El passat dia 9 d’octubre, el president estatunidenc Donald Trump va encapçalar un acte oficial a l’East Room de la Casa Blanca amb motiu de la celebració del Dia de Colom (Columbus Day). Durant la cerimònia, el mandatari va enaltir la figura del navegant qualificant-lo com un «heroi» que «va canviar el futur de la humanitat per sempre».
Trump va posar èmfasi en el fet que la travessia de 1492 —duta a terme per una tripulació de tot just 90 homes— constitueix una de les gestes més grans de la història. Va defensar que el llegat de Colom ha de ser vist amb orgull i va rebutjar de ple les crítiques de sectors principalment indigenistes, que busquen vincular el seu nom amb conceptes negatius, i que han dut accions contra el llegat de Colom com l’enderrocament de les seves estàtues. Segons les seves pròpies paraules, la seva administració ha aconseguit «ressuscitar» la seva memòria en un clima polític on prèviament «ni tan sols es podia pronunciar el seu nom».
Durant l’esdeveniment, en el qual van ser presents destacats representants de la diplomàcia, la política i la comunitat italoamericana —així com l’ambaixadora d’Espanya als EUA, Ángeles Moreno—, el president va anunciar la instal·lació d’una escultura de marbre de Colom de 1860 als jardins de la Casa Blanca, al costat de les figures de George Washington, Benjamin Franklin, Thomas Jefferson i Abraham Lincoln. Aquesta iniciativa se suma a l’estàtua ja col·locada a l’entorn de la Casa Blanca, rèplica d’una estàtua enderrocada a Baltimore el 2020 en el marc de les protestes racials d’aquell any.
La contradicció de Trump
Històricament, la reivindicació de Colom als Estats Units ha estat impulsada per les comunitats italianes emigrades, que van veure en el mariner d’origen genovès un símbol per combatre la discriminació i afermar la seva identitat dins del país. No obstant això, l’exaltació de la seva figura per part de Trump tanca una marcada contradicció:
Independentment de les arrels atribuïdes a Colom, l'expedició històrica que va transformar el mapa del món va ser patrocinada directament per la Corona espanyola. Enaltir la gesta de 1492 implica, inevitablement, posar en valor l'herència cultural espanyola fonamentalment, l'arribada de l'idioma espanyol al continent americà. Aquesta postura xoca amb la narrativa del moviment MAGA i les polítiques migratòries de la seva administració, marcades per un continu recel, quan no persecució cap a la comunitat hispanoparlant. Així doncs, són nombrosos els casos reportats pels quals l'ICE (la policia migratòria dels Estats Units) ha arribat a detenir i interrogar persones pel simple fet de parlar espanyol.
Si el govern estatunidenc busca veritablement restaurar el llegat del viatge de Colom, i de les seves conseqüències culturals, la coherència històrica exigiria reconèixer i valorar la petjada hispana en les arrels dels Estats Units.
Per transcendir el gest simbòlic i donar un suport real al llegat cultural i històric lligat a Colom, l'administració republicana podria implementar mesures concretes, com el foment de l'espanyol en l'administració nord-americana, garantint que la comunicació institucional sigui accessible per als desenes de milions d'hispanoparlants al país.
Així doncs, caldria un reconeixement institucional de l'herència hispana dels EUA mitjançant la preservació de monuments, missions i rutes històriques hispanes en estats com Florida, Texas, Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia.
Igualment important seria fomentar programes d'educació bilingüe i cultural en el sistema educatiu públic, promovent l'aprenentatge de l'espanyol com un actiu estratègic i cultural del país, en lloc de percebre'l com una dissolució de la concepció anglosaxona dels Estats Units.
En definitiva, de res serveix restaurar la imatge de Colom, si alhora es continua veient amb recel l'herència hispana del país. Perquè llavors només quedarà en un gest emmarcat en l'anomenada “batalla cultural” que Trump i els sectors ultraconservadors duen a terme, i que veurien en Colom simplement una eina per exercir oposició a moviments indigenistes o de drets racials als quals el president nord-americà qualifica de “wokes”
Colom, no ha de servir per a aquesta finalitat, ha de servir, no obstant això, per mantenir viu el llegat hispà als Estats Units, ja que això últim és més important si cap que la figura personal de Colom, les ombres del qual, des d'un punt de vista històric tampoc es poden esborrar.
És moment, al seu torn, que els espanyols als Estats Units assumeixin un paper actiu en la preservació del llegat de 1492. Reconèixer els orígens italians de Cristòfor Colom —i que per consegüent la comunitat italiana el reivindiqui— no ha d'eclipsar el fet històric que la seva gesta va ser un projecte netament espanyol, concebut, finançat i executat sota l'empara de la Corona Castellana. Reivindicar aquesta figura és defensar l'origen de la nostra pròpia presència, idioma i herència compartida a Amèrica i ajudarà sens dubte la projecció cultural d'Espanya als Estats Units, en un moment a més, en què Trump està principalment dedicat a menysprear el nostre país per les decisions polítiques del Govern de la nació entorn de la política exterior i de defensa del nostre país.