Andy Burnham ha estat proclamat aquest divendres nou líder del Partit Laborista i es troba ja a un pas de convertir-se en primer ministre del Regne Unit. L'exalcalde del Gran Manchester arribarà dilluns al número 10 de Downing Street amb la promesa d'obrir el canvi polític més profund de les últimes quatre dècades.
Burnham ha rebut el suport de 379 dels 403 diputats laboristes i de 23 organitzacions afiliades, entre sindicats i societats socialistes. El seu únic camí pendent passa pel protocol constitucional que culminarà dilluns, quan Keir Starmer presenti formalment la seva dimissió davant el rei Carles III.
"Estic preparat", ha proclamat Burnham durant el congrés extraordinari celebrat a la seu londinenca del Congrés de Sindicats. El nou líder ha presentat la seva arribada com una oportunitat per a retornar l'esperança a les comunitats treballadores que se senten abandonades per Westminster.
Cinc compromisos per a obrir una nova etapa
El discurs de Burnham s'ha articulat al voltant de cinc grans promeses. La primera consisteix a acabar amb les divisions internes que han desgastat el Partit Laborista durant els últims anys i construir un equip en el qual convisquin les seves diferents sensibilitats.
El nou dirigent ha promès respectar els militants amb opinions diferents i allunyar-se de les expulsions i sancions utilitzades durant les lluites internes. El seu futur gabinet, encara en preparació, haurà de reflectir "totes les parts" del partit i les diferents comunitats del país.
Burnham ha defensat també una política menys centrada en els enfrontaments i més orientada a solucionar problemes concrets. La seva intenció passa per buscar acords amb altres formacions en assumptes de llarg recorregut, especialment la reforma de les cures socials, l'habitatge i la descentralització territorial.
El tercer compromís marca el gir ideològic que vol imprimir al Govern. "Guanyarem sent nosaltres mateixos", ha afirmat abans d'assegurar que el laborisme deixarà d'imitar conservadors, ecologistes i populistes. "No intentarem ser més verds que els Verds ni més reformistes que Reform", ha resumit.
Les dues promeses restants situen el territori en el centre del seu projecte. Burnham vol representar el nord i el sud d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord i transferir competències des de Westminster i Whitehall cap a les ciutats i regions.
Una ruptura amb quatre dècades de neoliberalisme
El nou líder laborista ha localitzat l'origen de bona part dels problemes britànics en les transformacions iniciades durant la dècada de 1980. Burnham considera que el poder polític va quedar concentrat a Londres mentre el poder econòmic va passar a mans privades durant els governs de Margaret Thatcher.
La seva crítica arriba a la privatització de serveis essencials com l'aigua, l'energia, el transport i l'habitatge. Segons Burnham, aquest model va deixar els ciutadans exposats a preus cada vegada més grans i va buidar de capacitat econòmica nombrosos pobles i ciutats industrials.
"El país va renunciar al control de l'essencial", ha assegurat. El pròxim primer ministre defensa que recuperar una major capacitat pública sobre aquests sectors permetrà contenir els preus, reduir la pressió sobre la despesa pública i millorar el nivell de vida.
La proposta apareix en plena crisi de Thames Water, la major empresa britànica de subministrament d'aigua, que intenta evitar la intervenció estatal després d'acumular un deute proper als 20.000 milions de lliures. Burnham ja havia defensat que la companyia tornés al control públic.
El dirigent laborista ha evitat prometre una nacionalització general de tots els serveis privatitzats. El seu model combina intervenció pública, inversió empresarial i gestió regional, seguint la fórmula que va aplicar durant la seva etapa al capdavant del Gran Manchester.
Un líder favorable a les empreses i al control públic
Burnham ha insistit que serà un dirigent favorable a l'activitat empresarial, especialment a les petites i mitjanes companyies que sostenen l'economia dels barris i les ciutats. El seu projecte busca reindustrialitzar les regions i recuperar ocupacions estables vinculades a nous sectors productius.
L'anomenat "Manchesterisme" combina recursos públics i privats per millorar el transport, construir habitatge i regenerar àrees industrials. Durant la seva etapa com a alcalde, Burnham va integrar els autobusos del Gran Manchester dins de la xarxa pública Bee Network i va limitar la fragmentació provocada per dècades de liberalització.
