Eliminar la pobresa a Espanya requeriria una inversió anual de 24.000 milions d'euros, l'equivalent a l'1,8% del Producte Interior Brut (PIB), segons revela l'informe ‘Análisis de la exclusión social y económica en España y sus territorios’, elaborat per la Fundación Ramón Areces i l'Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (Ivie). L'estudi, presentat aquest dimecres, analitza l'evolució de la pobresa i l'exclusió social entre 2015 i 2025 a partir de dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) i altres fonts oficials.
Tot i que l'informe destaca una millora en l'última dècada, les xifres continuen sent elevades. La taxa de població en risc de pobresa es va reduir un 12% des del 2015 i el nombre de persones en risc de pobresa extrema o exclusió va descendir un 28%. Tanmateix, el 2025 encara el 19,5% de la població espanyola viu amb ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana, mentre que un 8% es troba en situació d'exclusió severa, amb ingressos per sota del 40% de la mitjana nacional.
El treball, dirigit per l'economista Carmen Herrero i desenvolupat amb els investigadors Antonio Villar y Carlos Albert, posa a més el focus en un fenomen creixent: la pobresa laboral. Segons l'anàlisi, tenir feina ja no garanteix escapar de la vulnerabilitat econòmica. Un terç de les persones en risc de pobresa a Espanya té feina, una situació especialment greu en territoris turístics i amb elevada temporalitat laboral. A Illes Balears, per exemple, el percentatge de treballadors pobres arriba al 40%.
Les diferències territorials són especialment cridaneres. Mentre que acabar amb la pobresa a Andalucía exigiria destinar el 3,9% del seu PIB, al País Vasco bastaria amb un 0,6%. L'informe també situa Murcia (26,7%), Extremadura (26,2%), Comunidad Valenciana (26%) i Castilla-La Mancha (25,9%) entre les comunitats amb major proporció de població en risc de pobresa. Al costat oposat apareixen País Vasco (9,3%), Baleares (11,6%), Navarra (12,3%) i Comunidad de Madrid (12,7%).
L'estudi també evidencia fortes diferències en la renda mitjana de les persones pobres segons la comunitat autònoma. A nivell nacional, els qui es troben en risc de pobresa disposen d'una renda mitjana anual de 4.869 euros. No obstant això, a Navarra baixa fins als 4.128 euros i a les Balears fins als 4.362, mentre que a Galícia ascendeix a 5.498 i a Extremadura arriba als 5.325. En el cas de les persones en exclusió severa, la renda mitjana espanyola és de tot just 2.849 euros anuals.
L'informe subratlla a més l'impacte desigual de la pobresa segons sexe i edat. Les dones presenten actualment taxes de vulnerabilitat més grans que els homes, una tendència que s'ha invertit respecte al 2015. En aquell any, el 21,8% de les dones estava en risc de pobresa enfront del 22,5% dels homes; el 2025 la situació va canviar i afecta el 20,3% de les dones enfront del 18,6% dels homes. Els joves i els treballadors temporals o amb salaris baixos continuen sent alguns dels col·lectius més exposats.
En termes generacionals, les persones majors de 65 anys continuen registrant menors nivells de pobresa que els joves, tot i que aquesta diferència comença a estrènyer-se. L'estudi detecta que en algunes regions com Aragó, Balears, Canàries, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, la menor incidència de pobresa ja no es concentra entre els jubilats, sinó entre la població en edat laboral, cosa que reflecteix canvis estructurals en el mercat de treball i en la composició social de la vulnerabilitat.
Els autors de l'informe conclouen que Espanya necessita reforçar els seus mecanismes de protecció social i millorar la coordinació entre administracions públiques per combatre la pobresa de manera més eficaç. A més d'incrementar els recursos destinats a ajudes socials, l'Ivie i la Fundació Ramón Areces adverteixen de la necessitat de facilitar l'accés a les prestacions i adaptar les polítiques públiques a les diferències econòmiques i socials de cada comunitat autònoma.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
