El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, fa aquest dijous 26 i divendres 27 de març la seva primera visita oficial a Algèria, un viatge amb el qual el Govern espanyol vol “reforçar la relació bilateral” i donar per encarrilada una crisi diplomàtica que continua tenint una anomalia de fons: el Tractat d'Amistat, Bon Veïnatge i Cooperació signat el 2002 continua suspès per decisió del president algerià, Abdelmayid Tebune, des del juny de 2022. A l'agenda figuren una reunió amb el seu homòleg, Ahmed Attaf, una altra amb el ministre d'Hidrocarburs i Mines, Mohamed Arkab, una trobada amb empresaris espanyols i la inauguració del nou Institut Cervantes d'Orà.
La clau de tot és en el gir d'Espanya sobre el Sàhara Occidental. La crisi va esclatar després que, el març de 2022, es fes pública la carta en què Pedro Sánchez va traslladar a Mohamed VI que Espanya considerava la proposta marroquina d'autonomia de 2007 com “la base més seriosa, creïble i realista” per resoldre el conflicte. A partir d'aquí, Algèria va cridar a consultes el seu ambaixador a Madrid el 19 de març de 2022 i, pocs mesos després, el 8 de juny de 2022, va anunciar la suspensió “immediata” del tractat amb Espanya, denunciant el “injustificable” suport espanyol al pla marroquí.
El rerefons del xoc és especialment sensible perquè Algèria ha estat un dels principals suports diplomàtics del Front Polisario, mentre que el Marroc defensa el seu pla d'autonomia sobre un territori l'estatus del qual continua pendent de solució a l'ONU. De fet, la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) va ser creada pel Consell de Seguretat el 1991, amb l'objectiu de preparar una consulta en la qual la població sahrauí pogués triar entre la independència i la integració al Marroc. Aquest marc internacional explica per què el canvi de posició espanyola va ser interpretat a Alger com una ruptura d'equilibris històrics en una qüestió extremadament delicada per a la regió.
Malgrat la congelació política, la relació energètica mai no es va trencar. Algèria va ser el principal subministrador de gas natural a Espanya el 2025, amb gairebé el 35% del total, per davant dels Estats Units i Rússia, tot i que per sota del 39,5% del 2024. Aquesta dependència dona una importància especial a la trobada d'Albares amb el ministre Mohamed Arkab, més encara en un moment de tensió als mercats pel conflicte amb l'Iran i el bloqueig de l'estret d'Ormuz. A més, el conseller delegat de Naturgy, Francisco Reynés, va afirmar aquesta mateixa setmana que la relació amb l'estatal algeriana Sonatrach anirà “més encara a futur”; ambdues companyies operen el Medgaz, avui l'únic gasoducte pel qual Espanya rep gas algerià després del tancament, el novembre del 2021, del Magrib-Europa (GME) que passava pel Marroc.
On sí que es va deixar sentir amb força la ruptura va ser en el comerç. L'Associació Professional de Bancs i Entitats Financeres (ABEF) va congelar el juny de 2022 les domiciliacions bancàries per a operacions de comerç exterior amb Espanya, una restricció que es va mantenir fins al novembre de 2024. El cop va ser sever: les exportacions espanyoles a Algèria van passar de 1.888 milions d'euros el 2021 a 1.021 milions el 2022 i es van desplomar fins a 331,8 milions el 2023. Després va arribar la recuperació: 794 milions el 2024 i 2.133,5 milions el 2025, fins i tot per sobre del nivell previ a la crisi. El mateix Albares va presumir aquesta setmana d'aquest repunt en afirmar: “El 2025 tripliquem les exportacions respecte a l'any anterior, el millor resultat de les nostres exportacions des de l'any 2019”.
La visita té, a més, valor polític perquè busca preparar una nova Reunió d'Alt Nivell (RAN), que seria la primera entre tots dos països des de 2018. No és un gest menor: el viatge d'Albares previst per al febrer de 2024 es va cancel·lar en l'últim moment per desacords sobre l'agenda, pel que sembla per la negativa espanyola a abordar la situació del Sàhara Occidental, i no ha estat fins ara quan el ministre ha pogut concretar el seu desplaçament oficial. Entremig, Albares i Attaf s'han vist quatre vegades des del febrer de 2025, inclosa la reunió celebrada a Madrid el passat febrer sobre l'antiga colònia espanyola amb participació també del Marroc, el Polisario i Mauritània.
El viatge es tancarà a Orà amb la inauguració d'un segon Institut Cervantes a Algèria, després del de la capital. Exteriors subratlla que l'interès per l'espanyol continua creixent al país magribí, amb uns 40.000 alumnes estudiant-lo en ensenyament primari i secundari i altres 3.500 a la universitat. Albares participarà també en un acte de memòria democràtica davant el monòlit del Stanbrook, el mercant britànic que va salpar d'Alacant amb refugiats republicans pocs dies abans del final de la Guerra Civil.