També vol reforçar l'educació tècnica i professional per oferir als joves una alternativa real a la universitat. Més d'un milió de britànics d'entre 16 i 24 anys es troben actualment fora de l'ocupació, l'educació i la formació, aproximadament un de cada set joves.
El pròxim Govern haurà de convertir aquesta agenda en mesures finançables. El Fons Monetari Internacional ha demanat al Regne Unit prudència davant de qualsevol nou augment de la despesa i ha recomanat mantenir la senda de reducció del dèficit.
Burnham assegura que respectarà les regles fiscals i que la seva política econòmica serà responsable. La incògnita es troba en com finançarà simultàniament les cures socials, l'habitatge públic, la reindustrialització i la millora dels serveis essencials.
Les cures socials entren en la primera línia
Després de la seva proclamació, Burnham s'ha desplaçat fins a Gravesend, al comtat de Kent, on ha situat l'atenció a gent gran i dependents entre les seves prioritats immediates. El futur primer ministre ha definit el sistema de cures com a "trencat" i injust per a les famílies amb menys recursos.
La seva implicació té també un component personal. Burnham ha explicat en diverses ocasions les dificultats viscudes per la seva família per atendre el seu pare, malalt d'alzheimer. Aquest divendres ha assegurat que està disposat a gastar una part considerable del seu capital polític a tirar endavant la reforma.
Al voltant de dos milions de persones grans viuen a Anglaterra amb alguna necessitat d'atenció sense cobrir. Una de cada deu persones majors de 65 anys pot afrontar despeses superiors a les 100.000 lliures al llarg de la seva vida, a causa d'un sistema que obliga nombroses famílies a consumir els seus estalvis.
Burnham vol estudiar la creació d'un servei universal de cures i accelerar la revisió encarregada a la baronessa Louise Casey, l'informe definitiu de la qual estava previst per al 2028. El pròxim primer ministre podria demanar que les seves conclusions estiguin llestes abans de finalitzar el 2026.
El finançament continua obert. En el passat va proposar substituir l'impost de successions per una contribució nacional per a les cures, tot i que posteriorment va plantejar altres fórmules per gravar el patrimoni. Qualsevol reforma àmplia exigirà diversos milers de milions de lliures addicionals cada any.
Habitatge, cost de la vida i serveis públics
El nou Govern hereta una economia amb dificultats per créixer i una població castigada per l'encariment de l'energia, els aliments i l'habitatge. Burnham ha promès que fer la vida més assequible serà un dels primers objectius del seu mandat.
L'Executiu laborista es va comprometre el 2024 a construir 1,5 milions d'habitatges a Anglaterra durant la legislatura. Per complir-ho necessitaria assolir una mitjana de 300.000 cases cada any, mentre que en els dotze mesos anteriors al març del 2026 se'n van acabar unes 204.000.
Burnham proposa el programa d'habitatge municipal més gran des de la postguerra i més capacitat perquè els ajuntaments construeixin cases socials. La política d'habitatge formarà part de la seva estratègia de devolució de competències, juntament amb el transport i la regeneració dels centres urbans.
El Servei Nacional de Salut, l'assistència social i el sistema de prestacions completen la llista d'urgències. La despesa anual en ajudes per malaltia i discapacitat per a persones en edat laboral ronda els 58.000 milions de lliures i podria assolir els 78.000 milions el 2030.
Burnham vol reduir aquesta factura facilitant el retorn al mercat laboral i evitant retallades generals. El seu marge serà estret després de la rebel·lió de diputats laboristes que va obligar Starmer a retirar part de la seva reforma de les prestacions.
La missió d'aturar el líder ultra Nigel Farage
L'arribada de Burnham respon també al temor laborista davant el creixement de l'extrema dreta de Reform UK. La formació ultradretana de Nigel Farage ha encapçalat durant mesos diverses enquestes i va aconseguir arrabassar centenars de regidors als laboristes en les eleccions locals del maig.
Burnham va recuperar el seu escó a la Cambra dels Comuns derrotant amb claredat Reform UK a Makerfield. El candidat laborista va aconseguir 24.937 vots enfront dels 15.696 obtinguts per l'aspirant populista en una circumscripció industrial on el Brexit va comptar amb un ampli suport. Aquesta victòria va acabar de convèncer els diputats que buscaven un relleu per a Starmer. Cap dirigent va reunir els suports necessaris per competir i Burnham va quedar com a únic candidat a les primàries.
