Les autoritats del Marroc han comunicat aquest dijous al Govern d'Espanya que han obert una investigació sobre l'entrada massiva de més de 70.000 persones a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol. El ministre marroquí d'Afers Exteriors, Naser Bourita, ha traslladat l'obertura de les recerques al seu homòleg espanyol, José Manuel Albares.
El moviment de Rabat arriba en el moment de major pressió política i judicial pel que va ocórrer a la frontera. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha assegurat davant el Congrés que Espanya actuarà "amb total contundència" si apareixen proves sòlides que acreditin una responsabilitat del Marroc en la crisi.
Sánchez ha mantingut, al mateix temps, que cap institució espanyola, europea o internacional ha lliurat a l'Executiu evidències concloents que les autoritats marroquines planifiquessin l'operació. L'anunci de Bourita obre ara una via pròpia per a esclarir el succeït des de l'altre costat de la frontera.
El Govern marroquí no ha detallat de moment quin organisme dirigirà la investigació, quins fets concrets examinarà ni quan compartirà les seves conclusions amb Espanya. La comunicació traslladada a Albares es limita a confirmar que les recerques ja estan en marxa.
Un informe que apunta a agents marroquins
La investigació anunciada per Rabat coincideix amb la polèmica provocada pel document que el Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF) ha lliurat a la jutgessa de l'Audiència Nacional María Tardón. L'informe, de 55 pàgines, analitza vídeos, fotografies, missatges publicats en xarxes socials, entrevistes a migrants i dades de telefonia mòbil relacionats amb l'encreuament.
Els agents consideren incompatible l'ocorregut amb una mobilització espontània i descarten que les xarxes de tràfic conegudes a la zona disposessin de capacitat per a concentrar i desplaçar desenes de milers de persones. El document descriu una actuació organitzada sobre el terreny i recull imatges de gendarmes marroquins donant indicacions per a superar obstacles i aconseguir els punts d'entrada.
També assenyala la presència de persones de paisà que caminaven en sentit contrari al flux, vigilaven l'avanç dels grups i semblaven impartir instruccions als uniformats. Els investigadors parlen d'una elevada permissivitat durant les hores decisives de la crisi, encara que l'informe no identifica qui va poder ordenar l'operació ni atribueix la seva autoria al Govern del Marroc.
Tardón va sol·licitar aquesta anàlisi per determinar si l'entrada massiva va ser una actuació concertada o dirigida per una organització. La magistrada espera ara l'informe encarregat a la Guàrdia Civil i el criteri de la Fiscalia abans de decidir si l'Audiència Nacional té competència per obrir una investigació per fets que podrien afectar la seguretat nacional.
Sánchez demana proves abans d'assenyalar Rabat
Durant la seva compareixença al Congrés, Sánchez ha reconegut que els agents marroquins van permetre el pas durant unes deu hores el 30 de juliol, quan es va produir el moment més crític de l'entrada. El Govern sosté que encara s'ha d'aclarir si aquella falta de resposta va obeir a una decisió deliberada o a la incapacitat per contenir la multitud.
El president també ha revelat que l'Executiu va convocar el passat 21 d'agost l'ambaixadora del Marroc a Espanya per les declaracions de dos ministres marroquins sobre Ceuta i Melilla. Sánchez ha qualificat aquelles paraules d'"inacceptables" i ha defensat la prudència mantinguda pel Govern per evitar una escalada diplomàtica mentre avancen les investigacions.
Rabat havia rebutjat fins ara les acusacions de permissivitat i atribuït la mobilització a les màfies, les convocatòries difoses en xarxes socials i una interpretació falsa d'una sentència espanyola sobre les devolucions en calent. El ministre marroquí de Justícia, Abdellatif Ouahbi, va assegurar a l'agost que les forces de seguretat van evitar frenar per la força la multitud per impedir un vessament de sang.
El Ministeri de l'Interior marroquí va anunciar dies després la detenció de diverses persones acusades de promoure noves convocatòries de creuaments col·lectius cap a Ceuta i Melilla. A Espanya, la pròxima decisió correspondrà a Tardón quan rebi els informes pendents de la Guàrdia Civil i de la Fiscalia.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
