Els Estats Units celebren aquest dimarts 3 de novembre les eleccions de mig mandat, conegudes com a 'midterms', una cita electoral que arriba en un moment de descontentament amb la gestió de Donald Trump. Tot i que els estatunidencs no votaran per elegir un nou president, els resultats poden marcar el futur polític de la Casa Blanca durant els dos últims anys del seu mandat.
Els republicans s'enfronten al repte de conservar la majoria que mantenen actualment a les dues cambres del Congrés, mentre que els demòcrates busquen recuperar terreny i convertir-se en un contrapès a les decisions del Govern de Trump.
Les enquestes nacionals donen avantatge a l'oposició demòcrata, que supera els republicans en més de vuit punts en la intenció de vot general per al Congrés. No obstant això, la distribució dels escons i les diferències entre estats fan que el resultat continuï obert.
Què es vota a les eleccions de mig mandat dels Estats Units?
Les eleccions 'midterms' se celebren cada quatre anys, just a la meitat del mandat presidencial. A diferència de les eleccions generals, en aquests comicis no s'elegeix el president, sinó que es renova part del poder legislatiu i es decideixen diferents càrrecs polítics als estats. En aquesta convocatòria, els estatunidencs elegiran els 435 membres de la Cambra de Representants i 35 dels 100 senadors que formen el Senat. També se celebraran eleccions a governador en 36 estats, a més d'altres votacions per renovar els parlaments estatals i diferents càrrecs locals.
La Cambra de Representants és especialment important perquè té la capacitat d'aprovar lleis federals que afecten tot el país. Actualment, els republicans compten amb una majoria molt ajustada, amb 218 representants enfront dels 214 demòcrates, a més de dos llocs vacants i un independent que sol alinear-se amb els republicans.
La situació al Senat també està en joc. Els republicans compten amb 53 escons, mentre que els demòcrates sumen 45 i dos senadors independents més que solen votar amb ells. Per aconseguir la majoria, l'oposició necessita assolir els 51 seients. Per tant, el resultat d'aquestes eleccions pot canviar l'equilibri polític dels Estats Units i condicionar les decisions que pugui prendre Donald Trump fins al final del seu mandat.
Què diuen les enquestes de les eleccions 'midterms' i quins estats poden decidir el resultat?
Els sondejos situen els demòcrates en una posició favorable per a recuperar la Cambra de Representants. L'oposició manté un avantatge superior als vuit punts en la intenció de vot nacional, encara que aquesta diferència no garanteix que aconsegueixi la majoria dels escons.
La batalla pel Senat presenta un escenari més ajustat. Segons la mitjana d'enquestes de RealClearPolitics recollida abans de la jornada electoral, els demòcrates podrien assolir els 52 senadors enfront dels 48 republicans. No obstant això, les diferències entre candidats són petites i diversos resultats es troben dins del marge d'error. Entre els estats que poden resultar decisius destaquen Alaska, Iowa, Kansas, Maine, Michigan, Ohio i Texas. Són territoris en els quals les enquestes reflecteixen una competició molt ajustada entre els dos grans partits.
En concret, els demòcrates parteixen amb avantatge a Alaska, Maine, Michigan, Ohio i Texas, mentre que els republicans mantenen millors dades a Iowa i Kansas. La diferència en aquests territoris no supera els sis punts, per la qual cosa el resultat pot variar durant el recompte. El resultat de les eleccions tindrà conseqüències directes per a l'Administració de Donald Trump. Si els republicans conserven ambdues cambres, el president podrà continuar impulsant el seu programa polític amb un Congrés favorable. No obstant això, si els demòcrates recuperen una d'elles, tindran més capacitat per a bloquejar iniciatives, controlar comissions i fiscalitzar les decisions del Govern.
En cas que l'oposició aconsegueixi fer-se amb el control de les dues cambres, Trump afrontaria els dos últims anys del seu mandat amb un Congrés dominat pels seus rivals polítics, la qual cosa podria dificultar l'aprovació de noves lleis i augmentar l'enfrontament institucional.
