El Govern ha decidit col·locar la immigració en el centre de la seva agenda política en plena ofensiva de la dreta i la ultradreta contra la regularització extraordinària de persones migrants. El termini per sol·licitar-la va acabar aquest dimarts 30 de juny amb més d'1,2 milions d'expedients sobre la taula, molt per sobre de les previsions inicials, i Pedro Sánchez va aprofitar la jornada per presentar el nou Pla d'Integració i Ciutadania.
La mesura afecta persones que ja estaven a Espanya abans de l'1 de gener de 2026 o que havien sol·licitat protecció internacional abans d'aquesta data. No és una entrada nova ni una concessió automàtica sense requisits. El reial decret exigeix acreditar permanència a Espanya, no tenir antecedents penals i no suposar una amenaça per a l'ordre públic, la seguretat pública o la salut pública. L'autorització inicial permet residir i treballar durant un any.
Sánchez va defensar la regularització com una forma de treure de l'economia submergida centenars de milers de persones que ja viuen al país. El president va parlar de gestionar les migracions de manera “justa, ordenada i intel·ligent” i va vincular la mesura a l'ocupació, la demografia i el sosteniment de l'Estat del benestar. A l'acte també hi va ser la vicepresidenta segona Yolanda Díaz, juntament amb diversos ministres, sindicats i patronal.
El pla presentat per l'Executiu arrenca amb 500 milions d'euros en el seu primer any, 16 mesures i una nova Agència Estatal de Mobilitat Humana. Inclou reforç de serveis públics, formació, ocupació en sectors amb falta de mà d'obra i regles de convivència. La campanya triada per Inclusió resumeix l'enfocament polític de Moncloa amb un lema clar: “D'on venen? Venen de fer país”.
De la por a la dada
La resposta del Govern arriba després de diversos dies en què PP i Vox han intentat barrejar regularització d'immigrants, Llei de Nets i vot exterior. Feijóo ha parlat d'“enginyeria electoral” i l'extrema dreta de Vox ha elevat el to amb el seu habitual receptari de sospites sobre el sistema democràtic. El problema d'aquest discurs és que la regularització administrativa no concedeix la nacionalitat espanyola ni permet votar en eleccions generals.
El vicepresident Carlos Cuerpo va defensar al matí a 'La Hora de La 1' de TVE que el procés permet treure més d'un milió de persones “de l'àmbit de l'invisible” i ho va lligar a dos efectes: justícia social i progrés econòmic. També va respondre a l'acusació electoral de l'oposició amb una frase senzilla: “Ningú sap a qui votaran els immigrants”.
L'argument econòmic no és menor. El Govern sosté que la immigració ha contribuït de forma rellevant al creixement recent i que Espanya necessita població activa per cobrir vacants en sectors com les cures, l'hostaleria, el camp, la construcció o els serveis. La discussió, per tant, no va només de papers, sinó de més cotitzacions, contractes, drets laborals i capacitat real del país per sostenir la nostra economia.
El Suprem obre una incògnita europea
La regularització entra ara en una fase administrativa i judicial més delicada. El Tribunal Suprem estudia plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per aclarir si alguns aspectes del reial decret encaixen amb el dret comunitari. El dubte sorgeix en els recursos presentats pels governs d'Aragó i la Comunitat Valenciana, ambdós del PP.
Aquest moviment no suspèn per si sol el procés. El Suprem ha donat trasllat a les parts perquè es pronunciïn abans de decidir si eleva la consulta a Luxemburg. La Comissió Europea, per la seva banda, ja havia defensat que aquest tipus de regularitzacions poden ser compatibles amb el marc europeu si es tramiten amb garanties i ha evitat comentar ara la decisió del tribunal espanyol.
La batalla política seguirà. El PP continua intentant carregar el debat sobre el terreny del control i l'impacte electoral. Mentrestant, la ultradreta Vox ho porta en la seva deriva populista a la por identitària. El Govern, en canvi, vol convertir el tancament del termini en l'inici d'una nova etapa: expedients, permisos, integració i ocupació. Per a milers de persones que fins ara treballaven, cuidaven, pagaven lloguers i sostenien barris sense papers, el canvi comença en una cosa tan bàsica com deixar de ser invisibles.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
