclamen i quin paper ha de jugar la Unió Europea en un context global marcat per líders que utilitzen la força militar o econòmica per imposar les seves decisions.

Alsina va assenyalar que, a curt termini, la prioritat dels països europeus passa per contenir una possible escalada regional, protegir punts estratègics com Xipre i evitar que el conflicte arribi a països aliats de l'OTAN com Turquia. A això s'hi sumen les conseqüències econòmiques de la guerra, que ja es reflecteixen en l'encariment dels combustibles i en com està afectant la borsa.

El comunicador també es va mostrar escèptic davant l'optimisme expressat per Donald Trump, qui ha pronosticat que la guerra està pràcticament acabada i que el seu resultat serà favorable. Davant aquest escenari, va subratllar que els dirigents nacionals —entre ells el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez— seran els qui hagin de prendre decisions i retre comptes davant els seus ciutadans.

Per tancar la seva reflexió, Alsina va recórrer a una metàfora sobre un arquer que, entestat a llançar fletxes cada nit per assolir la lluna, va acabar convertint-se en el millor tirador del seu entorn malgrat no aconseguir mai el seu objectiu. Tanmateix, el periodista va advertir que la insistència a disparar sense mesurar les conseqüències pot acabar girant-se en contra de qui llança la fletxa, en al·lusió al risc polític d'actuar amb excés d'audàcia en un context internacional tan incert.