Gairebé 38,73 milions d'espanyols figuren inscrits en el cens electoral per als comicis al Congrés i al Senat del pròxim 29 de novembre, entre ells 2,35 milions que resideixen a l'estranger, segons les dades difoses aquest divendres per l'Oficina del Cens Electoral (OCE) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
En comparació amb les eleccions celebrades el 23 de juliol de 2023, el nombre de persones cridades a votar augmenta en 1.261.924 electors, la qual cosa suposa un increment del 3,36%, i dins d'aquest avanç destaca el creixement del Cens Electoral de Residents Absents (CERA), que suma ara uns 420.000 espanyols més amb dret a vot des de fora del país.
Revisió del cens i termini de reclamacions
El cens electoral es revisa de manera permanent i el vigent per a aquests comicis és l'existent a data d'1 d'agost, tal com estableix la llei. No obstant això, la setmana que ve, entre el 12 i el 19 d'octubre, el llistat s'exposarà als ajuntaments perquè els ciutadans puguin comprovar la seva inscripció i, si escau, presentar reclamacions.
A falta d'aquesta actualització, els cridats a les urnes són 38.728.356 electors, tots ells de nacionalitat espanyola, ja que aquest requisit resulta imprescindible per a participar en unes eleccions generals. Els estrangers, per part seva, només poden votar en comicis municipals en les localitats on resideixen.
Més d'1,6 milions de nous votants
Del total de l'electorat, 35.141.122 persones resideixen a Espanya, 817.589 més que en els comicis de 2023, i entre elles hi ha 1.615.127 joves que podran votar per primera vegada en unes eleccions generals, en haver complert 18 anys des de l'anterior cita amb les urnes per a Corts Generals, que també va ser anticipada i es va celebrar el 23 de juliol de 2023.
Per províncies, circumscripció de repartiment d'escons al Congrés, la que més electors aporta és Madrid, amb 5.536.913, és a dir, 688.900 més que en les passades generals, un augment que ha atorgat a la província un escó més, fins a situar-la en 38 diputats, en detriment de Cadis, que en perd un.
Després de Madrid se situen Barcelona, amb 4.398.757 electors; València, amb 2.067.797; i Sevilla, amb 1.606.972. En l'extrem oposat apareixen Sòria, amb 77.069; Terol, amb 106.251; i Segòvia, amb 121.460, a més de Ceuta i Melilla, amb 65.591 i 63.968 electors, respectivament.
El vot a l'exterior, sota especial atenció
El sufragi dels espanyols residents fora d'Espanya cobra especial rellevància en aquests comicis per la polèmica generada entorn de l'anomenada 'llei de nets', que ha facilitat l'accés a la nacionalitat espanyola a descendents d'exiliats. En aquest context, el Tribunal Suprem ha suspès cautelarment determinades inscripcions en el cens electoral de beneficiaris d'aquesta norma, una mesura que l'Advocacia de l'Estat ha demanat aixecar davant la proximitat del 29N.
A l'espera de la resolució judicial, l'INE certifica que 2.769.645 electors que viuen a l'estranger podran votar a finals de novembre. La major comunitat resideix a l'Argentina, amb 524.852 persones, unes 90.000 més que en les eleccions de 2023, seguida de França, amb 267.387; els Estats Units, amb 213.007; Mèxic, amb 192.177; Cuba, amb 169.290; Alemanya, amb 157.637; i el Regne Unit, amb 154.907 electors, entre altres països.
A més, per segona vegada en unes eleccions generals, després de la derogació del 'vot pregat', els espanyols inscrits en el CERA podran votar sense haver de sol·licitar-ho prèviament.
Documentació, urna i consultes en la seu electrònica
L'Oficina del Cens Electoral (OCE) enviarà a tots els electors la documentació necessària per al vot en dos enviaments independents. Aquest material també podrà obtenir-se directament en els centres de votació que estableixi el Ministeri d'Afers Exteriors entre el 21 i el 26 de novembre, dies habilitats per al dipòsit del vot en urna.
Els electors residents a l'estranger podran comprovar les seves dades d'inscripció en les oficines consulars del 12 al 19 d'octubre, mentre que en la Seu Electrònica de l'INE ja està disponible un servei de consulta de les dades censals prèvia acreditació de la identitat amb el sistema Cl@ve, entre altres mecanismes com el DNI electrònic.
En el cas dels electors residents a Espanya, la consulta electrònica mostra a més la mesa i l'adreça del local electoral. Tant els votants dins del país com els que resideixen a l'exterior podran presentar reclamacions per via telemàtica amb el sistema Cl@ve, sempre que aportin un certificat vigent d'inscripció en el padró municipal o en el Registre de Matrícula Consular.
Les reclamacions també podran formalitzar-se davant els ajuntaments, els consolats o les delegacions provincials de l'OCE en aquest mateix termini, del 12 al 19 d'octubre. De la mateixa manera, els electors podran sol·licitar per la seu electrònica de l'INE, o en ajuntaments i oficines provincials de l'OCE, no rebre propaganda electoral dels partits polítics, una petició que podrà presentar-se fins al 19 d'octubre i que, si es registra més tard, farà efecte en els comicis següents.
Targetes censals i calendari immediat
A partir del 2 de novembre s'enviaran als domicilis les targetes censals, en les quals s'informarà el ciutadà de la mesa i del local electoral on podrà votar. Amb això, l'administració electoral completa un dels tràmits previs més rellevants de cara a la jornada electoral del 29 de novembre, en la qual milions d'electors estan cridats a les urnes a tota Espanya i a l'exterior.
