Per què el 23F sí i altres fets històrics no. És la pregunta que han formulat formacions com el PNV i EH Bildu —i que també han plantejat periodistes, sense obtenir una resposta clara almenys en públic— des que el president del Govern anunciés que els arxius relatius a l'intent de cop d'estat de 1981 es posarien a disposició de la ciutadania aquest dimecres. Ara ja hi ha hora: està previst que es publiquin a partir de les 13:00 a la web oficial de La Moncloa.
La portaveu d'EH Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua, que aquest dimecres interpel·lava el cap de l'Executiu en la sessió de control, li va retreure que “han demostrat que amb voluntat i decisió política es pot. Avui continuen sota secret i impunitat successos i fets de summa importància per a la ciutadania basca”. Un missatge directe al cor del debat: si hi ha marge legal per obrir uns arxius, per què no uns altres?
Segons fonts del Govern consultades per aquest diari, la decisió de desclassificar els documents del 23F “és política i el Consell de Ministres és sobirà per fer-ho”. És la mateixa resposta que ofereixen quan se'ls pregunta per altres episodis anteriors a la intentona colpista —als quals al·ludeixen les formacions basques— com els Sanfermines de 1978, la massacre de Vitòria de 1976 o el cas de Mikel Zabalza, que continuen sota reserva.
Les mateixes fonts admeten que “tot és qüestió de voluntat política”, una afirmació que, en la pràctica, reforça l’argument dels qui reclamen més passos en la mateixa direcció. Si el criteri és polític, sostenen aquests grups, el marge de maniobra existeix.
Als passadissos del Congrés, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, va ampliar el focus: “A partir d’ara la prioritat és aprovar la llei que està en tramitació parlamentària”. Es refereix a la reforma de la Llei de Secrets Oficials, anomenada a substituir la norma vigent del 1968, heretada del franquisme. El Govern situa aquí la següent fita de transparència. L’oposició nacionalista, en canvi, sosté que una cosa no hauria d’impedir l’altra: mentre la reforma es tramita, podrien desclassificar-se més documents.
Que es deixin d'excuses
L'agost de 2023, després de la constitució de les noves Corts, el PNB va tornar a registrar la seva proposta per reformar la Llei de Secrets Oficials de 1968, una iniciativa que ja havia intentat tirar endavant en legislatures anteriors sense èxit. Avui dia, la reforma continua paralitzada.
Fonts del grup parlamentari basc reclamen a l'Executiu que, si el projecte presentat pel mateix Govern no aconsegueix els suports necessaris, impulsi la iniciativa dels nacionalistes bascos. EH Bildu, per la seva banda, aposta per derogar la norma i aprovar una nova llei “més garantista i democràtica”, però adverteix que “fins a aconseguir-ho el Govern pot actuar motu proprio”.
El debat, en definitiva, transcendeix el 23F. La qüestió de fons és si la transparència històrica serà estructural o episòdica. I aquí torna la pregunta que ha marcat la sessió de control:
Per què el 23F sí i altres fets històrics no.