El primer ministre canadenc abraça l'aliança amb Europa davant les amenaces de Trump: "Europa i el Canadà són més forts junts"

Mark Carney reivindica des de l'Eurocambra el dret del Canadà a triar els seus socis, abraça una aliança més estreta amb Brussel·les i rep el suport del president espanyol, Pedro Sánchez, enfront de l'amenaça de nous aranzels de Washington

17 de setembre de 2026 a les 20:52h
HSa7EsyWEAAYyHd
HSa7EsyWEAAYyHd

El primer ministre del Canadà, Mark Carney, ha respost aquest dijous des d'Estrasburg a les amenaces de Donald Trump amb un missatge rotund. El seu país decidirà lliurement amb qui estreny les seves relacions i continuarà avançant cap a una aliança més profunda amb la Unió Europea, encara que Washington intenti impedir-ho mitjançant una nova ofensiva aranzelària.

Carney ha intervingut davant el ple del Parlament Europeu tot just unes hores després que Trump qualifiqués de “ridícula” i “hostil” la proposta de convertir el Canadà en el primer país associat a la UE. El president nord-americà va arribar a amenaçar amb imposar “aranzels molt importants” i fins i tot amb deixar de comerciar amb Europa si l'acostament segueix endavant.

La resposta canadenca ha arribat sense estridències, però amb una fermesa difícil d'ignorar. “Ningú dictarà la nostra cultura ni amb qui podem assolir acords a nivell internacional”, ha afirmat Carney després del seu discurs. El primer ministre també ha defensat que “Europa i el Canadà són més forts junts” i ha donat la benvinguda a la iniciativa presentada per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

El president del Govern, Pedro Sánchez, s'ha sumat públicament al suport europeu. Ho ha fet difonent a les seves xarxes socials una imatge que combina les estrelles de la bandera de la UE amb la fulla d'auró canadenca. Un gest senzill, però inequívoc, després de l'airada reacció de Trump.

El Canadà rebutja les pressions de Trump

Carney ha presentat l'acostament com una “aliança per al futur” capaç de protegir l'autonomia d'ambdues parts davant les pressions de les grans potències. La seva proposta inclou una cooperació molt més estreta en minerals crítics, energia, intel·ligència artificial, indústria de defensa, comerç digital, investigació i formació universitària.

El Canadà posseeix importants reserves de gas, hidrogen i més d'una trentena de minerals essencials per fabricar bateries, semiconductors, vehicles elèctrics i material de defensa. Europa, per la seva banda, aporta capacitat industrial, investigació, accés a un mercat de 450 milions de consumidors i una regulació que marca estàndards en bona part del món.

La relació ja compta amb bases importants. L'acord comercial entre el Canadà i la UE, conegut com a CETA, ha eliminat la pràctica totalitat dels aranzels entre ambdós mercats. Ottawa també s'ha convertit enguany en el primer soci extracomunitari del programa europeu de finançament per a la indústria de defensa.

Carney vol avançar ara en la participació canadenca en programes com Erasmus+ i Horitzó Europa, a més de crear cadenes de subministrament menys dependents dels Estats Units. “Una aliança prou forta perquè ningú pugui dictar les nostres decisions”, ha defensat davant els eurodiputats.

El desafiament immediat serà convertir la proposta política en una figura jurídica viable. La categoria de “membre associat” no apareix en els tractats europeus i haurà de ser definida i acordada pels Vint-i-set. La investigadora d'Estudis Internacionals de la Universitat Complutense Ruth Ferrero ha advertit que el projecte requerirà una negociació complexa sobre els seus límits, el seu encaix institucional i els avantatges concrets que rebria el Canadà.

La pressió de Washington acosta encara més els seus aliats

La reacció de Trump confirma el gir que està experimentant la relació entre Washington, Ottawa i Brussel·les. El president estatunidenc ha recorregut de nou als aranzels per intentar condicionar una decisió sobirana de dos aliats històrics. El Canadà ja suporta gravàmens de fins al 50% en alguns sectors estratègics, mentre Europa manté amb els Estats Units un fràgil acord que limita bona part dels aranzels al 15%.

Les amenaces estan provocant precisament l'efecte que la Casa Blanca pretenia evitar. El Canadà busca reduir la seva enorme dependència del mercat estatunidenc, destí d'al voltant del 70% de les seves exportacions, i Europa intenta reforçar la seva autonomia energètica, tecnològica i militar. La pressió de Trump ha accelerat una relació que feia anys que creixia i que ara adquireix una dimensió obertament geopolítica.

El primer ministre canadenc ha evitat presentar el projecte com un bloc enfrontat als Estats Units, tot i que bona part del seu discurs ha girat al voltant de la necessitat de resistir la coerció econòmica. També ha recordat que els aranzels s'utilitzen cada vegada més com una eina de pressió i que les cadenes de subministrament s'han convertit en vulnerabilitats aprofitades per les grans potències.

La Comissió Europea ha insistit que l’acostament pretén reforçar el Canadà i Europa sense dirigir l’aliança contra cap tercer país. Carney ha fet un pas més i ha reclamat una relació capaç d’impedir que qualsevol Govern pugui “controlar els nostres mercats oberts, menyscabar la nostra sobirania o socavar les nostres llibertats”.

Brussel·les i Ottawa hauran de concretar ara l’abast de l’associació i convèncer els Estats membres, alguns dels quals han rebut amb cautela una figura inexistent fins a aquest moment. La pròxima cimera entre la UE i el Canadà, prevista per a finals d’octubre, serà el primer escenari per a convertir la declaració d’Estrasburg en compromisos concrets.

Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.

Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.

Activar ara
Sobre l'autor
foto jaime
Jaime Barrionuevo

Redactor de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit