El Govern accelerarà el decret d'habitatge després del desnonament de Maricarmen i Sánchez promet actuar "de manera urgent": "No podem acceptar aquesta tragèdia social"

La imatge de Maricarmen Abascal sortint en llitera de la casa on vivia des del 1956 ha trastocat el calendari del Govern. Després de diversos mesos ajornant el decret d'habitatge per falta de suports parlamentaris, l'Executiu treballa ara a contrarellotge per aprovar-lo en els pròxims dies, amb el Consell de Ministres del dimarts 29 de setembre com a primera data possible.

Contingut relacionat

El desnonament de Maricarmen acaba a l'hospital: la seva advocada denuncia que "la propietat es nega absolutament a tot"

La dona, de 87 anys i amb una discapacitat reconeguda del 50%, va ser expulsada aquest dimecres del seu pis del carrer Alcalde Sainz de Baranda, a Madrid. La immobiliària Urbagestión va rebutjar l'últim intent d'ajornament i la comissió judicial va executar el llançament mitjançant un enorme dispositiu de la Policia Nacional. Maricarmen va abandonar l'edifici en una llitera i va ser traslladada a l'Hospital Gregorio Marañón abans d'allotjar-se temporalment amb familiars.

L'escena ha suposat un cop polític de primera magnitud per a un Govern que va prometre convertir aquesta legislatura en la de l'habitatge. Moncloa va assumir durant la tarda que el desallotjament havia provocat un dany difícil de contenir amb declaracions i retrets a altres administracions. L'ordre és accelerar una norma pendent des de juliol, intensificar la negociació amb Sumar i buscar els vots necessaris entre els socis parlamentaris.

L'esborrany continua obert. El PSOE feia setmanes defensant que el decret només havia de passar pel Consell de Ministres quan existissin garanties suficients per convalidar-lo al Congrés. Sumar reclamava aprovar-lo, posar-lo en vigor i aprofitar els trenta dies posteriors per negociar els suports. Després del desnonament, l'aritmètica parlamentària continua sent igual de complicada, però el cost d'esperar ha crescut de forma abrupta.

Una norma ajornada fins que va arribar la foto

El decret inclou la suspensió dels desnonaments de llars vulnerables fins que existeixi una alternativa habitacional, superant el límit temporal que permet reactivar el llançament encara que l'administració competent segueixi sense trobar una solució. El propietari rebria una compensació pública durant aquest període, especialment quan es tracti d'un petit arrendador.

El text també contempla la pròrroga durant dos anys i amb la mateixa renda dels contractes que vencin el 2026, el 2027 i la primera meitat del 2028. A això se sumen una regulació més estricta dels lloguers de temporada i per habitacions, mesures contra el frau en aquestes modalitats i canvis destinats a preservar de forma permanent l'habitatge protegit.

L'embús apareix a la resta del paquet. Junts reclama més avantatges fiscals per a propietaris i mecanismes ràpids de desallotjament, mentre Podem rebutja les rebaixes tributàries al rentisme i qualsevol modificació de la llei del sòl que faciliti operacions especulatives. Entre les opcions estudiades figura separar l'escut antidesnonaments per facilitar-ne l'aprovació, encara que Sumar exigeix mantenir el decret complet.

Contingut relacionat

Sumar dona un ultimàtum al PSOE després del desnonament de Maricarmen i exigeix aprovar ja el decret d'habitatge

El soci minoritari ha elevat la pressió després de setmanes de fastigueig amb el PSOE. Ernest Urtasun exigeix que la norma arribi "sense falta" al Consell de Ministres de dimarts. Pablo Bustinduy sosté que el Govern ha d'aprovar-la i obligar els grups a retratar-se al Congrés. La ministra de Sanitat, Mónica García, va arribar a xocar públicament amb Óscar Puente després de demanar-li que deixés de respondre a Ada Colau i centrés els esforços a tirar endavant les mesures d'habitatge.

La baralla exposa una diferència que travessa des de fa mesos l'Executiu. Sumar vol assumir el risc d'una derrota parlamentària i el PSOE tem una altra votació fallida. El desallotjament de Maricarmen ha convertit aquesta discussió tàctica en un problema moral i polític. Durant el primer trimestre de l'any, els jutjats van practicar al voltant de 2.600 llançaments relacionats amb el lloguer i altres 971 derivats d'execucions hipotecàries. Mentrestant, els lloguers a Madrid han pujat més d'un 80% des del 2016 i els salaris ho han fet aproximadament la meitat.

Sánchez assenyala Madrid i esquiva l'autocrítica

Pedro Sánchez va qualificar des de Nova York el desnonament com una "tragèdia social que no podem acceptar". El president va assegurar que el Govern enviarà al Congrés un nou decret de manera urgent, va demanar "altura de mires" als grups i va afirmar que, si l'anterior protecció hagués estat convalidada, Maricarmen hauria pogut romandre a casa seva.

