L'objectiu del Govern és clar: resoldre el major nombre possible d'expedients en temps i forma abans que el Tribunal Suprem pugui entrar en el fons de la qüestió. L'alt tribunal estudia la possibilitat de plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre determinats aspectes del procediment.
El procés extraordinari de regularització, aprovat pel Govern el passat mes d'abril, ha estat marcat des del primer moment per la divisió política habitual en matèria migratòria. L'esquerra ha donat suport a la mesura, mentre que la dreta —que històricament també ha impulsat processos extraordinaris de regularització— s'hi ha situat en contra.
Amb el termini per presentar sol·licituds ja tancat, serà aquest dijous quan Elma Saiz faci públiques les dades definitives d'un procediment de caràcter històric els tècnics del qual encara estan acabant de comparar. Mentrestant, segons confirmen des del Ministeri, ja s'estan emetent “resolucions definitives i notificant provisionals”.
Les xifres que han transcendit apunten que s'ha superat el milió de sol·licituds. Fa tot just dues setmanes, al voltant de 360.000 expedients havien rebut el vistiplau, una xifra que no assolia el 40% del total de les peticions registrades. El balanç que presenti demà el Ministeri permetrà conèixer l'abast real del procés i el ritme de resolució dels expedients.
Més enllà de les xifres, l'Executiu insisteix en una idea: aquest procés no incorpora nova població procedent de l'exterior, sinó que regularitza la situació administrativa de persones que ja viuen a Espanya. En altres paraules, es tracta de convertir en legal una realitat que ja existeix.
El Suprem estudia i el Govern demana “tranquil·litat”
Des del Ministeri traslladen als sol·licitants un missatge de “tranquil·litat”. Defensen que la norma “s'ha redactat vetllant estrictament per la seva compatibilitat amb el dret comunitari”.
El missatge respon al moviment del Tribunal Suprem, que ha obert la porta a plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per determinar si alguns aspectes del reial decret poguessin entrar en conflicte amb el Dret de la Unió. Així ho recullen dues providències dictades durant la tramitació dels recursos presentats per les comunitats autònomes de València i Aragó contra determinats preceptes de la norma.
El departament que dirigeix Elma Saiz recorda, a més, que el mateix Tribunal Suprem ja va rebutjar el mes de maig passat les mesures cautelars sol·licitades per paralitzar el procediment, per la qual cosa el procés ha continuat desenvolupant-se amb normalitat.
Ara, l'alt tribunal ha donat trasllat a les parts —les comunitats autònomes recurrents i el Ministeri, en coordinació amb l'Advocacia de l'Estat— perquè, en el termini de cinc dies, expressin el seu parer sobre la conveniència de plantejar al TJUE “una qüestió prejudicial interpretativa en relació amb una sèrie d'extrems del reial decret que si escau podrien entrar en conflicte amb el dret de la UE”. El termini perquè el Ministeri presenti les seves al·legacions conclou aquest divendres. Posteriorment, serà el Suprem qui decideixi si finalment eleva la consulta a la justícia europea.
Segons els experts consultats, en cas que el procediment arribi a Luxemburg, la qüestió prejudicial serviria per aclarir la interpretació del Dret comunitari abans que el Suprem resolgui el fons de l'assumpte. Precisament per això, en el Ministeri consideren que “els temps juguen a favor”.
Resoldre com més aviat millor
Fonts del Govern expliquen que estan intentant “agilitzar al màxim” la tramitació perquè, abans de qualsevol eventual decisió del Tribunal Suprem, el nombre més gran possible de sol·licitants hagi rebut ja l'autorització provisional que els permet residir i treballar a Espanya.
Les mateixes fonts precisen que, fins i tot en l'hipotètic cas que el procediment quedés suspès, aquesta decisió no afectaria les persones que ja haguessin obtingut aquesta notificació provisional.
Respecte al volum de sol·licituds, l'Executiu reconeix que les previsions inicials s'han quedat curtes. Segons expliquen, el Ministeri treballava amb tres escenaris: 500.000 sol·licituds —la xifra manejada durant la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular—, 750.000 o un milió. Finalment, admeten, “la realitat ha superat les previsions més conservadores”.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.