Claus del pacte PP-Vox a l'Aragó: prioritat nacional, veto a menors migrants i fi de la “imposició del català”

El pacte d'investidura entre Jorge Azcón i Alejandro Nolasco fixa una legislatura marcada per retallades d'impostos, control migratori i canvis en educació, habitatge i despesa pública

23 d'abril de 2026 a les 13:40h
EuropaPress 7462208 lider vox aragon alejandro nolasco presidente aragon jorge azcon reunion 22
EuropaPress 7462208 lider vox aragon alejandro nolasco presidente aragon jorge azcon reunion 22

El pacte signat per PP i Vox a l'Aragó, s'ha signat 73 dies després de les eleccions. El document, estructurat en tretze blocs, servirà de base per a la investidura d'Azcón i planteja un “govern únic” amb l'objectiu de garantir estabilitat durant tota la legislatura, després de dos anys de bloqueig pressupostari que van desembocar en l'avançament electoral.

L'acord situa l'anomenada “prioritat nacional” al centre del seu full de ruta. Planteja que l'accés a l'habitatge social i a determinades ajudes quedi condicionat per criteris d'arrelament i vinculació amb l'Aragó, una formulació que ja s'havia utilitzat en el pacte d'Extremadura i que ara passa a figurar com un dels eixos del nou Executiu autonòmic. El text també vincula aquests criteris a perfils considerats vulnerables, però introdueix de forma expressa la preferència per a nacionals i residents amb major arrelament.

Aquest enfocament apareix de manera especialment clara en matèria migratòria. L'acord recull el rebuig a l'arribada de més immigrants en situació irregular, inclosos menors no acompanyats, i planteja el seu retorn o repatriació. També preveu destinar fons a proves de determinació d'edat, endurir el règim intern dels centres de menors i retirar subvencions a ONG a les quals el text atribueix col·laboració amb la immigració irregular.

En aquest mateix bloc s'emmarca la referència a allò que anomenen “pisos pastera”, que l'acord incorpora dins d'un apartat de seguretat i frau. PP i Vox plantegen crear un servei de verificació del padró i de la residència efectiva per detectar empadronaments ficticis, fraus en ajudes i xarxes lligades a la sobreocupació d'habitatges. El text lliga a més aquestes mesures a l'aplicació del desnonament exprés i a l'exclusió d'ocupants il·legals de l'accés a habitatge públic i ajudes.

Un altre dels punts de major càrrega política és la derogació de la Llei de Memòria Democràtica d'Aragó, emmarcada en una revisió més àmplia de l'ordenament autonòmic. L'acord parla de reformar o suprimir normes que consideren ideològiques, incloent-hi també la possible eliminació o reorientació d'organismes vinculats a aquestes polítiques.

El bloc cultural i educatiu incorpora a més el compromís d'acabar amb el que el pacte denomina “imposició del català”. Per a això, planteja reformes en la normativa aragonesa amb l'objectiu de modificar el seu reconeixement institucional. Juntament amb això, l'acord inclou un apartat de “llibertat davant l'adoctrinament”, amb futures revisions en l'àmbit educatiu. En aquest terreny, s'afegeix la gratuïtat progressiva de 0 a 3 anys, la implantació del batxillerat concertat, una prova única d'accés a la universitat i la supressió del programa de llengua àrab i cultura marroquina.

En habitatge, el pacte combina l'anunci de 4.000 nous habitatges públics en quatre anys amb altres 4.000 protegits impulsats mitjançant mesures fiscals. Aquest bloc reforça a més els requisits d'accés mitjançant un registre únic de demandants i criteris d'arrelament, juntament amb una reforma normativa per augmentar l'oferta i reduir càrregues reguladores. El text inclou també el rebuig a la llei estatal d'habitatge.

En el pla econòmic, PP i Vox es comprometen a aprovar pressupostos anuals fins al 2030 amb l'objectiu de reduir la pressió fiscal. L'acord inclou una baixada progressiva de l'IRPF, bonificacions en Successions i Donacions, deduccions per naixement i avantatges fiscals per al medi rural. Alhora, planteja una revisió de la despesa pública mitjançant auditories i la possibilitat de retallar fins a un 50% les subvencions a organitzacions que no acreditin utilitat pública.

L'acord també reserva un espai destacat al sector primari, al qual promet un “blindatge” davant l'Agenda 2030 i davant càrregues derivades del Pacte Verd europeu. Entre les mesures figuren la creació d'un fons de compensació, la defensa de la caça i el suport a la ramaderia. A més, incorpora l'anomenada “perspectiva de família” com a criteri obligatori en l'elaboració de lleis autonòmiques.

Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.

Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.

Activar ara
Sobre l'autor
14e01f3b e0b1 457a 9814 15bbb0e0af6e
Daniel Martínez

Redactor de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit