El Govern autonòmic d' Isabel Díaz Ayuso ha intensificat en la darrera setmana la seva ofensiva judicial i institucional contra l'acampada pel dret a l'habitatge instal·lada a la Puerta del Sol el passat 26 de setembre, una protesta que la Comunitat de Madrid considera “absolutament il·legal” i el desallotjament de la qual ha reclamat pràcticament des del primer dia.
Al començament de la protesta, l'Executiu madrileny va posar el focus en els danys al patrimoni protegit de la plaça i en els perjudicis econòmics per als negocis de la zona, però, en els darrers dies, ha elevat de forma notable el to, fins al punt d'insinuar la possible presència de terroristes entre els manifestants i de denunciar davant la Fiscalia “possibles delictes d'odi” contra la pròpia Isabel Díaz Ayuso.
El primer pas per intentar forçar el desallotjament es va produir el 29 de setembre, quan el portaveu del Govern regional i conseller de Presidència, Justícia i Administració Local, Miguel Ángel García Martín, va remetre un requeriment al delegat del Govern a Madrid, Francisco Martín, amb un ultimàtum: si en 48 hores no es desmantellava la protesta, la Comunitat acudiria als tribunals.
Francisco Martín va desoir la reclamació, en sostenir que actuava de manera adequada i que la concentració s'emmarca en el dret fonamental de reunió, i, a partir d'aquí, la Comunitat de Madrid va acudir a la jurisdicció contenciosa administrativa amb petició de mesures cautelaríssimes, en un moviment que buscava que la Justícia forcés la Delegació a desallotjar la plaça.
El 31 de setembre, la Comunitat de Madrid va interposar el recurs contenciós administratiu amb petició de mesures cautelaríssimes, amb la intenció que la Justícia forcés la Delegació del Govern a desallotjar la plaça.
La Comunitat va argumentar que l'acampada és una “il·legal ocupació de l'espai públic” que genera perjudicis al turisme i al comerç, i va acusar la Delegació del Govern de no haver actuat per protegir la Real Casa de Correos, seu de l'Executiu madrileny, de danys a la façana, ni l'estàtua de l'Ós i l'Arboç.
El TSJM rebutja les mesures cautelaríssimes i cautelars
El cas va ser elevat al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que en sengles actuacions, l'última de les quals dictada el 7 d'octubre, va rebutjar tant les mesures cautelaríssimes com les cautelars sol·licitades pel Govern de Díaz Ayuso.
Sense entrar en el fons de l'assumpte, els magistrats van considerar que, en aquest moment processal, no s'ha acreditat la inactivitat administrativa de la Delegació del Govern i van assenyalar que, en aquest tipus de casos, s'ha d'esperar un termini de tres mesos per interposar recurs per inactivitat.
Ahir, la Comunitat de Madrid va presentar un recurs de reposició contra l'acte que va denegar les cautelars.
Les insinuacions sobre grups terroristes
El dissabte 10 d'octubre, en un míting del Partit Popular (PP), Isabel Díaz Ayuso va demanar a la Delegació del Govern “saber si és cert que hi ha un grup que ha tingut antecedents terroristes propalestins gestionant l'acampada”.
Les declaracions arribaven després que, l'1 d'octubre, l'organització proisraeliana radicada a Espanya Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà (ACOM) afirmés públicament que la xarxa de suport als presoners palestins Samidoun, prohibida en diversos països, estava present a l'acampada.
Un altre dels arguments esgrimits per l'Executiu regional se centra en els riscos que la protesta, segons sosté, podria comportar per als viatgers de Metro, especialment en cas d'una evacuació urgent o d'una intervenció dels serveis d'emergència, tal com va exposar el conseller d'Habitatge, Transports i Infraestructures, Jorge Rodrigo, en una missiva remesa dimarts al delegat del Govern.
La via davant la Fiscalia i l'opció penal
En paral·lel, la Comunitat de Madrid va activar ahir una nova via judicial en denunciar davant la Fiscalia amenaces, insults i expressions ofensives com “Ayuso, pallassa, ocuparé casa teva” o “Ayuso mor-te”, que, a judici del Govern autonòmic, podrien constituir “delictes d'odi”.
La Comunitat no ha descartat obrir la via penal contra el delegat del Govern, una acció que ja ha emprès Vox, que es va querellar contra Francisco Martín dilluns, ni tampoc acudir al Tribunal Suprem perquè obligui al desallotjament de la Puerta del Sol.