La Audiència Nacional investiga possibles tortures en l'assalt israelià a la flotilla de Gaza: "Seguien instruccions del poder polític"

El jutge amplia la causa per l'abordatge dels vaixells humanitaris espanyols per investigar els maltractaments, lesions i danys denunciats a bord i ordena identificar els possibles responsables dels abusos ocorreguts després sota custòdia israeliana

21 de setembre de 2026 a les 20:28h
EuropaPress 7433483 barco segunda expedicion global sumud flotilla parte moll fusta 12 abril
EuropaPress 7433483 barco segunda expedicion global sumud flotilla parte moll fusta 12 abril

L'Audiència Nacional amplia la seva investigació per l'abordatge israelià de la Flotilla Global Sumud, interceptada l'1 d'octubre de 2025 quan portava ajuda humanitària a Gaza. El jutge Francisco de Jorge, que fins ara examinava les possibles detencions il·legals practicades en embarcacions espanyoles, permetrà investigar també les presumptes tortures, lesions i danys comesos a bord.

La decisió arriba després dels recursos presentats per Izquierda Unida, el Partit Comunista d'Espanya i altres querellants contra la delimitació inicial de la causa. Segons recull l'acte, les denúncies apunten que alguns activistes van patir "tractes inhumans o degradants" quan encara romanien en vaixells de bandera espanyola, abans del seu trasllat a embarcacions o instal·lacions israelianes.

La flotilla tractava d'arribar a una Gaza colpejada pels atacs israelians i les restriccions a l'entrada d'ajuda. El mateix magistrat recorda que els seus integrants es van embarcar per portar subministraments i protestar per les matances de civils. Aquesta finalitat humanitària forma part del context en què la Justícia espanyola ha d'examinar ara l'ús de la força durant la intercepció i les detencions.

El que va passar als vaixells espanyols

La bandera de les embarcacions és decisiva per a la investigació. L'Audiència Nacional pot examinar els possibles delictes comesos a bord de vaixells espanyols amb independència de la nacionalitat dels qui hi viatjaven. Per això el jutge ha rectificat l'abast de la seva primera resolució i ha deixat oberta la causa als maltractaments, les lesions i els danys que puguin acreditar-se durant l'abordatge.

L'ampliació encara depèn de les proves. Les declaracions dels tripulants i d'altres persones afectades hauran de precisar què va passar a cada vaixell, qui hi va intervenir i si hi ha indicis per sostenir una acusació per tortures. L'acte permet investigar aquests fets; no estableix que els delictes estiguin provats.

Les querelles assenyalen, entre altres, a Eyal Zamir, cap de l'Estat Major israelià, i a Ram Rothberg, antic cap de la Marina. Rothberg va deixar aquest càrrec el 2016, molt abans de l'operació contra la flotilla. La seva inclusió en la causa fa especialment important aclarir quina actuació concreta atribueixen les acusacions a cada comandament.

Els abusos denunciats després del trasllat

El jutge distingeix els fets ocorreguts en els bucs espanyols dels presumptes maltractaments posteriors, denunciats en embarcacions israelianes i centres de detenció. Sobre aquests últims encara no assumeix la competència ni dirigeix el procediment contra responsables concrets, encara que sí que autoritza diligències per a identificar els seus possibles autors i esbrinar si es troben a Espanya.

Aquesta comprovació té conseqüències jurídiques. Per a investigar a Espanya presumptes tortures comeses a l'estranger per ciutadans estrangers, la llei exigeix condicions addicionals, entre aquestes que la víctima sigui espanyola i que el presumpte responsable estigui en territori espanyol. Identificar primer els implicats permetrà al jutge determinar si pot avançar també per aquesta via.

De Jorge ha rebutjat, en canvi, qualificar l'abordatge com a pirateria. Considera que aquesta figura requereix una finalitat de profit personal que no aprecia ni en els activistes ni en els militars. En raonar sobre l'actuació d'aquests últims, el magistrat afirma que "seguien instruccions del poder polític" per a impedir obstacles a les operacions israelianes. El rebuig d'aquesta qualificació deixa intacta la investigació per detenció il·legal i pels altres delictes que puguin acreditar-se.

Des que va admetre les querelles al juliol, l'instructor manté una qüestió central sobre la taula: si les forces israelianes podien abordar embarcacions espanyoles, prendre el seu control i detenir els qui hi viatjaven. També va demanar a la Fiscalia de la Cort Penal Internacional que es pronunciés sobre la relació d'aquests fets amb les seves investigacions sobre Palestina i sobre la possibilitat que l'Audiència Nacional els examini per separat.

El següent pas serà escoltar testimonis i perjudicats per a reconstruir el que va succeir des de l'entrada dels militars israelians en els vaixells fins al trasllat dels activistes. Les seves declaracions permetran concretar els fets denunciats a bord de les embarcacions espanyoles i la intervenció atribuïda a cada persona.

Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.

Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.

Activar ara
Sobre l'autor
foto jaime
Jaime Barrionuevo

Redactor de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit