Les associacions memorialistes d'Extremadura han convocat un acte d'homenatge i reparació el pròxim dissabte 18 d'abril a les 11:00 hores al cementiri municipal de Cabeza la Vaca (Badajoz), després de la vandalització del memorial dedicat a les víctimes de la repressió franquista el passat 4 d'abril. La convocatòria, impulsada per l'Agrupación de Familiares local, l'Asociación Comarcal Columna de los Ocho Mil i l'Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Extremadura (ARMHEx), compta amb la col·laboració de l'Ajuntament del municipi.
L'atac va consistir en la destrucció de diverses làpides amb els noms de veïns represaliats durant el franquisme. El memorial, situat al mateix cementiri, recull els noms de prop de 40 víctimes i s'aixeca sobre el lloc on van ser recuperats les restes d'almenys 19 persones exhumades d'una fossa comuna després d'anys d'investigació arqueològica i històrica.
Les entitats convocants consideren que no es tracta d'un simple acte vandàlic, sinó d'una agressió greu contra la memòria democràtica. Segons denuncien, l'atac suposa “una humiliació intolerable” per a les famílies i un intent d'esborrar novament els qui ja van ser víctimes de la repressió després del cop d'estat de 1936. El memorial, construït després d'intervencions iniciades el 2011, s'havia convertit en un espai de reconeixement i reparació.
Des del punt de vista legal, els fets podrien vulnerar la Llei de Memòria Democràtica, que obliga a protegir aquests espais, així com encaixar dins d'un delicte d'odi. La denúncia ja ha estat traslladada a la Fiscalia de Memòria Democràtica de la província de Badajoz, mentre la Guàrdia Civil manté oberta una investigació.
Ángel Olmedo, historiador de l'ARMHEx declara que “això no és trencar un fanal, és un delicte greu”, i insisteix que el memorial “no molestava ningú” i complia una funció bàsica: permetre a les famílies recordar els seus éssers estimats. “Han estat anys de silenci, sense poder portar flors, sense poder fer un homenatge. I ara que per fi es té, veure els noms trencats és una humiliació”, assenyala.
La reacció al poble ha estat, segons els organitzadors, d’“indignació” i també de reafirmació. “No se’ls deixa descansar ni morts”, lamenta Olmedo, que adverteix que aquest tipus d’atacs busquen “esborrar els noms dels qui ja van ser assassinats una vegada”. Malgrat això, insisteix que l’objectiu ara és evitar que aquests fets es repeteixin i que “no quedi impune”.
A l'octubre de 2025 el govern del Partit Popular i Vox a la regió va arribar a un acord per a la derogació de la normativa autonòmica de memòria democràtica, cosa que, segons denuncien col·lectius memorialistes, ha generat una major sensació de desprotecció d'aquests espais. En aquest sentit, des de les associacions adverteixen que decisions polítiques d'aquest tipus poden contribuir a un clima que afavoreixi aquest tipus d'atacs, tot i que insisteixen que correspon a la investigació determinar les responsabilitats concretes.
L'acte del 18 d'abril inclourà la lectura pública dels noms de les víctimes, intervencions de familiars i associacions, així com una ofrena floral. Serà, segons destaquen les entitats convocants, un gest de reparació simbòlica i un recordatori que la memòria democràtica és una qüestió de drets humans. “Ens van obligar al silenci durant molts anys i no podem tornar a aquest silenci”, conclou l'historiador Ángel Olmedo.
