Ni el Mundial de futbol ni la campanya de boicot impulsada durant mesos per Elon Musk i sectors de l’extrema dreta han frenat l’estrena de L’Odissea, la nova pel·lícula de Christopher Nolan. L’adaptació del clàssic d’Homer ha debutat amb 264,1 milions de dòlars a la taquilla mundial, convertint-se en el millor llançament de tota la carrera del cineasta i recuperant pràcticament el cost de producció —estimat en 250 milions de dòlars— en només tres dies. El film també ha rebut una excel·lent acollida per part del públic, amb una qualificació A a CinemaScore, cosa que reforça les previsions d’un llarg recorregut comercial.
Un dels principals obstacles per al llançament va ser la campanya de crítiques encapçalada per Elon Musk i amplificada per l’anomenada fachosfera, que va carregar contra el repartiment per considerar que la pel·lícula oferia una visió "woke" del relat clàssic. Les crítiques es van centrar especialment en l’elecció de Lupita Nyong'o com a Helena de Troia i Elliot Page com a Sinon, qüestionant la fidelitat històrica de l’adaptació. Tot i això, el públic ha respost massivament a la proposta de Nolan.
L’estrena també va coincidir amb el tram decisiu del Mundial de futbol, celebrat als Estats Units, incloent-hi el partit pel tercer lloc i la final entre Espanya i Argentina, un calendari que podia haver condicionat l’assistència als cinemes. Tot i així, la pel·lícula va recaptar 124,5 milions de dòlars als Estats Units, el tercer millor llançament de l’any, només per darrere de Toy Story 5 i Super Mario Galaxy. Analistes del sector consideren que, sense la coincidència amb el campionat, la xifra hauria estat encara superior.
A Espanya, L’Odissea també ha signat el millor llançament de Christopher Nolan fins ara. La pel·lícula va assolir 4,47 milions d’euros durant el seu primer cap de setmana, superant clarament els 2,7 milions aconseguits per Oppenheimer el 2024. El divendres i el dissabte van impulsar la major part de la recaptació, mentre que el diumenge, coincidint amb la final del Mundial, els ingressos van descendir fins a uns 600.000 euros, tot i que sense impedir que el film es consolidés com un dels grans fenòmens cinematogràfics de l’estiu.
Després d’haver vist la pel·lícula, aposto que La Odissea ja es situa com a candidata a estar entre les grans aspirants de la pròxima temporada de premis internacionals. Christopher Nolan no es limita a adaptar el poema d’Homer, sinó que construeix una obra d’enorme ambició narrativa i emocional que transcendeix el mite d’Odisseu —Ulisses en la tradició llatina— per convertir-lo en una profunda reflexió sobre la identitat, la memòria, el poder, el pas del temps i el preu de tornar a casa.
Llunys de ser un simple relat d’aventures, cada episodi del viatge funciona com una metàfora dels conflictes humans, obligant l’espectador a qüestionar-se constantment què significa realment vèncer, sobreviure o retrobar-se amb un mateix.
Amb una estructura narrativa de precisió mil·limètrica que manté el pols durant tota la projecció —sense que les seves més de tres hores de metratge arribin a fer-se llargues—, un llenguatge visual aclaparador, una banda sonora molt ajustada a càrrec de Ludwig Göransson i una direcció d’extraordinària ambició, Christopher Nolan aconsegueix que una història escrita fa gairebé tres mil·lennis dialogui de manera natural amb les inquietuds del present. El resultat és una obra que transcendeix l’èpica clàssica per convertir-se en una profunda reflexió sobre la condició humana, confirmant, una vegada més, la capacitat del cineasta per convertir el gran espectacle en un cinema tan emocionant com intel·lectualment estimulant.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.