El 78% d'estudiants i professionals tecnològics espanyols veu la intel·ligència artificial com una oportunitat per a la seva carrera, però aquesta lectura positiva conviu amb una advertència immediata: la IA ja està elevant les exigències d'accés a l'ocupació i posant en qüestió la preparació actual.
La dada procedeix de l'estudi IA i talent 2026. La redefinició del talent tecnològic davant la IA, elaborat per SEIDOR i ISDI a partir de 1.310 enquestes realitzades a Espanya entre maig i juliol. Enfront de la percepció general que la IA comporta més riscos que beneficis per al mercat laboral, el sector tecnològic manté una visió més favorable.
Una adopció ràpida que, tanmateix, no aclareix els dubtes sobre la feina d'entrada
Iván González, director global de Màrqueting, Comunicació i Sostenibilitat de SEIDOR, va sostenir en la presentació celebrada aquest dijous a Madrid que el debat no passa per la IA com un suposat destructor d'ocupació, sinó pel seu paper com a eina central en l'activitat tecnològica. El matís és clau: l'informe no presenta la IA com a substitut total, sinó com a palanca per a desenvolupar capacitats de major valor cognitiu. Un suport per a arribar al següent esglaó.
El 77% dels enquestats assegura usar eines d'IA generativa de forma regular o intensiva, mentre que només un 4% admet un ús molt ocasional o nul. Entre els estudiants, el percentatge puja al 83,7%, enfront del 74,1% dels professionals, una diferència que confirma que la incorporació d'aquestes eines avança més ràpid a les aules que en part del teixit laboral.
En el dia a dia, el 65,3% recorre a la IA sobretot per a buscar informació i resoldre dubtes, i el 41,5% la fa servir per a idear o estructurar projectes i solucions tècniques. Mirant a futur, el 61,3% situa l'automatització intel·ligent de processos de negoci com l'àmbit amb més recorregut.
La primera ocupació apareix com el principal punt de fricció
La visió optimista no elimina el recel. El 37,2% dels enquestats anticipa més dificultats per a accedir a la primera ocupació, en un escenari marcat per dos factors: el 18,7% tem que l'automatització substitueixi tasques de perfils júnior i un altre 18,5% creu que la IA elevarà el nivell mínim exigit.
Entre estudiants, aquesta última preocupació guanya pes: un 25,3% considera que la IA farà més difícil trobar la primera feina perquè apujarà el llistó, enfront del 15,4% dels professionals. González va precisar que aquest terç d'enquestats no està dient que desapareguin les oportunitats, sinó que les empreses seran més exigents amb el que demanin des de l'inici.
La diferència, segons l'estudi, ja no estarà només en l'expedient acadèmic. Pesarà la capacitat d'adaptar-se, de ser autònom i de resoldre problemes per compte propi, a més del pensament analític i la mentalitat de solució, citats pel 45,5% dels participants, i uns fonaments tècnics sòlids per a usar la IA amb criteri, esmentats pel 38,1%.
La formació queda en el centre de la transició, però encara no respon al ritme del canvi
El gran punt feble apareix en la preparació. El 87,4% dels enquestats suspèn la formació actual en la seva capacitat per a integrar plenament la IA, i un 51,4% creu que prepara poc, molt poc o gens per a treballar amb aquesta tecnologia.
Les carences més repetides són la falta de formació pràctica en IA aplicada, assenyalada pel 53,7%, seguida del desenvolupament insuficient del pensament crític, amb el 45,6%, i la escassa connexió amb necessitats reals de negoci, amb el 44,1%. González va defensar que l'educació en IA ha d'implicar el sistema educatiu, les empreses i també les famílies, encara que avui, segons va dir, encara no s'explica de forma pràctica què és aquesta tecnologia ni quin és el seu impacte real.
En el pla empresarial, l'estudi apunta que el 59,3% veu la supervisió i millora de resultats generats per IA com l'evolució més probable del rol professional. Al mateix temps, el 67,9% identifica la reducció de plantilla com l'ús que més rebuig provoca, mentre que un 47,1% tem un ús de la IA com a eina de control i un 55,7% rebutja la seva implantació sense criteris de seguretat, ètica o privacitat.
González va sostenir que les tasques de poc valor afegit poden ser substituïdes per la IA, però va matisar que això no equival necessàriament a acomiadaments. El següent pas, segons va defensar, passa per plans específics de transició dins de les empreses i per una responsabilitat compartida entre el sistema educatiu i el món empresarial.