La secretària general per a la Innovació i Qualitat del Servei Públic de Justícia, Sofía Puente, ha defensat aquest dilluns la instrucció que va desenvolupar la coneguda com ‘llei de nets’ i que ara qüestionen les dretes i el Tribunal Suprem. Durant una entrevista a ‘Malas Lenguas’, juntament amb Gonzalo Miró i Esther Palomera, Puente ha posat el focus en el canvi de postura del Partit Popular sobre una normativa que, segons ha recordat, s'aplica "pacíficament" des del 2008, també durant governs del PP.
Les declaracions es produeixen després que el Tribunal Suprem hagi acordat suspendre cautelarment les noves inscripcions al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) dels qui han adquirit la nacionalitat espanyola a l'empara de la denominada ‘llei de nets’. L'alt tribunal considera que el fort creixement registrat en aquest cens pot comprometre les garanties del procés electoral i sosté que existeix un "perill fundat, real i seriós de poder afectar greument l'objectivitat i transparència del procés electoral".
La decisió va ser adoptada a petició d'Iustitia Europa i Vox i té caràcter provisional mentre es resol el fons de l'assumpte. La mesura afecta ciutadans que han obtingut la nacionalitat espanyola a l'empara de la normativa dirigida a fills i nets d'espanyols que van haver d'exiliar-se durant el franquisme.
Puente recorda que la instrucció ja s'aplicava amb governs del PP
Enfront de les crítiques actuals, Puente ha defensat la legalitat i continuïtat de la instrucció de la qual és autora. La responsable de Justícia ha explicat que la normativa vigent és "calcada" a la que es va aprovar el 2008 per completar la Llei de Memòria Històrica, per la qual cosa ha posat l'accent en el canvi de posició que, al seu parer, s'ha produït en el debat polític.
Puente ha assenyalat que l'actual controvèrsia també li permet analitzar els arguments utilitzats pel Suprem per justificar la suspensió cautelar. Segons ha explicat, la síntesi del raonament de l'alt tribunal parteix que s'ha produït un augment del cens electoral que podria generar "un perill real per a la formació correcta dels resultats electorals". No obstant això, la secretària general de Justícia rebutja que el mer creixement del cens pugui considerar-se un risc electoral. "Que el cens electoral augmenti en si mateix és neutre, el cens electoral no té un color polític, no sabem què és el que votarà la gent quan s'incorpora al cens electoral", ha defensat.
Puente ha recordat que altres normes que han ampliat drets també han suposat un increment del nombre d'electors. Ha citat tant la Llei de Memòria Històrica com la Llei de Sefardites, que, segons ha explicat, va incorporar al cens unes 80.000 persones, a més de la Llei de Memòria Democràtica. "El cens electoral està sempre en moviment", ha remarcat.
🤔 De defender la nacionalización en 2022, a oponerse a la 'ley de nietos': el PP cambia su postura.
— Malas Lenguas (@MalasLenguas_Tv) September 14, 2026
💬 Sofía Puente (@aifosan) analiza la ley al detalle en #MalasLenguas: "hay un prejuicio del Tribunal Supremo contra los nacionalizados" pic.twitter.com/KnjpCuaEfT
Puente ha anat un pas més enllà en qüestionar la premissa que, a parer seu, existeix darrere de l'argument del "perill real" recollit pel Suprem. "En aquest perill real que veu el Tribunal Suprem, jo el que crec és que hi ha un prejudici en aquesta formulació, en aquests termes d'expressió, perquè creu que aquests gairebé 400.000 votants, que en realitat són 375.000, creu que votaran tot íntegrament al Partit Socialista. Això és un plantejament simplista. Parteix de la premissa que com la llei l'ha aprovat el govern socialista, un té el vot captiu de tots aquests ciutadans", ha assenyalat.
En aquest sentit, Puente ha qüestionat que l'increment del cens pugui associar-se a una determinada opció política i ha defensat que la incorporació de nous ciutadans al cens no permet anticipar quin serà el seu comportament electoral.
Puente acusa la dreta de "deslegitimar" el sistema electoral
La secretària general per a la Innovació i Qualitat del Servei Públic de Justícia també ha atribuït el canvi de postura de la dreta a un corrent polític que, en la seva opinió, qüestiona els processos electorals quan els resultats no són favorables. Puente ha situat aquest fenomen "quatre anys després de l'aprovació de la nova instrucció i 18 des que es va donar llum verda a la primera" i ha assenyalat que "tant mitjans de comunicació com partits polítics estan "en un corrent trumpista" que "deslegitima els resultats electorals i el sistema electoral".
En aquest sentit, ha plantejat un escenari hipotètic de cara a les pròximes eleccions autonòmiques: "Si per a l'any que venen les eleccions del 27 guanya el Partit Popular i pot formar govern amb Vox, aquí no haurà passat res. Però com guanyi o com pugui governar el Partit Socialista, de nou s'agitarà la campana que aquí hi ha hagut un frau electoral", ha lamentat.
🔸 "Siempre se habla de la independencia judicial y es muy importante que nuestros jueces resuelvan sin presiones internas y externas pero jamás hablamos de la imparcialidad, de lo importante que es que el ciudadano perciba que se resuelve con objetividad y muchas veces, esa… pic.twitter.com/Ctf69zBkIr
— Malas Lenguas (@MalasLenguas_Tv) September 14, 2026
