El Departament d'Estat dels Estats Units ha justificat aquest dijous la decisió de denegar el visat a l'exalcaldessa de Barcelona i candidata a la Presidència del Govern pel Frente Amplio, Ada Colau, i ha subratllat que l'entrada al país nord-americà "és un privilegi, no un dret".
Un portaveu de la diplomàcia estatunidenca ha explicat a Europa Press que, sota el lideratge del president dels Estats Units, Donald Trump, i del secretari d'Estat, Marco Rubio, l'Administració està "posant els interessos estatunidencs primer en el nostre procés de visats". En aquesta mateixa línia, ha afegit que "un visat estatunidenc és un privilegi, no un dret", i ha precisat que cada sol·licitud s'avalua "cas per cas després d'una revisió rigorosa i una investigació exhaustiva per determinar si l'individu és elegible sota la llei estatunidenca".
La resposta de Washington arriba després que Ada Colau denunciés públicament que l'Administració estatunidenca li ha impedit viatjar a Puerto Rico, territori amb estatus d'estat lliure associat, on tenia previst participar d'aquí a dues setmanes en la trobada municipalista internacional 'Fearless Cities', una cita en la qual també està anunciat l'alcalde de Nova York, Zohran Mamdani.
L'exalcaldessa denuncia un veto polític pel seu suport a Palestina
Segons l'entorn de la candidata, la prohibició es va produir després que se li denegués l'autorització electrònica ESTA, que sí que va rebre la resta de la seva comitiva, i que fa 15 dies se sotmetés a una entrevista a l'Ambaixada dels Estats Units a Madrid.
L'equip d'Ada Colau sosté que l'interrogatori del personal diplomàtic es va centrar gairebé per complet en el seu activisme propalestí i en els tres dies que va romandre retinguda a Israel després de participar en la flotilla amb rumb a Gaza. Finalment, la denegació definitiva es va emparar formalment en la suposada "sospita que vol migrar il·legalment al país", un argument que el seu entorn interpreta com una excusa per ocultar una motivació estrictament política.
La "revisió rigorosa" citada pel Departament d'Estat s'emmarca, a més, en la posició dura adoptada per l'Administració de Donald Trump respecte a les iniciatives de suport a Palestina. El passat mes d'abril, el Govern estatunidenc ja va condemnar amb duresa la flotilla solidària en la qual va participar Ada Colau, a la qual va qualificar d'"iniciativa pro-Hamàs" organitzada per una entitat sancionada per terrorisme, i va advertir de possibles conseqüències legals per als qui en formessin part.
Colau parla d'"autoritarisme" i rep suports en el seu espai polític
Després de confirmar-se el veto, Ada Colau ha acusat Donald Trump d'exhibir una nova mostra d'"autoritarisme". "Crida l'atenció que Trump s'omple tant la boca de la paraula llibertat, però després estigui tancant les seves fronteres a qualsevol persona que senzillament no li agrada, perquè en el meu cas no tenia cap argument legal", ha criticat la candidata del Frente Amplio.
La decisió dels Estats Units ha provocat també reaccions de suport dins de la seva formació política. El coordinador federal d'Izquierda Unida (IU), Antonio Maíllo, ha qualificat la situació de "paradoxa" i l'ha contrastat amb la recent visita a Espanya del president argentí, Javier Milei. "Pot entrar (Milei) a Espanya a parlar de retallades, però Colau no pot entrar als Estats Units a parlar de drets", ha afirmat.
Per la seva banda, el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha assegurat que Ada Colau "ha de sentir-se honrada" pel veto, i ha contraposat la seva postura a la de les formacions de dreta que "van de patriotes però dobleguen l'esquena davant Trump i Netanyahu".