El Govern i la Conferència Episcopal Espanyola signaran aquest dilluns a les 11:00 hores a la seu del Defensor del Poble el Protocol per a l'organització i funcionament del sistema de reconeixement i reparació de les víctimes d'abusos sexuals en l'àmbit de l'Església Catòlica, un acord que permetrà compensar víctimes els casos de les quals han prescrit i no poden ser perseguits judicialment.
El document serà subscrit en presència del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños; el president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello; el president de la Conferència Espanyola de Religiosos, Jesús Díaz Sariego; i el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo.
El protocol articula un sistema extrajudicial de reparació que permetrà a les víctimes accedir a compensacions econòmiques, reconeixement institucional del dany i suport psicològic. Aquest mecanisme busca oferir una alternativa davant la impossibilitat d'acudir a la via penal a causa de la prescripció dels delictes.
Fonts de l'Executiu assenyalen que l'acord respon a una “obligació moral de l'Estat” i pretén “situar les víctimes al centre” de la resposta institucional. En aquesta línia, destaquen que el sistema no només contempla indemnitzacions, sinó també el reconeixement públic del patiment sofert.
Des de l'Església, fonts de la Conferència Episcopal subratllen que el protocol suposa “un pas significatiu en el compromís amb la reparació” i en l'atenció a les víctimes, en un context de creixent exigència social.
L'acord s'emmarca en l'escenari obert després de l'informe del Defensor del Poble, presentat l'octubre de 2023, que va posar de manifest la magnitud dels abusos en l'àmbit eclesiàstic i la necessitat de mecanismes de reparació més enllà de la via judicial.
El sistema tindrà caràcter voluntari i permetrà a les víctimes acollir-se a un procés de reconeixement i compensació el desenvolupament del qual es concretarà en fases posteriors, amb la participació d'experts independents.
Tot i que el protocol no implica responsabilitats penals, sí que estableix un marc de justícia restaurativa basat en el reconeixement del dany causat i la resposta institucional. Associacions de víctimes han valorat l'avenç, tot i que reclamen transparència i criteris clars en la seva aplicació.
