El Congrés dels Diputats ha retirat els retrats de tres presidents de les Corts franquistes que encara romanien a la galeria de la Cambra Baixa. La decisió posa fi a la presència d'aquestes imatges en un dels principals espais de representació política de la democràcia espanyola i respon a una reivindicació que partits d'esquerra i associacions memorialistes feien anys que plantejaven.
Els quadres corresponen a Esteban de Bilbao y Eguía, president de les Corts entre 1943 i 1965; Antonio Iturmendi Bañales, que va ocupar el càrrec entre 1965 i 1969, i Alejandro Rodríguez de Valcárcel y Nebreda, que ho va fer entre 1969 i 1975. Tots tres van dirigir les Corts durant la dictadura de Francisco Franco, un règim que va eliminar les llibertats democràtiques i va perseguir els seus opositors.
La retirada s'ha realitzat després de l'acord adoptat el 13 d'octubre per la Mesa de la Diputació Permanent del Congrés. La iniciativa va ser impulsada per Sumar i va comptar amb el suport del PSOE, mentre que el PP es va abstenir. La mesura busca complir amb la Llei de Memòria Democràtica i retirar de la galeria els retrats dels qui van formar part de les institucions que van sostenir la dictadura.
Armengol defensa la retirada dels retrats franquistes
La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha celebrat la decisió i ha defensat que la Cambra ha de reconèixer les víctimes de la dictadura i contribuir a reparar les injustícies que van patir.
En un missatge publicat al seu compte de X, Armengol ha assenyalat que la retirada demostra el compromís del Congrés amb la memòria democràtica. També ha defensat que la mesura permet reconèixer les víctimes i reparar una injustícia que ha durat massa temps.
Demostramos el compromiso del Congreso de los Diputados con la memoria democrática, reconociendo a las víctimas de la dictadura y contribuyendo a reparar una injusticia que ha durado demasiado tiempo.
— Francina Armengol (@F_Armengol) October 26, 2026
Así hemos cumplido el acuerdo de la Mesa del Congreso para retirar de la… pic.twitter.com/kNmAn7c74l
La decisió suposa un canvi respecte a la posició que havia mantingut el PSOE en anteriors debats. El 2023, els socialistes van votar juntament amb el PP i Vox contra una iniciativa d'EH Bildu que demanava retirar aquests retrats i el de Manuel Fraga, exministre franquista i un dels ponents de la Constitució. En aquella ocasió, els partits contraris a la proposta van defensar que la galeria no estava inclosa en l'àmbit d'aplicació de la Llei de Memòria Democràtica.
La retirada dels quadres no és una petició recent. El diputat del PNB Iñaki Anasagasti ja va plantejar la qüestió en els anys noranta. Des de llavors, diferents formacions polítiques i associacions de memòria històrica han reclamat que els retrats dels dirigents de les Corts franquistes deixessin d'ocupar un espai al Congrés.
El Congrés homenatjarà les víctimes de la repressió franquista
La retirada dels retrats coincideix amb els actes de record a les víctimes del franquisme. El Congrés celebrarà un homenatge amb motiu del Dia de Record i Homenatge a les Víctimes del Cop Militar, la Guerra Civil i la Dictadura, que es commemora cada 31 d'octubre. Aquest any, l'acte recordarà especialment les conegudes com 'Las rapadas de Fuendejalón', un grup de 39 dones d'aquesta localitat de Saragossa que van ser tretes de casa seva el 1936, rapades i passejades pels carrers com a forma de càstig i humiliació durant la repressió franquista.
També es retrà homenatge a María Domínguez, alcaldessa republicana de Fuendejalón, que va ser afusellada per les tropes franquistes. La cerimònia inclourà una conversa entre les historiadores María Rosón Villena i Sescún Marías Cadenas i acabarà amb la representació de l'obra de titelles 'Melón pelado'.
Amb la retirada dels retrats i l'homenatge a les víctimes, el Congrés aborda la presència de símbols vinculats a la dictadura en els seus espais institucionals i recorda els qui van patir la repressió franquista. La decisió arriba després de dècades de reclamacions i reobre el debat sobre com han de representar les institucions democràtiques el passat dictatorial d'Espanya.
