El periodisme no hauria de fer política ficció. Només el temps —i la investigació judicial en marxa a l'Audiència Nacional— determinaran el futur de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero i, amb això, l'abast polític per al Govern de Pedro Sánchez. Però després del que s'ha viscut aquest dimecres al Congrés, i després de parlar amb diputats de diferents formacions, molts coincideixen que podria tractar-se d'“un abans i un després”.
“No pinta bé”, reconeixen en públic i en privat socis parlamentaris com ERC o Podemos. El portaveu dels independentistes catalans, Gabriel Rufián, assegurava estar “fotut” perquè, malgrat el “gran respecte” que manté cap a Zapatero, “té ulls a la cara”. Un diagnòstic similar traslladaven alguns ministres en converses discretes als passadissos del Congrés. Tot i que a la seva arribada a l'hemicicle van optar pel silenci, admetien després la dificultat del moment polític que travessa l'Executiu.
La interlocutòria, sense proves concloents per a La Moncloa
“Màxima cautela, prudència i presumpció d'innocència”. Aquest és el mantra que repeteixen a La Moncloa minuts després d'escoltar, durant la sessió de control al Govern, com el president Pedro Sánchez expressava “tot el seu suport” a l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero després de la seva imputació per presumpte blanqueig de capitals i tràfic d'influències.
Sánchez va respondre així als atacs del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va reclamar al cap de l'Executiu que faci “un pas al costat” per la seva estreta relació amb qui va definir com el seu “far moral”. El president va descartar a més qualsevol possibilitat d'avançament electoral.
Fonts del Govern insisteixen que es tracta d'una investigació “embrionària”, subratllant que la interlocutòria no incorpora proves concloents i que, a més, constata que Zapatero no forma part de cap entramat societari.
Tot i que mantenen el respecte i la col·laboració amb la Justícia, a l'Executiu miren amb recel una actuació judicial que, al seu parer, apunta conclusions que encara no estan acreditades. Aquesta interpretació és la que, almenys per ara, sosté la defensa tancada de l'expresident.
Feijóo accelera la pressió política
“Compliré amb el meu deure i faré tot el possible perquè hi hagi un canvi de Govern”. Així de rotund es va mostrar Alberto Núñez Feijóo en una conversa informal amb periodistes als passadissos del Congrés.
Després de demanar públicament la sortida de Sánchez perquè no segueixi “tacant” la Presidència del Govern, fonts populars asseguren que “el got ha vessat”.
A la direcció nacional del PP consideren impossible que les activitats que afecten Santos Cerdán, José Luis Ábalos i ara José Luis Rodríguez Zapatero es desenvolupessin sense el coneixement del president del Govern.
Tot i que a Gènova no contemplen, per ara, una moció de censura imminent —els números continuen sense sortir malgrat la predisposició de Vox—, l'equip de Feijóo estudia com incrementar la pressió política sense fer un pas en fals. A la cúpula popular donen per fet que la investigació sobre l'expresident continuarà escalant i que això acabarà complicant encara més la situació del PSOE i del Govern.
La sensació que va quedar aquest dimecres al Congrés és que la legislatura ha entrat en una nova fase. A La Moncloa intenten rebaixar l'impacte polític apel·lant a la falta de proves i a la presumpció d'innocència. Però a l'oposició i entre alguns socis parlamentaris comença a instal·lar-se una altra idea: que el desgast ja no depèn únicament del que és judicial, sinó de l'erosió política i simbòlica que provoca veure l'entorn històric del sanchisme orbitant de nou al voltant dels tribunals.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.