Els hereus del dictador Francisco Franco han trobat un negoci en els objectes que van retirar del Pazo de Meirás, a Sada, la Corunya. La subhasta celebrada a Madrid per encàrrec de la família Martínez-Bordiú ha tancat amb més de mig milió d'euros en adjudicacions, després de dues jornades en què alguns records vinculats al franquisme van multiplicar el seu preu de sortida.
Entre les peces més disputades figuren un maletí dedicat al dictador, venut per 19.000 euros, i una fotografia de Joan Carles I dedicada a Franco, adjudicada per 8.000. La venda ha provocat la indignació dels col·lectius memorialistes, que qüestionen l'origen d'alguns béns i reclamen que s'investigui si haurien de formar part del patrimoni públic.
La quantitat assolida correspon a l'import brut de les adjudicacions. D'ella caldrà descomptar les comissions i despeses que corresponguin a la casa de subhastes, Magna Art Auctions, per la qual cosa encara no es coneix quant rebran finalment els hereus. El catàleg reunia 689 lots amb mobles, porcellanes, quadres, objectes decoratius i estris retirats del pazo.
Un maletí de 350 euros es ven per 19.000
L'interès pels objectes associats a Franco va quedar reflectit en el preu del maletí de pell marró que la casa va presentar com a personal del dictador. Sortia per 350 euros i va acabar adjudicat per 19.000, més de 54 vegades el seu preu inicial. A la solapa porta una inscripció dedicada al "Generalísimo Franco" que recorda la seva condició de cap de Falange durant la dictadura.
Una altra de les puges més elevades va ser la del joier de plata amb la inscripció "Carmencita", nom amb què es coneixia la filla del dictador i Carmen Polo. La peça partia de 120 euros i va assolir 14.000 euros. Una fotografia familiar dels Franco va passar de 80 a 2.250 euros, mentre un quadre del Pazo de Meirás dedicat a Carmen Franco va pujar de 50 a 6.000.
La fotografia dedicada per Joan Carles I al dictador va sortir per 200 euros i es va vendre per 8.000. La imatge està datada el 1970, quan el llavors príncep havia estat designat successor de Franco. També van trobar comprador retrats del dictador i peces de parament amb símbols vinculats a la seva família.
L'adjudicació més alta va ser la d'un conjunt de vuit espingardes, antigues armes de foc de canó llarg, per 20.000 euros. Entre les antiguitats venudes figura així mateix una gerra de ceràmica de Talavera del segle XVII, que va passar de 350 a 10.000 euros.
La subhasta va reunir compradors a la sala i a través d'internet i telèfon. Entre els qui hi van acudir hi havia persones que van expressar la seva admiració per Franco i el seu interès per aconseguir un record del dictador; també hi van participar col·leccionistes atrets per les antiguitats i la història de les peces.
Els memorialistes qüestionen la sortida de béns del pazo
La venda arriba després d'una llarga batalla judicial i social per recuperar Meirás. L'immoble va ser promogut per l'escriptora Emilia Pardo Bazán i la seva mare a finals del segle XIX i començaments del XX. El 1938, durant la Guerra Civil, una junta impulsada per autoritats de l'època va organitzar la seva adquisició per lliurar-lo a Franco mitjançant aportacions obtingudes en un context de repressió i coacció.
Una escriptura posterior va permetre inscriure la propietat a nom del dictador. El 2020, un jutjat de la Corunya va declarar que el pazo pertanyia a l'Estat i va considerar fraudulenta aquella transmissió. El Tribunal Suprem va confirmar el març d'aquest any la titularitat pública de l'immoble, declarat a l'agost Lloc de Memòria Democràtica.
La recuperació del pazo va obrir una altra disputa pel seu contingut. La Justícia va reconèixer la titularitat pública de nombrosos béns que havien de romandre a l'immoble; altres objectes van quedar en mans de la família i van ser retirats aquest estiu. La propietat de l'edifici i la de cadascun dels seus mobles i estris s'han examinat per separat.
La Comisión pola Recuperación da Memoria Histórica de la Corunya sosté que entre les peces retirades hi pot haver béns que haurien de ser públics, inclosos alguns que, segons les seves investigacions, ja eren a Meirás en temps de Pardo Bazán. El seu president, Carlos Babío, denuncia la falta d'inspecció i demana explicacions a l'Estat i a la Xunta pels inventaris utilitzats per determinar quins objectes s'havien de conservar.
L'Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica havia demanat abans de la subhasta que se suspengués cautelarment fins a acreditar la propietat de cada peça. La casa de subhastes, per la seva banda, defensa la legalitat de l'operació i assegura que els objectes van sortir del pazo sota control de les administracions.
El Suprem també va reconèixer als hereus el dret a reclamar una compensació per determinades despeses necessàries i útils de manteniment i millora realitzades des de la mort del dictador el 1975. La quantitat s'haurà de fixar en la fase d'execució de la sentència.
