La dimissió de l'encara ministre de Transports, Óscar Puente, torna a fer un gir de guió a la política espanyola. No estava prevista. Ni a La Moncloa ni a la direcció del Partit Socialista.
Entre les primeres reaccions al carrer Ferraz reconeixen que l'anunci ha provocat un autèntic “xoc”. “Ningú sabíem de la decisió” que Puente havia comunicat al president del Govern, Pedro Sánchez, tot just uns minuts abans de fer-la pública, al final de la seva compareixença davant la Diputació Permanent del Congrés.
La primera reacció del president del Govern va arribar a través de la xarxa social X. “Óscar Puente ha donat la cara, ha donat solucions i, després, ha fet un pas al costat”, arrancava el seu missatge.
“Per dignitat. Per voluntat pròpia. Per respecte a les víctimes i al projecte progressista. Polítics com ell dignifiquen el nostre país i ens demostren que no tots som iguals. Mentre uns només donen lliçons, altres ho donen tot”, assenyalava Sánchez, en una clara al·lusió al Partit Popular i a l'estratègia dels populars de mantenir el retret polític sobre la gestió de l'accident.
“Gràcies per tant, company”, concloïa.
El missatge de Sánchez no és únicament un comiat. També conté una lectura política. El president vol convertir la decisió de Puente en un argument per contraposar dues maneres d'entendre la responsabilitat pública: la de qui assumeix les conseqüències polítiques d'una gestió i la dels qui, a judici dels socialistes, eludeixen fer el mateix quan els afecta directament.
Tant el PSOE com La Moncloa defensaven fins ara que fossin els ciutadans els qui jutgessin la gestió del Govern i del mateix ministre a les urnes, en les pròximes eleccions del 29 de novembre. A pocs dies d'arrancar la campanya, els socialistes no contemplaven prescindir d'una figura com la de Puente, el perfil del qual havia adquirit un pes destacat en la confrontació política amb el Partit Popular.
La seva sortida altera aquests plans. Però també permet al PSOE intentar tancar un dels principals fronts de desgast de la campanya: el retret permanent dels populars sobre la responsabilitat política de l'accident.
No serà candidat al Congrés
La decisió de Puente obre també un nou escenari sobre el seu futur polític dins del PSOE. L'exministre ha anunciat que no formarà part de la candidatura socialista per a les eleccions del 29 de novembre. El seu lloc com a cap de llista per Valladolid passarà a ser ocupat per qui fins ara figurava en segon lloc de la candidatura.
Fonts pròximes al Govern reconeixen que el perfil de Puente era un actiu electoral per a una campanya que ara haurà de reordenar-se per partida doble: per la seva sortida de l'Executiu i pel propi accident ferroviari.
En l'equip de Sánchez asseguren que tornaran a la campanya, encara que insisteixen que, de moment, la prioritat continua sent centrar l'atenció en les víctimes.
Entre la culpa i la responsabilitat
La culpa es defineix, principalment, com la imputació d'una acció a algú. I és evident que el ministre de Transports, Óscar Puente, no és culpable que dos trens d'alta velocitat col·lidissin després d'una concatenació d'errors les causes dels quals encara s'investiguen. Però, i la responsabilitat?
La responsabilitat, en una de les seves accepcions, apunta al càrrec o obligació moral que resulta per a algú del possible error en un assumpte determinat. I aquí sí que entra en joc la figura del ministre. Com a màxim responsable polític del departament del qual depèn l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), Puente se situa en el centre d'aquesta exigència de responsabilitat política.
És precisament aquesta distinció la que ha marcat el seu comiat. “Un ministre de Transports d'un país com Espanya no pot continuar en el càrrec amb dos accidents així, d'aquesta gravetat, en menys d'un any, tingui o no responsabilitat directa”.
Amb aquesta confessió, després de quatre hores de compareixença al Congrés, el ministre va posar fi a la seva etapa al capdavant del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, assumint la responsabilitat política per l'accident d'Urda.
La seva decisió no resol les incògnites sobre les causes del sinistre ni determina les responsabilitats que puguin derivar-se de la investigació. Però sí que introdueix un element nou en la batalla política: Puente marxa del Ministeri abans que l'hi exigeixin les urnes i el PSOE pretén convertir aquest gest en una resposta als qui fa setmanes que li reclamen que assumeixi responsabilitats.
El missatge cap al Partit Popular és evident: si els populars volen continuar utilitzant la dimissió com a argument polític, els socialistes ja tenen una resposta. Puente ha dimitit. I Sánchez vol que aquesta decisió serveixi per a marcar distàncies amb els qui, segons el seu relat, no han actuat de la mateixa manera quan els ha tocat assumir responsabilitats.