Dos anys després de la DANA que va arrasar desenes de municipis valencians, les famílies de les 233 persones mortes continuen esperant respostes sobre la gestió de l'emergència. Molts carrers i serveis han estat reparats, però encara hi ha habitatges danyats, ajudes pendents i grans obres de protecció davant d'inundacions que no s'han arribat a executar.
L'aleshores president de la Generalitat, Carlos Mazón, manté el seu escó a Les Corts gairebé un any després de dimitir. La seva absència durant hores de la tarda del 29 d'octubre de 2024, el retard de l'alerta als mòbils i les versions que va oferir després continuen en el centre de les reclamacions de les víctimes.
Aquell dia, Mazón va mantenir un dinar al restaurant El Ventorro de València amb la periodista Maribel Vilaplana mentre la situació empitjorava en municipis de la província. La primera alerta massiva als telèfons es va enviar a les 20.11 hores. Aleshores, l'aigua ja havia entrat amb força en nombrosos pobles i els serveis d'emergència rebien milers de trucades.
L'expresident va arribar al Centre de Coordinació Operativa Integrat, l'organisme des del qual es dirigia l'emergència, a les 20.28 hores. La seva defensa sosté que no era el responsable de redactar ni enviar l'alerta i rebutja que s'hagi acreditat una relació causal entre el retard i les morts.
Mazón continua com a diputat i la causa de la DANA continua oberta
La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de l'emergència va demanar al febrer al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que investigués Mazón. La instructora va apreciar indicis d'una possible negligència greu i va posar el focus en la seva absència dels centres de decisió durant hores en què la riuada avançava.
El tribunal superior va rebutjar obrir una investigació contra ell al març i va confirmar aquesta decisió a l'abril. Els magistrats van considerar que els fets exposats no oferien indicis suficients per atribuir-li un delicte. Mazón està aforat per la seva condició de diputat, per la qual cosa correspon a aquest tribunal decidir sobre la seva eventual investigació penal.
La situació judicial de l'expresident és diferent de la d'altres responsables del seu Govern. En la causa de Catarroja continuen investigats l'exconsellera d'Emergències Salomé Pradas i el que va ser secretari autonòmic de l'àrea, Emilio Argüeso, per la gestió d'aquella jornada. La investigació s'ha prorrogat fins a l'abril de 2027 per practicar diligències pendents.
Entre elles figuren les gestions per a intentar recuperar comunicacions de José Manuel Cuenca, llavors cap de gabinet de Mazón. La jutgessa també examina els avisos rebuts, les decisions adoptades durant l'emergència i les circumstàncies de les defuncions. No hi ha encara una resolució definitiva sobre les responsabilitats penals.
Les principals associacions de víctimes mantenen les seves crítiques a la gestió de Mazón i reclamen que abandoni també la seva acta de diputat. L'expresident, que va deixar la Presidència de la Generalitat el 4 de novembre de 2025, ha defensat la seva actuació i s'ha recolzat en la decisió del tribunal superior que va rebutjar investigar-lo.
Les reparacions avancen, però falten obres per a prevenir riuades
En els municipis afectats s'han recuperat carrers, serveis i part de l'activitat econòmica. També continuen les dificultats dins d'alguns habitatges i negocis. Al barri de Bechinos, a Chiva, diverses cases segueixen en ruïnes o pendents de demolició; l'Ajuntament calcula que una trentena d'edificis hauran de ser enderrocats.
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer va informar al juliol que havia acabat 17 obres d'emergència, amb una inversió superior a 220 milions d'euros, per a reparar llits i infraestructures danyades. Els treballs s'han estès principalment per València i també han inclòs zones afectades d'altres províncies.
Entre les actuacions figuren intervencions al riu Magre, la presa de Forata i el Túria. Són reparacions que busquen recuperar la capacitat dels llits i millorar la protecció del seu entorn. Al mateix temps, les obres de major abast per a reduir el risc d'inundacions segueixen en diferents fases de preparació.
L'organisme treballa en projectes per a les conques del barranc del Poio, el Magre i el sistema Pozalet-La Saleta. Entre les actuacions previstes hi ha una sortida per a les aigües de La Saleta cap al nou llit del Túria, amb la qual es pretén reduir el risc en municipis com Aldaia i Alaquàs. La tramitació i execució d'aquests projectes es prolongaran durant els pròxims anys.
La recuperació també continua lluny de les obres. Càritas València ha atès 25.979 persones afectades durant aquests dos anys i ha destinat ajudes a necessitats bàsiques, habitatge, negocis i mobilitat. L'entitat manté ara programes d'acompanyament comunitari i emocional en els municipis colpejats per la riuada.
