La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha optat per l'enfrontament directe amb el Govern en la batalla pel nou finançament autonòmic. Madrid no acudirà aquest divendres al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), convocat pel ministre d'Hisenda, Arcadi España, per abordar i votar la reforma del sistema. L'Executiu madrileny havia cridat a més la resta de comunitats governades pel PP a secundar la plantada amb l'objectiu d'impedir que l'òrgan pogués constituir-se per falta de quòrum. No obstant això, cap altra autonomia popular ha seguit finalment l'estratègia d'Ayuso.
La maniobra de la presidenta madrilenya buscava frenar l'avanç de la reforma des del mateix Consell. Segons el reglament del CPFF, perquè la reunió pugui constituir-se vàlidament ha de comptar amb l'assistència d'almenys la meitat dels seus membres. El Govern d'Ayuso va comunicar la seva absència i va tractar de convèncer la resta d'executius autonòmics del PP que fessin el mateix, però la resta de territoris ha optat per acudir-hi i expressar-hi el seu rebuig al model.
Ayuso intenta convertir el finançament en un altre front contra Sánchez
L'Executiu madrileny sosté que la proposta trenca la igualtat entre espanyols i qüestiona que el nou sistema tingui el seu origen en les negociacions mantingudes entre el Govern central i Catalunya. Madrid també ha carregat contra el que considera un tracte privilegiat a la Generalitat i ha definit la reforma com un "blanquejament de la corrupció econòmica i política dels gestors de la Generalitat de Catalunya en les últimes dècades".
L'estratègia d'Ayuso no ha aconseguit, no obstant això, arrossegar la resta de comunitats populars al boicot. Els governs autonòmics del PP acudiran al Consell per votar en contra de la proposta, de manera que Madrid queda aïllada en la seva decisió de no participar en la reunió. Catalunya i les Canàries són les autonomies que han anunciat el seu suport al model plantejat per Hisenda.
Hisenda defensa una reforma amb més recursos
Enfront del rebuig de bona part de les comunitats, el Govern sosté que la seva proposta permetrà augmentar els recursos disponibles per a les autonomies en gairebé 21.000 milions d'euros i reduir les diferències de finançament entre territoris. El mateix Arcadi España ha reclamat a les comunitats que afrontin la votació i ha resumit el debat com una elecció entre un sistema que aporta més recursos i un altre que manté les desigualtats actuals.
"Ja no valen excuses. És moment de decidir si apostem per un model que dona més recursos i redueix les diferències de finançament entre territoris o no. Aquesta és la pregunta que hem de respondre", ha assenyalat el ministre.
La proposta suposa a més un augment de la participació de les comunitats en determinats impostos. El nou model eleva la cessió de l'IRPF fins al 55% i de l'IVA fins al 56,5%, enfront del 50% actual, alhora que introdueix modificacions en els criteris utilitzats per a calcular les necessitats de finançament, inclosa una nova definició de població ajustada.
El rebuig al model no impedirà que segueixi endavant
L'escenari d'aquest divendres no suposa, en qualsevol cas, l'aprovació definitiva del nou sistema. El CPFF constitueix un pas previ dins d'un recorregut que ha de continuar posteriorment en el Consell de Ministres i en el Congrés dels Diputats, on la reforma haurà de superar la seva corresponent tramitació parlamentària. El Govern manté l'objectiu que el nou model entri en vigor l'1 de gener de 2027.
La votació reflecteix així una fotografia especialment complicada per a Hisenda: la majoria de comunitats rebutja la proposta, mentre el Govern compta amb els suports necessaris per a avançar en aquesta fase. L'absència de Madrid no ha aconseguit paralitzar el procediment i deixa a Ayuso davant una nova batalla política en la qual la seva estratègia de bloqueig no ha trobat el suport territorial que buscava.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.