El Ministeri de Treball ha llançat a audiència i informació pública l'avantprojecte amb què pretén actualitzar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals de 1995 i el Reglament dels Serveis de Prevenció de 1997. Entre les novetats més destacades figura una revisió del catàleg d'activitats prohibides per als menors de 18 anys, amb l'objectiu d'adaptar la normativa a riscos i escenaris laborals que no estaven recollits amb precisió en la regulació vigent.
La reforma modifica, en aquest punt, una regulació molt antiga que continuava descansant en el Decret de 26 de juliol de 1957 sobre Indústries i Treballs prohibits a dones i menors per perillosos o insalubres. El canvi pretén substituir aquest marc desfasat per un altre vinculat a la prevenció de riscos laborals actual i a les noves realitats del mercat de treball.
En concret, l'avantprojecte estableix que els menors no podran treballar en feines que impliquin exposició a actes o representacions de caràcter pornogràfic o violent. Aquesta prohibició se suma a altres activitats vetades, com les feines en recintes amb animals ferotges o verinosos, el sacrifici industrial d'animals o aquelles feines en què el ritme vingui marcat per màquines i el salari depengui del resultat.
El text també impedeix que els menors duguin a terme tasques que superin objectivament les seves “capacitats físiques o psicològiques”. A més, veta la seva participació en treballs amb determinada maquinària, entre aquesta serres circulars, raspalladores per a la fusta, locomotores, premses i màquines modeladores de plàstics i cautxús, entre d'altres. La lògica de la norma és doble: evitar tant el dany físic directe com l'exposició a contextos que puguin afectar el desenvolupament psicològic del menor.
No obstant això, l'avantprojecte preveu excepcions taxades. Aquestes activitats només podran realitzar-se quan formin part de contractes formatius de l'Estatut dels Treballadors, siguin essencials per adquirir els aprenentatges previstos en el pla formatiu, es desenvolupin sota supervisió contínua d'un treballador amb formació preventiva de nivell bàsic i s'apliquin totes les mesures preventives derivades de l'avaluació de riscos. És a dir, no s'obre una porta general, sinó una excepció vinculada a l'aprenentatge i sotmesa a condicions estrictes.
A aquestes limitacions se n'afegeixen d'altres ja existents i que el text actualitza. Entre aquestes hi ha la prohibició de treballs amb exposició a radiacions, substàncies tòxiques, agents cancerígens i biològics, la manipulació o utilització d'explosius, la mineria, les activitats d'immersió o marítimopesqueres, els treballs d'elevació i moviment de càrregues pesades, les tasques en obres amb risc de caiguda d'altura o sepultament, les activitats en la indústria siderúrgica i en la construcció naval, així com els treballs amb riscos elèctrics en alta tensió.
La reforma no es limita al treball de menors. L'avantprojecte modifica a més el article 4 de l'Estatut dels Treballadors per incloure expressament entre els drets laborals el de la “integritat física i moral” i la “protecció davant la violència i a qualsevol tipus d'assetjament”. Amb això, Treball busca reforçar l'enfocament preventiu no només davant accidents o substàncies perilloses, sinó també davant riscos psicosocials i situacions de violència en el treball.
Una altra de les novetats rellevants afecta la salut laboral després de baixes llargues. El text obliga les empreses a establir, després d'absències prolongades per motius de salut, procediments de retorn a la feina i, en determinats supòsits, a actualitzar la formació preventiva del treballador. A més, l'empresa haurà de garantir la vigilància de la salut física i mental, mitjançant proves i exàmens sanitaris específics a l'inici de la relació laboral, de forma periòdica i després d'aquestes absències prolongades.
En el terreny sancionador, l'avantprojecte planteja canvis en la Llei d'Infraccions i Sancions en l'Ordre Social per precisar millor les infraccions en matèria d'igualtat i no discriminació i per aclarir les reduccions per pagament anticipat. En concret, preveu rebaixes del 40% de la multa quan la sanció sigui exclusivament econòmica, el responsable pagui abans de la resolució i renunciï a presentar accions, al·legacions o recursos en via administrativa. Aquesta reducció no s'aplicarà, entre altres casos, si hi ha sancions accessòries o si la infracció en prevenció de riscos està vinculada causalment amb un accident de treball o una malaltia professional.
El text neix d'un acord signat entre Treball, CCOO i UGT, i reforça també el paper de la representació laboral en prevenció. Els delegats de prevenció podran comptar amb un augment del 20% en el seu crèdit horari, i els representants sindicals hauran de ser consultats en l'elecció de la mútua d'accidents de treball. A més, es crea la figura de l'agent territorial de prevenció, pensada per reforçar la prevenció en empreses o centres sense representació sindical, amb especial impacte en les pimes.
En el cas de les petites empreses, la reforma inclou la bonificació de la formació obligatòria en prevenció per a les companyies de menys de 10 treballadors. També estableix que els delegats de prevenció hauran de comptar, com a mínim, amb formació de nivell bàsic, adaptada al sector corresponent. És un canvi dirigit a professionalitzar més la funció preventiva dins de les plantilles.
L'avantprojecte endureix igualment les exigències perquè les empreses assumeixin internament la prevenció. Redueix a 300 persones el llindar general per constituir serveis de prevenció propis, i a 150 quan es tracti d'activitats perilloses. A més, limita a 10 el nombre màxim de treballadors perquè l'empresari pugui assumir personalment l'activitat preventiva. Amb això, el Ministeri pretén reforçar estructures preventives més sòlides i menys informals.
De fons, la reforma persegueix una actualització més àmplia de la normativa preventiva. El text vol visibilitzar riscos la presència dels quals ha crescut en els últims anys, com els vinculats a factors psicosocials, al canvi climàtic, al treball a distància i a les deficiències en matèria de desconnexió digital. També incorpora la perspectiva de gènere, l'edat i la diversitat generacional en la gestió preventiva i reforça la protecció de treballadores embarassades o en lactància.
Segons la memòria d'impacte econòmic inclosa en l'avantprojecte, Treball sosté que aquesta reforma reduirà els costos econòmics i socials associats a la sinistralitat laboral i generarà efectes positius indirectes sobre el sistema productiu. És a dir, el Govern presenta la modificació no només com una millora en drets i protecció, sinó també com una mesura amb impacte econòmic favorable.