Farage l'ha definit aquest divendres com "el gran camaleó de la política britànica" i ha qualificat el seu discurs de buit. El líder de Reform UK reclama eleccions generals immediates en considerar que el nou primer ministre manca d'un mandat directe dels ciutadans.
Burnham ha evitat anunciar un avançament electoral. L'actual majoria laborista permet prolongar la legislatura fins al 2029, tot i que el nou líder haurà d'afrontar la pressió de l'oposició per convertir-se en primer ministre mitjançant un relleu intern.
Del "rei del nord" a Downing Street
Nascut a Aintree, prop de Liverpool, el 1970, Burnham va créixer en una família treballadora i es va afiliar al Partit Laborista amb 15 anys. Va estudiar Literatura Anglesa a Cambridge i va entrar a la Cambra dels Comuns el 2001.
Va ocupar diferents responsabilitats en els governs de Tony Blair i Gordon Brown, entre elles les carteres de Cultura i Sanitat. Va intentar liderar el partit el 2010 i el 2015, quan va ser derrotat primer per Ed Miliband i després per Jeremy Corbyn.
El 2017 va abandonar Westminster per a convertir-se en alcalde del Gran Manchester. Des d'aquest lloc va construir una imatge de polític pròxim, defensor de la inversió regional i crític amb les decisions preses des de Londres.
El seu enfrontament amb Boris Johnson durant la pandèmia va acabar de projectar-lo com el "rei del nord". Burnham va acusar el Govern conservador d'imposar restriccions més dures al Gran Manchester sense oferir una compensació econòmica suficient per als seus treballadors i empreses.
També va exercir un paper destacat en la lluita de les famílies de les 97 víctimes de Hillsborough. Va impulsar la reobertura de la investigació i va defensar una llei que obliga les autoritats públiques a actuar amb transparència després de grans tragèdies.
Continuïtat amb Starmer i canvi de rumb
Burnham ha agraït a Keir Starmer que recuperés el Govern per als laboristes després de 14 anys d'executius conservadors. També ha reivindicat els drets aprovats per a treballadors i inquilins, la reducció de les llistes d'espera sanitàries i el retorn del ferrocarril al control públic.
El seu discurs ha inclòs al mateix temps una esmena al rumb seguit durant els dos últims anys. La promesa d'un laborisme més recognoscible, la crítica al model econòmic i el compromís d'escoltar totes les sensibilitats del partit apunten cap a una etapa diferent.
En política exterior s'espera major continuïtat. Burnham ha recolzat el suport britànic a Ucraïna i ha criticat la inestabilitat generada per Donald Trump. També considera perjudicial el Brexit, encara que descarta plantejar el retorn immediat a la Unió Europea i respecta el resultat del referèndum de 2016.
El canvi de lideratge deixarà el Regne Unit amb set primers ministres en tot just deu anys. Burnham serà un altre cap del Govern que arriba al càrrec mitjançant un relleu intern del partit governant, com va ocórrer anteriorment amb Theresa May, Boris Johnson, Liz Truss i Rishi Sunak.
Dilluns comença el relleu
Starmer compareixerà per última vegada davant la residència de Downing Street i posteriorment acudirà al Palau de Buckingham per presentar la seva dimissió al rei Carles III. Burnham serà rebut després pel monarca, que li encarregarà formalment la formació del nou Govern.
El nou primer ministre es desplaçarà des del palau fins al número 10 i pronunciarà el seu primer discurs davant la porta negra de la residència oficial. Després començarà el nomenament dels principals ministres.
Burnham ha confirmat que es troba "ultimant" aquestes decisions i que donarà a conèixer el seu equip dilluns. El dirigent assegura que anunciar els noms abans d'assumir oficialment el càrrec provocaria confusió i manté sota reserva la identitat del seu futur ministre d'Economia.
Els primers nomenaments permetran comprovar l'equilibri intern promès i la profunditat del canvi respecte a l'equip de Starmer. Burnham ha avançat que durant l'agost recorrerà diferents regions britàniques per escoltar ciutadans, empreses i autoritats locals abans del retorn del Parlament.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
