Meta, l'empresa propietària de Facebook, Instagram i WhatsApp, haurà de pagar 25.000 milions de dòlars (uns 21.500 milions d'euros) per enganyar els consumidors sobre l'ús i la protecció de les seves dades personals. Un jutge de Nou Mèxic ha fixat aquesta sanció després que un jurat conclogués que la companyia va incomplir la legislació estatal de protecció al consumidor en més de 43 milions d'ocasions.
La decisió, coneguda aquest dimecres, 21 d'octubre, suposa un nou cop judicial per a l'empresa dirigida per Mark Zuckerberg. El cas no es limita a la privadesa: també analitza les declaracions de Facebook sobre com compartia la informació dels seus usuaris i com actuava davant els continguts relacionats amb l'odi i la desinformació.
Una multa milionària per l'ús de dades personals
La sanció arriba després que el jurat determinés al setembre que Facebook havia realitzat declaracions enganyoses sobre les seves polítiques de privadesa, l'accés de tercers a les dades i la moderació de continguts. La legislació de Nou Mèxic permet imposar una multa de fins a 5.000 dòlars per cada infracció, cosa que va elevar la responsabilitat econòmica de la companyia a una xifra extraordinària.
El jutge Francis Mathew va arribar a calcular inicialment una sanció superior als 219.000 milions de dòlars, però finalment la va reduir a 25.000 milions. La Fiscalia estatal havia sol·licitat entre 35.000 i 40.000 milions, mentre que Meta defensava que la quantitat s'havia de limitar a uns 3.400 milions de dòlars.
El fiscal general de Nou Mèxic, Raúl Torrez, ha defensat que la decisió serveixi d'advertiment a les grans empreses tecnològiques. Els diners de la multa es destinaran al sistema educatiu de l'estat, encara que la quantitat final podria canviar si prospera el recurs de Meta.
El cas Cambridge Analytica, al centre del conflicte
L'origen de la causa és a l'escàndol de Cambridge Analytica, que va sortir a la llum el 2018. Aquesta consultora política va obtenir informació personal de fins a 87 milions de perfils de Facebook a través d'una aplicació externa. Les dades es van utilitzar per elaborar perfils d'usuaris i orientar publicitat política durant les eleccions presidencials nord-americanes del 2016, en què Donald Trump va resultar elegit president.
La investigació va posar el focus en com s'havia recopilat i compartit aquesta informació i en si els usuaris coneixien realment l'abast de l'accés a les seves dades. En el judici, la Fiscalia de Nou Mèxic va sostenir que Facebook havia ofert informació enganyosa sobre aquestes pràctiques i sobre les mesures adoptades per evitar usos indeguts.
Meta ha rebutjat les acusacions i ha qüestionat tant les proves com el càlcul de les infraccions. L'empresa sosté que l'estat no va demostrar que les seves declaracions haguessin causat un perjudici real als consumidors i considera excessiva la sanció.
Un altre front judicial per la seguretat dels menors
La sentència se suma a un altre procediment contra Meta a Nou Mèxic relacionat amb la protecció de nens i adolescents. Al març, un jurat va imposar a la companyia una multa de 375 milions de dòlars per pràctiques que, segons la decisió judicial, perjudicaven la seguretat dels usuaris joves. A l'agost, el tribunal va afegir altres 567 milions de dòlars i va ordenar canvis en les mesures de protecció de menors a Facebook i Instagram.
A més, a l'agost Meta va arribar a un acord de fins a 16.680 milions de dòlars amb un grup d'estats nord-americans per resoldre altres demandes relacionades amb la seguretat infantil i els possibles efectes de les seves plataformes sobre la salut mental dels joves. La companyia va negar haver comès irregularitats en aquest cas.
Amb aquests procediments, Meta afronta una creixent pressió judicial als Estats Units per les seves polítiques de privadesa, la seguretat dels menors i el funcionament de les seves xarxes socials. La nova sanció de Nou Mèxic, però, no és necessàriament definitiva: l'empresa preveu recórrer-la i el resultat d'aquest procés pot modificar la quantitat que finalment hagi de pagar.
