El líder de la ultradreta Vox, Santiago Abascal, ha presentat com un "gest patriòtic" l'acord assolit amb el Partit Popular per coordinar les seves candidatures al Senat en les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. "En tres paraules: tot per Espanya", ha afirmat aquest dilluns durant un acte electoral celebrat a l'Auditori de Talavera de la Reina, a Toledo.
No obstant això, el pacte suposa una estratègia conjunta per concentrar els vots de la dreta i evitar que la divisió entre PP i Vox els resti representació a la Cambra Alta. La formació d'Abascal renuncia a presentar candidatures pròpies en sis províncies i portarà un sol candidat en altres 14, mentre que els populars retiraran les seves llistes en tres territoris.
L'acord arriba després de setmanes de negociació i a poques hores que acabés el termini per presentar les candidatures. Encara que Abascal l'ha presentat com una cessió per l'interès general, ambdues formacions busquen augmentar les seves opcions de controlar el Senat i frenar la candidatura conjunta del PSOE, el Front Ampli i les esquerres territorials. L'acte de Talavera de la Reina ha reunit el vicepresident i secretari general de Vox, Ignacio Garriga, i el vicesecretari de Comunicació del partit i cap de llista per Toledo, Manuel Mariscal. Segons les xifres facilitades per la pròpia formació, l'auditori, amb capacitat per a unes 1.200 persones, va completar el seu aforament i altres 1.500 es van quedar fora.
El pacte entre PP i Vox per repartir-se les candidatures al Senat
L'acord afecta 23 províncies. Vox no presentarà candidatura pròpia a Las Palmas, Santa Cruz de Tenerife, Cadis, València, Castelló i Balears. A canvi, el PP inclourà en les seves llistes a candidats independents proposats per Vox, a qui reservarà la segona o tercera posició, segons el territori. A més, Vox presentarà un sol candidat a Sevilla, Huelva, Astúries, Badajoz, Àlaba, Navarra, Càceres, Osca, Saragossa, Alacant, Granada, Conca, Pontevedra i Jaén. D'aquesta manera, els votants de Vox podran triar el seu candidat i donar suport també a dos aspirants del PP.
Per la seva banda, els populars no presentaran candidatura pròpia a Guipúscoa, Girona i Tarragona. El PP justifica aquesta decisió per les seves dificultats històriques per obtenir representació en aquestes circumscripcions: fa 26 anys que no aconsegueix un senador a Guipúscoa i mai ha aconseguit representació al Senat per Girona i Tarragona. A les 23 províncies restants, ambdues formacions concorreran amb normalitat.
L'objectiu és aprofitar el sistema d'elecció del Senat, en què els ciutadans voten directament candidats i les candidatures més votades solen concentrar bona part dels escons de cada província. Així, PP i Vox pretenen evitar que els seus vots es divideixin i facilitar que el bloc de la dreta aconsegueixi més senadors. Segons les estimacions difoses per fonts coneixedores de la negociació, ambdós partits aspiren a obtenir entre 125 i 140 dels 209 senadors elegits directament a les urnes. El Senat compta també amb membres designats pels parlaments autonòmics, per la qual cosa el resultat final dependrà tant del vot del 29N com d'aquesta representació.
L'acord també té importància per a Vox perquè la formació necessita deu senadors per constituir un grup parlamentari propi a la Cambra Alta. Actualment compta amb cinc senadors de designació autonòmica, per la qual cosa el seu objectiu és augmentar la seva representació a les urnes. No obstant això, el pacte anunciat no garanteix per si sol que assoleixi aquest nombre.
Abascal carrega contra Sánchez mentre demana a Vox que no es confiï
Durant l'acte, Abascal ha defensat les principals propostes de Vox per al 29N: reduir la burocràcia, abaixar impostos, aplicar l'anomenada "prioritat nacional" i promoure la "remigració", terme que la formació utilitza per defensar l'expulsió d'immigrants en determinades situacions.
El líder de Vox també ha relacionat el problema de l'habitatge amb l'augment de la immigració, una interpretació política que forma part del discurs del seu partit. Les seves propostes inclouen mesures restrictives sobre immigració i ajudes públiques, a més d'una reducció de les regulacions que considera innecessàries. Abascal ha insistit que les propostes de Vox no responen a interessos particulars, sinó que, segons ha afirmat, representen els ciutadans. No obstant això, el pacte amb el PP demostra que ambdues formacions estan disposades a coordinar les seves candidatures per a maximitzar les seves possibilitats electorals, fins i tot quan mantenen diferències polítiques i competeixen per part del mateix electorat.
El dirigent també ha demanat als seus seguidors que no donin per segura una victòria de la dreta, malgrat les enquestes que apunten a una possible majoria de PP i Vox. "Ja ens vam confiar, sobretot alguns, els de sempre (en al·lusió al PP), el 2023 i el canvi no va arribar", ha assenyalat. A continuació, ha carregat contra el president del Govern, Pedro Sánchez, a qui ha acusat de dirigir una suposada "organització criminal" i ha afirmat que estaria disposat a recórrer a "qualsevol mentida i qualsevol intent d'intimidació". Aquestes expressions són acusacions polítiques d'Abascal i no constitueixen per si mateixes una constatació judicial sobre el Govern.
Per la seva banda, Ignacio Garriga ha defensat que Vox ha anteposat "l'interès general enfront del particular, el bé comú i a Espanya enfront dels noms i les butaques". També ha presentat el seu partit com una garantia per a treure Sánchez de La Moncloa i ha demanat als seus simpatitzants que es mobilitzin a les urnes. Amb aquest acord, PP i Vox reforcen la seva coordinació electoral en una part important del territori. Abascal ho presenta com un sacrifici patriòtic, però l'objectiu pràctic és clar: concentrar els vots de la dreta, augmentar la seva representació al Senat i dificultar que l'aliança de les esquerres aconsegueixi una majoria a la Cambra Alta.
