El programa amb què Alberto Núñez Feijóo aspira a governar després del 29 de novembre fixa objectius de gran abast i deixa per a després diverses decisions que en determinarien l'impacte. El PP promet construir un milió d'habitatges, sumar 4.500 metges d'Atenció Primària i mobilitzar més de 300.000 milions d'euros en infraestructures. També vol derogar la Llei d'Habitatge i donar prioritat en determinades ajudes als qui acreditin arrelament a Espanya. El document reuneix 249 punts numerats en 82 pàgines. Vuit apareixen reservats per a la campanya i el conjunt manca d'una memòria econòmica que permeti calcular el cost de les mesures.
El marge per aplicar-lo dependrà dels suports que reuneixi el PP al Congrés. 40dB. situa els populars en 131 escons i la ultradreta Vox en 61, una suma de 192, 16 per sobre de la majoria absoluta. Sigma Dos projecta entre 131 i 137 diputats per al PP i entre 62 i 70 per a Vox. Els dos sondejos dibuixen una via clara per a la investidura de Feijóo mitjançant un acord amb Abascal. Caldrà veure si aquest suport es traduiria en una coalició o en un pacte des de fora del Govern. Feijóo defensa governar en solitari i ha evitat tancar la porta a la primera opció.
Un milió d'habitatges i un gir en el lloguer amb la derogació de la llei
El PP vol accelerar la construcció amb una nova Llei del Sòl, mobilitzar terrenys públics i privats i resoldre les llicències d'obra en tres mesos. També proposa transformar oficines i locals en habitatges, finançar la urbanització de sòl i impulsar la construcció industrialitzada. L'escala de l'objectiu s'aprecia en comparar-la amb els 51.406 habitatges acabats a Espanya el primer semestre de 2026. Completar un milió en quatre anys exigiria una mitjana de 250.000 a l'any, prop de dues vegades i mitja el ritme del primer semestre. El programa promet publicar els habitatges iniciats i acabats, però manca de metes anuals i d'una xifra pròpia per al lloguer públic dins d'aquest milió.
Per als qui ja viuen de lloguer, el canvi més immediat que planteja el PP és legislatiu. Vol suprimir les zones tensionades i l'índex de referència que s'aplica a determinats contractes. En el seu lloc, proposa una deducció en l'IRPF per a inquilins segons els seus ingressos i avantatges fiscals per als propietaris particulars que, en vèncer el contracte, el renovin per tres anys amb una pujada inferior a l'IPC. L'efecte d'aquesta segona mesura dependria de quants propietaris acceptin acollir-s'hi. El text tampoc aclareix quin règim transitori aplicaria als contractes subjectes als límits actuals.
El major esforç fiscal en habitatge es dirigeix a la compra. El PP planteja baixar del 10% al 4% l'IVA del primer habitatge nou per a menors de 40 anys i permetre el seu pagament fraccionat. També ofereix un compte d'estalvi amb deducció i amplia l'aval públic per a facilitar l'entrada de la hipoteca. Són mesures que poden ajudar els qui tenen ingressos per a afrontar la quota, però manquen d'estalvis. Per a les llars que segueixen sense poder finançar una compra, l'alleujament dependria de la deducció del lloguer i de l'oferta assequible que arribi a construir-se.
Fora de l'habitatge, Feijóo planteja actualitzar l'IRPF amb la inflació, reduir-lo per a rendes baixes i mitjanes i concedir a treballadors i autònoms de 18 a 35 anys una rebaixa que començaria en el 100% durant el seu primer any de tributació i es reduiria en els tres següents. També proposa un IVA del 0% per a aliments bàsics, incloses la carn i el peix, mentre persisteixi la pèrdua de poder adquisitiu. El document tampoc xifra la minva d'ingressos ni l'estalvi que espera obtenir amb la reducció de ministeris, la revisió de subvencions i la lluita contra el frau. L'auditoria dels primers cent dies serviria per a preparar els primers pressupostos, quan caldria traduir aquestes promeses a xifres.
En el capítol laboral, el programa preveu que el llindar de l'IRPF pugi amb el salari mínim, tot i que no fixa quant hauria d'augmentar el mateix salari mínim ni proposa una reducció general de la jornada. Per a les baixes mèdiques, combina una cobertura de fins al 100% de la base reguladora en malalties greus i prolongades amb un major paper de les mútues i premis a les empreses que millor gestionin la incapacitat temporal. El text deixa pendent com es mesuraria aquesta gestió. Feijóo també va anunciar en la presentació una renda d'activació que agruparia l'ingrés mínim vital i diferents subsidis, compatible amb treballar des del primer dia.
El PP porta al programa la prioritat per arrelament i obre la pèrdua de nacionalitat per delictes greus
La mesura 98 estableix que el vincle amb Espanya donarà prioritat en l'accés a determinades ajudes, prestacions i recursos públics. El PP cita l'empadronament, els anys de cotització, el temps de residència i la contribució al sistema, però no concreta quines prestacions es veurien afectades, quants anys s'exigirien ni quin pes tindria cada criteri. La fórmula s'acosta a la "prioritat nacional" que defensa la ultradreta Vox, amb una diferència expressa en el text del PP, que impedeix utilitzar la nacionalitat com a únic criteri. L'abast d'aquesta cautela dependria de com es redacti la norma i de a qui deixi fora en la pràctica.
L'antecedent més proper es troba a la Comunitat Valenciana. Aquest mateix dimarts, el Consell de Ministres ha fet el pas per recórrer davant el Constitucional 20 preceptes de la llei autonòmica aprovada per PP i Vox, entre ells els relatius a l'accés a l'habitatge. L'Executiu aprecia un problema d'igualtat en els requisits d'arrelament. El recurs valencià es refereix a una llei concreta i no resol per endavant què ocorreria amb una regulació estatal, el contingut de la qual encara està per definir.