Sánchez va dirigir els seus atacs contra Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida, a qui va responsabilitzar d'haver ignorat una emergència que corresponia atendre a la Comunitat i a l'Ajuntament. Va acusar les dues administracions d'estar més preocupades per comprar i vendre amb diners públics "aticazos amb 200 metres de terrassa" que per protegir una dona vulnerable.

La crítica té una base evident. El Govern d'Ayuso es nega a declarar zones tensionades, rebutja aplicar les principals eines de la llei estatal i ha convertit Madrid en un aparador per a fons immobiliaris. L'Ajuntament assegura que va oferir a Maricarmen una plaça d'emergència en una residència, una sortida que l'allunyava de casa seva i del seu entorn i que ella va rebutjar per allotjar-se amb familiars. Cap de les dues administracions va trobar durant anys una solució que li permetés continuar vivint dignament al seu barri.

L'àtic de 485 metres quadrats adquirit per la Comunitat de Madrid a Chamberí va acabar de donar forma al símbol. Mentre Maricarmen era expulsada del pis on havia passat set dècades, l'Administració regional disposava d'un habitatge de luxe comprat amb diners públics i destinat inicialment a l'ús de la presidenta madrilenya.

La duresa de Sánchez amb Ayuso i Almeida va conviure amb una absència clara d'autocrítica. El Govern va mantenir el decret fora del Consell de Ministres durant mesos, malgrat que la seva aprovació hauria activat les mesures immediatament i obert després el termini per buscar suports al Congrés. La prudència parlamentària explica el retard i deixa intacte el seu cost polític. També falta una explicació completa sobre l'actuació policial. L'ordre judicial havia d'executar-se, però el desplegament va correspondre a la Policia Nacional, dependent del Ministeri de l'Interior. Periodistes i activistes van denunciar cops, l'ús de gas pebre dins de l'edifici i restriccions que van impedir durant hores cobrir el desnonament des de les immediacions del portal.

La Delegación del Govern assegura que no va donar instruccions per apartar la premsa i atribueix les decisions sobre el perímetre als comandaments policials. Aquesta resposta resulta insuficient davant unes imatges que exigeixen aclarir la proporcionalitat de l'operatiu. Sumar ja ha reclamat a Fernando Grande-Marlaska una investigació.

Deu mil persones clamen als carrers contra el desnonament davant càrregues de la Policia Nacional

La indignació va desbordar Madrid poques hores després. Prop de 10.000 persones, segons la pròpia Delegació del Govern, es van concentrar davant l'àtic adquirit per la Comunitat al passeig del General Martínez Campos. La convocatòria s'havia difós de manera espontània després de conèixer-se el desallotjament.

"L'àtic d'Ayuso per a Maricarmen", "Madrid no es ven, Madrid es defensa" i "Ayuso dimissió" van ser alguns dels crits més repetits. Milers de joves van aixecar i van agitar les seves claus, un dels gestos habituals del moviment per l'habitatge, abans d'ocupar la calçada i avançar cap al passeig de la Castellana.

La marxa va acabar amb moments de forta tensió. Els antiavalots van intentar impedir l'avanç mitjançant càrregues i el llançament de pilotes de goma. Part dels manifestants va aconseguir arribar a la Castellana i va realitzar una asseguda a la calçada. La protesta va ser desconvocada pacíficament poc després de dos quarts de deu de la nit.

Les mobilitzacions es van estendre a una dotzena de ciutats, entre elles Barcelona, València, Cadis, Sevilla, Oviedo, Toledo i Àvila. Moltes concentracions es van celebrar davant delegacions i subdelegacions del Govern perquè la protesta també anava dirigida contra l'Executiu central.

El Sindicat d'Inquilines va responsabilitzar Ayuso d'haver entregat Madrid als fons, però va ampliar la seva denúncia al PSOE, al Ministeri d'Habitatge i a la Delegació del Govern. Els seus portaveus van acusar l'Executiu de mantenir guardat el decret que hauria protegit la Maricarmen i van rebutjar que el seu cas s'utilitzi ara per repartir culpes. La Federació Regional d'Associacions Veïnals va parlar d'un "profund fracàs" de les tres administracions.

La mobilització ha deixat enrere qualsevol marge per als discursos complaents. Una dona vulnerable va ser expulsada de la seva llar després de vuit anys de lluita, malgrat la petició de suspensió de les Nacions Unides, la mediació pública i les ofertes per arribar a un acord amb la propietat. Al mateix temps, milers de persones van acabar carregades per la Policia quan reclamaven que l'habitatge deixés de tractar-se com una mercaderia.

El pròxim Consell de Ministres se celebra el dimarts 29. Sumar exigeix que el decret arribi complet, amb l'escut antidesnonaments i les pròrrogues dels lloguers. Moncloa continua negociant i encara no garanteix que l'inclogui en l'ordre del dia.