Els professors omplen els carrers de Madrid en la setena jornada de vaga contra el Govern d'Ayuso: "Defensem la pública, defensem el futur"

L'educació pública madrilenya ha tornat a sortir al carrer aquest dijous per exigir al Govern d'Isabel Díaz Ayuso que s'assegui a negociar. Al matí, milers de docents s'han concentrat davant l'Assemblea de Madrid. A la tarda, una altra marxa ha recorregut el centre de la capital des d'Atocha cap a la Conselleria d'Educació, acompanyada per famílies i estudiants. La resposta de la presidenta ha estat acusar els manifestants d'actuar "de manera feixista" i presentar la vaga com una operació contra ella.

La jornada ha deixat dos escenaris d'una mateixa reclamació. Davant el Parlament regional, el professorat ha demanat la dimissió de la consellera d'Educació, Ciència i Universitats, Mercedes Zarzalejo, i una negociació sobre les condicions dels centres públics. Hores després, la pancarta "Defensem la pública, defensem el futur" ha encapçalat la manifestació de la tarda, iniciada a les 18.00 hores.

Entre xiulets i samarretes verdes s'han escoltat consignes com "Educació pública i de qualitat", "On ets, Zarzalejo?" i "Aquí hi ha el cor rociero". Els manifestants han convertit la desqualificació que Ayuso els va dedicar dilluns en part de la protesta, amb pintes, castanyoles, panderetes, flors i complements verds.

La vaga indefinida va començar el 14 d'octubre i assoleix aquest dijous la seva setena jornada d'aturada a les aules. La Comunitat ha xifrat el seguiment d'avui en un 19,5%, mentre que els convocants l'han situat en el 60%. Són estimacions d'ambdues parts, diferents del nombre de persones que han acudit a les mobilitzacions.

Al matí, la concentració ha reunit unes 3.000 persones, segons la Delegació del Govern, als voltants de l'Assemblea, a Vallecas. Els participants han tallat l'avinguda de Pablo Neruda i han desplegat fanalets al costat de l'estació de Rodalies. "Zarzalejo, siéntate un ratejo", han corejat per reclamar una reunió que permeti abordar les seves demandes. La protesta s'ha dissolt al voltant de les 13.00 hores sense incidents.

També s'ha escoltat el crit "No se pega", en referència a les càrregues policials de dies anteriors. Les de dilluns davant el Palau de Santoña, on Ayuso participava en un acte, han augmentat el malestar del col·lectiu. La Delegació del Govern va anunciar una investigació sobre aquella actuació de la Policia Nacional, després que el comitè de vaga la denunciés com a desproporcionada.

Ayuso respon amb desqualificacions

Mentre els professors protestaven fora, Ayuso ha sostingut dins de l'Assemblea que "per cada professor que està reclamant els seus drets hi ha nou activistes". La presidenta ha acusat els manifestants de protestar contra ella "de manera feixista" i ha assegurat que no es deixarà acovardir. També ha atribuït les mobilitzacions al fet que Pedro Sánchez hauria decidit "cremar els carrers" davant les eleccions generals.

El calendari del conflicte aporta una dada que contradiu aquesta explicació electoral. La data d'inici de la vaga es va fixar al juny, mesos abans de l'avançament de les generals. Els convocants van enviar a més una carta a Zarzalejo a l'agost per reclamar una negociació que evités les aturades. Les reivindicacions sobre horaris, plantilles i recursos estaven plantejades abans d'aquesta precampanya.

Zarzalejo ha defensat que els vaguistes pretenen convertir l'educació en "ostatge d'un conflicte polític" per "derrotar" Ayuso. Ha qualificat les seves demandes d'inviables i ha acusat els convocants d'encoratjar l'odi i la violència. La consellera invoca les negociacions sobre carrera professional i l'acord sectorial vigent; el comitè reclama una taula específica que abordi la taula de reivindicacions d'aquesta vaga.

L'oposició ha rebutjat aquesta forma de respondre al professorat. "Són docents, no són delinqüents", ha dit la portaveu del PSOE, Mar Espinar, que ha acudit a la protesta amb companys vestits amb samarretes verdes. La portaveu de Más Madrid, Manuela Bergerot, ha demanat a Ayuso que deixi de criminalitzar les mobilitzacions. També s'ha sumat a la concentració Emilio Delgado, candidat de Frente Amplio por Madrid.

Podemos ha donat suport igualment a la mobilització. Ione Belarra ha ironitzat des de la protesta amb estar celebrant "la primera vaga rociere de la història" i ha reconegut l'esforç diari dels docents per atendre l'alumnat. "Així és com aturarem la ultradreta a Espanya, amb més drets", ha afirmat. Pablo Fernández ha comunicat també la seva participació en la marxa de la tarda i ha reivindicat l'educació pública com el futur del país.

Menys alumnes per aula i més recursos

Les peticions del professorat abasten sis grans àmbits. Reclamen reduir les hores lectives, baixar el nombre d'estudiants per classe, reforçar l'atenció a la diversitat, combatre la segregació escolar, millorar els salaris i les instal·lacions i disminuir la burocràcia. En concret, demanen passar de 19 a 17 períodes lectius setmanals a Secundària, Formació Professional i Règim Especial, i de 25 a 22 a Infantil i Primària.

La reducció de classes setmanals permetria, segons els convocants, disposar de més temps per a preparar l'ensenyament i atendre l'alumnat. La taula inclou més personal d'orientació i suport, la recuperació de les aules d'enllaç per a estudiants que necessiten aprendre castellà i canvis en l'actual model de bilingüisme. També reclama una pujada salarial de 600 euros mensuals i millores específiques per a Educació Especial.

Les condicions materials dels col·legis i instituts ocupen una altra part de les demandes. El col·lectiu exigeix un pla de climatització sostenible, retirar l'amiant, acabar amb la construcció de centres per fases i incorporar un auxiliar administratiu a temps complet per centre. La portaveu del Sindicato de Trabajadores de la Enseñanza de Madrid, Ruth Martínez, ha demanat aquest dijous que la Conselleria "faci la seva feina" i s'assegui a negociar.

La convocatòria reuneix CCOO, UGT, CGT, CNT, STEM i Solidaridad Obrera, juntament amb les plataformes Menos Lectivas, Queremos FP i Educación Especial Digna. El manteniment de les aturades suposa un esforç econòmic per als qui els secunden, pels descomptes salarials. Aquest desgast ha aparegut en els testimonis del professorat, que combina les protestes amb assemblees de centre i de zona per a decidir els següents passos.

Relacionat

Les universitats públiques de Madrid arriben al seu límit i van a la vaga el 4 i 5 de novembre; Ayuso presumeix d'inversió universitària mentre els campus públics defalleixen

Les mobilitzacions han arribat aquesta setmana fins al Museo Reina Sofía i continuaran aquest divendres amb una assemblea oberta al Retiro, segons el calendari difós pels convocants. A aquest conflicte de l'ensenyament no universitari se sumen les aturades convocades per al 4 i el 5 de novembre a les sis universitats públiques madrilenyes, els treballadors i estudiants de les quals reclamen més finançament.