En estrangeria, el PP proposa quotes anuals de contractació per sectors, visats per punts i permisos temporals per a buscar feina. El mateix programa admet que la construcció podria necessitar treballadors contractats en origen per a complir els seus objectius. Alhora, endureix l'altra via d'accés al mercat laboral, la dels qui ja viuen a Espanya sense autorització, en plantejar que l'arrelament sigui excepcional i prohibir les regularitzacions que qualifica de massives. Per als menors migrants no acompanyats, vol substituir el repartiment entre comunitats com a resposta principal per un sistema de protecció individualitzada que faciliti el retorn, amb mecanismes alternatius per a acreditar les garanties d'acollida.
El canvi de major abast apareix en la futura Llei de Nacionalitat. Feijóo vol exigir, entre altres requisits, estar al corrent amb Hisenda i la Seguretat Social. També planteja que els qui no siguin espanyols d'origen puguin perdre la nacionalitat després d'una condemna ferma per determinats delictes greus, evitant l'apatrídia. El Codi Civil ja preveu causes de pèrdua per als qui han adquirit la nacionalitat, però una condemna per aquests delictes no figura entre elles. Si la mesura impliqués perdre també la ciutadania de la Unió, entraria en joc la jurisprudència europea sobre l'examen individual de les conseqüències.
El programa també proposa prohibir el burca i el nicab en espais públics, eliminar la lliure autodeterminació registral del sexe i computar el concebut no nascut per a determinar les ajudes familiars. La mesura sobre el registre suposa un canvi respecte a la llei vigent, que permet a les persones de 16 anys en endavant sol·licitar per si mateixes la rectificació i estableix procediments específics per a menors. El PP sí que recull mesures contra el tràfic i els matrimonis forçats i preveu reforçar la protecció de les víctimes de violència masclista. En el document publicat no anuncia una derogació de la llei de l'avortament ni de la d'eutanàsia, encara que sí que proposa una llei nacional de cures pal·liatives.
Dues pròrrogues i eleccions, més poder per als jutges i un pla d'inversió a quinze anys
Feijóo proposa que una segona pròrroga consecutiva dels Pressupostos obligui a dissoldre les Corts i convocar eleccions. La Constitució estableix avui la pròrroga automàtica dels comptes anteriors quan els nous no estan aprovats en començar l'exercici. El programa promet promoure les reformes necessàries per introduir aquest límit, però deixa sense precisar per quina via ho faria. Sí que concreta una altra obligació que afectaria qualsevol negociació després del 29N, la de publicar íntegrament els pactes d'investidura i els acords de suport parlamentari.
En la Justícia, el PP vol que els jutges elegeixin els dotze vocals judicials del Consell General del Poder Judicial i que el fiscal general tingui un mandat únic de cinc anys, deslligat del Govern que el va proposar. En aquest últim cas incorpora dues condicions rellevants, un informe vinculant del Consell per al nomenament i el cessament automàtic si el fiscal general és processat. També planteja que els candidats al Tribunal Constitucional facin cinc anys que estan fora de càrrecs polítics. Juntament amb aquestes reformes, el PP es compromet a derogar les lleis d'Amnistia i Memòria Democràtica, substituir aquesta última per una llei de concòrdia i reformar RTVE i EFE en els primers cent dies, sense especificar en el programa com s'elegirien les seves direccions.
El capítol territorial promet més recursos per al conjunt de les comunitats, un fons transitori d'anivellament i una negociació multilateral del nou sistema de finançament. El PP rebutja nous règims singulars negociats bilateralment fora del sistema comú. D'aquest acord dependrien part dels seus compromisos en sanitat i educació. Incorporar almenys 4.500 metges d'Atenció Primària requereix coordinar contractacions amb les autonomies, i la gratuïtat de l'escola infantil de zero a tres anys es planteja amb un finançament al 50% entre l'Estat i les comunitats. En pensions, Feijóo es compromet a mantenir la revalorització amb l'IPC, una garantia que ja recull la legislació vigent.
La xifra més gran del programa, més de 300.000 milions d'euros per a infraestructures, es projecta a quinze anys i suma recursos públics i privats. El PP promet donar prioritat al manteniment i revisar les limitacions temporals de velocitat de la xarxa ferroviària. Falta saber quina part d'aquesta inversió s'executaria en els primers quatre anys i quant assumiria l'Estat. El calendari sí que és més concret en energia. En cent dies, el PP vol iniciar la tramitació per a prolongar la vida d'Almaraz, Ascó, Vandellòs, Cofrentes i Trillo, amb el vistiplau del Consell de Seguretat Nuclear. Manté la descarbonització com a objectiu i anuncia una revisió del pla d'energia i clima.
En política exterior, el PP manté el suport militar, econòmic i humanitari a Ucraïna i es compromet a sotmetre a les Corts els compromisos internacionals en defensa, sense fixar en aquestes pàgines un percentatge de despesa militar sobre el PIB. Per a Gaza reclama la protecció de la població civil i una sortida diplomàtica amb Israel i els països àrabs. Sobre el Sàhara Occidental, promet donar suport als esforços de les Nacions Unides per a una solució acceptable per a les parts i tornar a una política d'equilibri entre el Marroc i Algèria, sense precisar si revertiria el suport del Govern de Sánchez al pla d'autonomia marroquí.
Contacte
T'escoltem. Contacta amb nosaltres.
