El Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts el IV Pla Estratègic per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, un full de ruta amb més de 750 mesures fins al 2029 que, en principi, haurà de seguir vigent després de les eleccions generals del 29 de novembre. El document incorpora per primera vegada actuacions específiques sobre violència política contra les dones i sobre les demandes slapp, procediments judicials llargs i costosos que busquen intimidar o desgastar els qui intervenen en assumptes d'interès públic.
Des del Ministeri d'Igualtat, que ha elaborat el pla, sostenen que ambdós fenòmens constitueixen una amenaça per a la participació democràtica. La violència política pot limitar l'exercici dels drets polítics i la presència de les dones en espais de decisió; els slapp, per la seva banda, posen en risc drets fonamentals de periodistes, activistes, defensores de drets humans, investigadores, representants polítiques i altres dones que participen en la vida pública.
Un observatori per mesurar els atacs i una línia d'ajudes per frenar-los
Entre les mesures concretes figura la creació d'un Observatori de Misogínia Digital i Violència Política, destinat a recopilar i analitzar atacs en l'entorn en línia. Igualtat també preveu una línia específica de subvencions per a projectes de prevenció, sensibilització i investigació en aquest àmbit, segons fonts del ministeri.
La resta del bloc sobre violència política funciona, per ara, com una base de treball: impulsar la investigació i l'anàlisi de dades, reforçar la prevenció i la protecció en espais físics i digitals, i llançar campanyes i accions educatives dirigides a institucions públiques, mitjans de comunicació i societat civil. El pla també planteja reforçar la col·laboració amb agents públics i privats, nacionals i internacionals.
La pressió judicial contra dones en la vida pública entra en l'agenda oficial
En paral·lel, el pla incorpora mesures anti-slapp amb formació sobre l'ús d'aquestes demandes com a eines de coacció i violència, a més de fomentar estudis que serveixin per actualitzar protocols de protecció. El ministeri subratlla que, encara que aquests litigis poden dirigir-se contra qualsevol, les dones que participen en l'espai públic solen afrontar-los en un context més ampli d'assetjament, fustigació i violència, especialment en entorns digitals.
La decisió arriba en un moment de creixement d'ambdós fenòmens. Un informe de la UIP va alertar al febrer de l'expansió de la violència política en un context de polarització, pressió social i econòmica, amplificació de la ira en xarxes i menor confiança en les institucions. Segons aquesta enquesta, el 76% de les parlamentàries va dir haver patit violència, enfront del 68% dels homes, i elles es veuen afectades de forma desproporcionada per la violència de gènere i sexual a internet.
La UNESCO, en una anàlisi publicada l'any passat sobre violència contra dones periodistes, va assenyalar a més que en cinc anys es va duplicar la proporció de professionals que relacionen atacs digitals amb episodis d'abús, assetjament o agressió fora d'internet: del 20% el 2020 al 42% el 2022. I l'últim informe de la Coalició contra les Demandes Slapp a Europa, juntament amb la Fundació Daphne Caruana Galizia, va identificar 1.303 casos entre 2010 i 2024, amb 167 noves demandes només el 2024.
Aquest context explica el gir normatiu europeu. La UE va aprovar el 2024 la directiva anti-slapp, i Espanya la va transposar en el Pla d'Acció per la Democràcia d'aquest mateix any. Mentrestant, al país s'han conegut diverses querelles contra comunicadores i periodistes per assumptes vinculats a la violència masclista i sexual, entre elles la presentada contra Paloma Palenciano el 2021, arxivada el 2022, i les obertes contra Cristina Fallarás, encara en curs.
També s'han registrat querelles com la del youtuber Sergio Candanedo contra la comunicadora i artista Yolanda Domínguez per anomenar-lo “troll masclista” i dir que era “violent amb les dones”; en aquest cas, el Tribunal Constitucional va acabar fallant a favor de la llibertat d'expressió de Domínguez. Així mateix, elDiario.es i altres mitjans han estat objecte de querelles per la seva publicació de testimonis de violència sexual contra Julio Iglesias, un procediment en el qual se li demana, entre altres qüestions, presó.
Contacte