El Govern vol elevar les exigències de cada títol universitari i tancar el pas als centres que han convertit la falta de places públiques en una oportunitat de negoci. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest divendres la tramitació d'un nou reial decret que reforçarà la qualitat del professorat i limitarà l'ensenyament a distància en aquelles carreres que requereixin una formació pràctica i presencial.
Sánchez ha presentat la iniciativa durant una visita a l'Institut de Ciències Matemàtiques, acompanyat per la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant. El text es treballarà amb la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles (CRUE) i amb representants de l'estudiantat abans de la seva aprovació.
El president ha dirigit el seu missatge especialment cap als centres que han crescut a l'escalf d'una demanda que la xarxa pública no aconsegueix absorbir. "Han aparegut universitats amb una oferta de qualitat qüestionable que s'aprofiten d'aquesta situació per fer negoci", ha advertit. Després ha resumit el propòsit de la reforma amb una frase contundent: "Una universitat no pot ser un xiringuito ni una franquícia expenedora de títols".
El control arribarà a cada titulació
Un dels canvis principals afectarà el professorat. Almenys el 50% dels docents de cada grau o màster haurà de tenir el títol de doctor i un 40% haurà de treballar a temps complet. La regulació actual calcula el percentatge de doctors sobre el conjunt de la plantilla d'una universitat, cosa que permet concentrar-los en unes facultats mentre altres titulacions queden per sota.
L'Executiu pretén que els requisits es compleixin títol per títol, tant a les universitats públiques com a les privades. La contractació a temps complet busca també reduir la precarietat i assegurar que els professors disposin de temps suficient per ensenyar, investigar i atendre l'alumnat.
La segona pota del decret serà la presencialitat. El Govern preveu exigir-la en els estudis que necessitin pràctiques, contacte amb pacients o ús d'instal·lacions especialitzades, amb especial atenció a les ciències de la salut. El llistat definitiu encara s'haurà de concretar durant la tramitació. Medicina, Infermeria i Veterinària ja s'imparteixen de manera presencial. La nova regulació podria obligar a revisar determinades ofertes en línia o semipresencials de Psicologia, Farmàcia, Teràpia Ocupacional o Ciències de l'Activitat Física, sempre que finalment siguin incloses entre les titulacions afectades.
El creixement privat resulta especialment visible en aquest camp. Entre 2015 i 2025, el nombre d'estudiants de titulacions sanitàries en centres privats va passar d'uns 50.000 a més de 101.000. A les universitats públiques amb prou feines va variar, des de 188.400 fins a 189.300 alumnes. L'escassetat de places i de llocs per a realitzar pràctiques ha acabat obrint un mercat cada vegada més gran per als centres de pagament.
La privada, a una universitat d'igualar la pública
Espanya ja compta amb 99 universitats, 50 públiques i 49 privades. La diferència s'estreny encara més en l'ensenyament a distància: vuit de les nou universitats d'aquest tipus són privades. En el curs 2023-2024, més de 316.000 persones estudiaven en centres a distància, al voltant del 18% de l'alumnat universitari.
L'avanç de la xarxa privada ha estat molt ràpid. Durant l'última dècada, les seves matriculacions van créixer un 128%, mentre les de la pública van augmentar un 3%. En els màsters, els centres privats han triplicat el seu alumnat i ja superen les universitats públiques.
Sánchez atribueix part d'aquesta expansió a la manca de finançament i de places. En el curs 2024-2025, les universitats públiques presencials van rebre prop de mig milió de sol·licituds en primera opció per a una mica més de 245.000 llocs. Aquesta diferència eleva les notes de tall i empeny milers de famílies cap a centres privats quan poden assumir el cost.
La situació resulta especialment visible en comunitats governades durant anys pel PP. De les 20 universitats existents a Madrid, 14 són privades. Castella i Lleó compta amb cinc privades i quatre públiques. Sánchez ha acusat aquests governs autonòmics d'aplicar una "obsolescència programada del que és públic", deteriorant l'oferta fins a presentar la iniciativa privada com a única sortida.
Les universitats públiques i la CRUE fa anys que reclamen un finançament estable que permeti renovar plantilles, ampliar places i millorar infraestructures. La Llei Orgànica del Sistema Universitari va fixar com a objectiu assolir un finançament públic mínim equivalent a l'1% del PIB.
El Govern defensa que el finançament estatal directe a les universitats ha crescut un 78% des del 2018 i recorda que les beques van fregar els 1.300 milions d'euros en el curs 2025-2026, un 42% més que vuit anys abans. També preveu crear més de 20.000 places a la Universitat Nacional d'Educació a Distància fins al 2029.
El reial decret començarà ara la seva negociació amb rectors i estudiants. Durant aquest procés s'hauran de fixar les titulacions sotmeses a presencialitat obligatòria, els terminis d'adaptació i la manera de comprovar que cada grau i màster compleix els nous requisits.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
