María Galiana ha protagonitzat un dels moments més emotius d’El Perro Andaluz. L’actriu, inoblidable per al gran públic pel seu paper d’Herminia a Cuéntame cómo pasó, ha volgut retre homenatge a Maricarmen amb una lectura de Desahucio, un poema de Rafael Alberti que, gairebé un segle després de la seva publicació, torna a ressonar enmig del debat sobre l’accés a l’habitatge.
La intèrpret ha participat en la seva secció habitual a l’espai presentat per Manu Sánchez a La 1, on ha compartit plató amb la cantant India Martínez. Abans de començar la lectura, Galiana ha explicat l’origen dels versos i ha precisat que el desnonament a què al·ludeix el poeta no és material, com el patit per Maricarmen, sinó una imatge literària. Una aclaració que no ha impedit que el poema adquirís una especial força emocional en el context de l’homenatge.
María Galiana recita Desahucio, el poema d’Alberti que torna a cobrar sentit
"He portat aquest paperet, que és una xuleta, perquè no me’l sé de memòria", ha explicat l’actriu, que ha situat el text el 1929 i l’ha vinculat al llibre Sobre los ángeles, de Rafael Alberti. Amb la naturalitat que caracteritza les seves intervencions, Galiana ha donat pas a uns versos que parlen d’una casa deshabitada, de la pèrdua i d’una presència que sembla expulsada del seu propi espai.
"Sola, sense mobles i sense alcoves, deshabitada", escriu Alberti en un dels passatges més evocadors del poema. La lectura avança entre imatges de parets ferides, humitat, cadenes i crits, fins a desembocar en una pregunta que adquireix una ressonància especial davant la història de Maricarmen: "Quan abandones la casa, digues, quins àngels dolents, cruels, volen de nou llogar-la?".
En acabar, l’actriu ha rebut una ovació del públic, acompanyada pels aplaudiments de Manu Sánchez i India Martínez. El presentador ha resumit l’emoció del moment amb una expressió tan breu com eloqüent: "María Galiana, paraules majors".
L’homenatge a Maricarmen que uneix la cultura davant la crisi de l’habitatge
La intervenció de Galiana arriba després que la mort de Maricarmen, de 87 anys, hagi provocat nombroses mostres de solidaritat i reaccions des de diferents àmbits de la cultura. La dona havia estat desallotjada de l’habitatge en què va residir durant dècades, un cas que ha revifat les reivindicacions pel dret a un habitatge digne i les crítiques a les conseqüències socials dels desnonaments.
Artistes com Ana Belén i Eva Amaral també han expressat públicament el seu pesar, mentre que l'actor Liam Cunningham ha denunciat la situació. Les mobilitzacions ciutadanes han mantingut viva la memòria de Maricarmen i han convertit la seva història en un símbol de les dificultats que afronten moltes persones per conservar la seva llar.
El poema d'Alberti tampoc és una elecció nova dins d'aquestes reivindicacions. Ana Belén ja havia recorregut als seus versos en una mobilització anterior al desnonament de Maricarmen, acompanyant la seva lectura amb una adaptació de La puerta de Alcalá. La recuperació de Desahucio demostra com la literatura pot transcendir la seva època i trobar noves formes d'interpel·lar el present.
A El Perro Andaluz, María Galiana ha fet precisament això: rescatar uns versos escrits fa gairebé cent anys per recordar una història actual. Un gest que ha transformat la seva habitual col·laboració televisiva en un homenatge a Maricarmen i en una reflexió sobre la pèrdua de la llar, la dignitat i el significat de tenir un lloc al qual tornar.
Hay desahucios que van más allá de perder una casa. María Galiana da voz a Rafael Alberti en “Sobre los ángeles”.#ElPerroAndaluzTVE pic.twitter.com/Le90GAexbk
— El Perro Andaluz (@PerroAndaluzTVE) October 8, 2026
Desnonament, Sobre els Àngels. Rafael Alberti, 1929
"Àngels dolents o bons
que no sé,
et van llançar a la meva ànima.
Sola,
sense mobles i sense alcoves,
deshabitada.
De sobte, el vent fereix
les parets,
les més fines, vítries làmines.
Humitat. Cadenes. Crits.
Ràfegues.
Et pregunto:
quan abandones la casa,
digues-me,
quins àngels dolents, cruels,
volen de nou llogar-la?
Digues-m'ho"