Fonts de La Moncloa assenyalen que el president del Govern, Pedro Sánchez, manté la seva confiança i el seu suport al ministre Óscar Puente, en considerar que l'accident d'Urda (Toledo) no té res a veure amb la seva gestió. Per tant, almenys de moment, ni culpa ni responsabilitat.
Des de l'entorn del president lamenten que s'utilitzin el dolor de les víctimes i l'accident en plena precampanya electoral. No obstant això, aquesta vegada les responsabilitats no es reclamen només des de l'oposició: el Frente Amplio i el PNB també han exigit "responsabilitats al més alt nivell".
Per ara, el debat no està sobre la taula. El següent pas serà la compareixença del ministre a la Diputació Permanent del Congrés, el pròxim dimarts a les 17:00. Ho farà a l'òrgan que assumeix les funcions del Ple quan la Cambra no està reunida, bé per estar dissolta, bé per trobar-se fora dels períodes de sessions.
La culpa es defineix, principalment, com la imputació d'una acció a algú. I, amb el que se sap fins ara, res indica que el ministre de Transports, Óscar Puente, sigui culpable que dos trens d'alta velocitat xoquessin després d'una concatenació d'errors que encara s'investiga. Però i la responsabilitat?
El diccionari de la RAE la defineix, en una de les seves accepcions, com el "càrrec o obligació moral que resulta per a algú del possible error en cosa o assumpte determinat". I aquí sí, Puente, com a màxim responsable polític de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), queda situat al centre de l'assumpte.
El risc per al PSOE de mantenir Puente
Sostenir el ministre té implicacions polítiques i, en plena precampanya, aquestes implicacions es converteixen en risc.
Veritat, justícia i reparació és el que demanen les víctimes davant una catàstrofe com la de les últimes hores.
La veritat arriba amb explicacions, claredat i transparència.
La justícia correspon a la investigació judicial ja en marxa: la jutgessa ha decretat el secret de les actuacions, ha prohibit l'accés a la zona i ha confiscat les caixes negres.
La reparació és potser la part més complicada. Ningú retornarà a les famílies els seus éssers estimats, i molts supervivents mai entendran com va poder succeir una cosa així.
Aquesta reparació es complica encara més quan les víctimes senten que ningú assumeix responsabilitats, ni tan sols en forma de dimissió com a gest de respecte.
Dos anys de la DANA: una altra tragèdia, la mateixa pregunta sobre les responsabilitats
Ahir es van complir exactament dos anys de la DANA del 29 d'octubre de 2024. La seva gestió i les seves conseqüències van obrir un intens debat sobre la politització de la tragèdia i el paper de les associacions de víctimes.
Des de l'inici, els grups polítics van utilitzar la gestió de l'emergència, el nombre de morts i la lentitud de les ajudes com a arma de confrontació.
Llavors, i durant molts mesos, el Partit Popular i el seu president, Alberto Núñez Feijóo, van lligar la seva posició a la del president de la Generalitat, Carlos Mazón: el van recolzar en públic i van avalar els seus arguments. La pressió política i social va acabar sent enorme per als populars.
La DANA no té res a veure amb el que va succeir a Urda, i en aquest cas no hi ha hagut, per ara, una successió d'imprecisions i canvis de versió com la que va acabar políticament amb Mazón.
El paral·lelisme és en una altra part: en la pregunta sobre qui pot exercir la responsabilitat. A Mazón se li va exigir la dimissió i no va marxar. Va resistir durant mesos, amb un clam social que creixia al carrer i en les associacions de víctimes, fins que la seva posició es va tornar insostenible.
Amb Puente estem encara en les primeres hores, però ja són moltes les veus que no entenen que sigui ell qui hagi de reparar el dany i retornar la confiança de la ciutadania en el sector ferroviari.
La qüestió de fons no és només qui va provocar l'accident, sinó qui té l'autoritat moral i política per a liderar aquesta reconstrucció. I aquesta pregunta, com llavors, pot anar guanyant pes amb el pas dels dies.
Aquesta vegada la tragèdia coincideix amb la precampanya de les pròximes eleccions. Encara que aquests dies s'han paralitzat tots els actes, és inevitable preguntar-se quin cost polític tindrà per al PSOE un accident que suma ja 69 morts.
Arriba a més després del d'Adamuz (Còrdova), el passat 18 de gener, que va deixar 46 morts i va ser el primer accident de gran magnitud en la xarxa d'alta velocitat espanyola des de la seva posada en marxa el 1992. Només tres dies després, un mur de contenció va caure sobre un comboi de Rodalies de la línia R4 entre Gelida i Sant Sadurní. El maquinista del tren va morir i altres 37 persones van resultar ferides en aquell accident.
“Ara no estic pensant en mi”, va assenyalar ahir davant els mitjans de comunicació. Però cada vegada més gent sí que ho està pensant per ell.