El Marroc ha trencat aquest dijous el seu silenci sobre la crisi de Ceuta amb un dur comunicat contra Espanya. El Ministeri d'Afers Exteriors marroquí ha negat qualsevol implicació de les seves autoritats en l'entrada massiva registrada a finals de juliol i ha advertit que una suposada "ceguesa estratègica" pot convertir la relació bilateral en una font de "desconfiança crònica i tensions recurrents".
Rabat sosté que "cap dada, fet o informe" permet responsabilitzar les seves autoritats del que va passar durant els dies 30 i 31 de juliol, quan més de 70.000 persones van travessar la frontera a peu o nedant. L'afirmació apareix en el comunicat difós per la diplomàcia marroquina, que presenta el regne com a víctima d'una campanya política i mediàtica promoguda des d'Espanya.
El Govern de Mohamed VI assegura que el Marroc es nega a ser utilitzat com a "peó polític preelectoral" i tampoc accepta convertir-se en el "boc expiatori" dels enfrontaments interns espanyols. L'escrit acusa determinats mitjans i partits d'explotar la crisi fronterera i retreu a formacions de llarga trajectòria haver caigut en una "escalada irracional i populista".
La referència als "partits històrics" apunta especialment al Partido Popular, encara que Exteriors evita citar-lo expressament. El PP ha reclamat investigar l'actuació marroquina i ha recolzat la missió que una delegació del Parlament Europeu realitzarà a Ceuta al febrer. La ultradreta Vox també ha utilitzat la crisi com un dels seus principals ariets contra el Govern i ha alimentat durant setmanes un discurs obertament xenòfob sobre les persones que romanen a la ciutat.
El pronunciament de Rabat arriba després que l'Executiu de Pedro Sánchez publiqués 40 documents elaborats pels serveis d'intel·ligència i les Forces i Cossos de Seguretat abans i durant l'entrada massiva. El Marroc qüestiona ara aquestes anàlisis i carrega fins i tot contra les institucions legislatives i judicials espanyoles per impulsar el que qualifica com a "iniciatives desafortunades".
Els informes sí que descriuen passivitat
La negació rotunda de Rabat xoca amb una part de la documentació desclassificada. Els papers coneguts fins ara manquen d'una conclusió definitiva que atribueixi al Govern marroquí l'organització directa de l'entrada, però diversos informes sí que reflecteixen la manca d'actuació de les seves forces durant les hores decisives.
El Centro Nacional de Inteligencia (CNI) va avisar el 29 de juliol els serveis marroquins de les convocatòries difoses en grups de Facebook i WhatsApp que animaven a travessar la frontera coincidint amb la Festa del Tron. La comunicació incloïa referències a comunitats que reunien al voltant de 180.000 seguidors i advertia d'intents previstos pel tancat i el mar.
Quan l'entrada ja es trobava en marxa, un informe d'intel·ligència militar va descriure com "passiva" i "negligent" l'actuació de les forces marroquines. La Guàrdia Civil també va constatar que la col·laboració observada durant els dies anteriors havia donat pas a una falta d'intervenció que va permetre l'arribada de milers de persones fins a la frontera. El document deixava obert el dubte sobre si aquell comportament era conjuntural o obeïa a "instruccions concretes". La documentació publicada pel Govern tampoc acredita que Rabat ordenés deliberadament l'operació.
El comunicat marroquí evita aclarir què van fer les seves autoritats després de rebre l'avís del CNI i per què el seu dispositiu va perdre capacitat de contenció precisament durant les hores de més pressió. Rabat es limita a defensar que la seva cooperació migratòria amb Espanya sempre ha estat "coordinada i eficaç" i accepta únicament la necessitat d'investigar les circumstàncies d'aquells "lamentables esdeveniments".
Devolucions, menors i més polèmica amb el Sàhara Occidental
El Marroc també dirigeix els seus retrets contra la resposta espanyola posterior a la crisi. El seu Ministeri d'Exteriors pregunta per què les persones que van entrar irregularment continuen a Ceuta si el Govern marroquí s'ha compromès a readmetre-les i per què els menors romanen allunyats de les seves famílies malgrat les peticions de retorn formulades per Rabat.
La disposició marroquina a rebre'ls no converteix les devolucions en automàtiques. Espanya ha d'identificar cada persona, estudiar les sol·licituds de protecció internacional i tramitar individualment els possibles retorns. En el cas dels menors, la normativa europea obliga a atendre el seu interès superior i comprovar que seran lliurats a un familiar, un tutor o un centre d'acollida adequat.
El comunicat s'ha conegut el mateix dia en què el Congrés ha donat suport, per 168 vots a favor, 31 en contra i 145 abstencions, la iniciativa que facilitarà l'accés a la nacionalitat espanyola dels sahrauís nascuts durant l'administració espanyola i dels seus descendents. El PSOE i Sumar van donar suport a la proposta, el PP es va abstenir i la ultradreta Vox va votar en contra. Entre 70.000 i 110.000 persones podrien acollir-se a la mesura.
Rabat evita esmentar expressament aquesta decisió, tot i que el seu atac contra les institucions legislatives espanyoles coincideix amb una votació especialment sensible per a Mohamed VI. El Marroc reclama la sobirania sobre el Sàhara Occidental i el Govern de Pedro Sánchez va modificar el 2022 la posició mantinguda per Espanya per donar suport al pla marroquí d'autonomia com la proposta "més seriosa, realista i creïble".
Exteriors tanca la seva primera resposta oficial a la crisi amb una advertència directa. Segons Rabat, qualsevol canvi de rumb en la relació construïda des del 2022 pot transformar la veïnatge entre Espanya i el Marroc en "una font de desconfiança crònica i de tensions recurrents".
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
