El Ministeri d'Hisenda ha aconseguit aquest divendres tirar endavant la seva proposta per reformar el finançament autonòmic, pendent de renovació des de 2014. El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) ha donat el seu aval al nou model amb els vots favorables de Catalunya i Canàries, suficients perquè el projecte continuï la seva tramitació.
La reunió ha acabat amb el rebuig de les comunitats governades pel Partit Popular i de les dues autonomies socialistes incloses en el règim comú, Astúries i Castella-la Manxa. La Comunitat de Madrid ha estat l'única absent. El Govern d'Isabel Díaz Ayuso havia intentat estendre la plantada als altres executius populars per impedir que el Consell assolís el quòrum, però cap ha secundat la seva maniobra.
El ministre d'Hisenda, Arcadi España, ha qualificat d'"històric" l'avenç d'una reforma que busca substituir el model aprovat el 2009. També ha admès que la proposta pot millorar-se durant el seu pas per les Corts. "Demano als grups parlamentaris que en la negociació allunyin el soroll i la fúria i que acordin", ha assenyalat en finalitzar una trobada de més de tres hores.
Ayuso es queda sola en la seva plantada
L'Executiu madrileny va anunciar dijous que la seva consellera d'Economia, Hisenda i Ocupació, Rocío Albert, no acudiria a la reunió. El seu objectiu declarat consistia a convèncer la resta de comunitats del PP per impedir la constitució del Consell. L'estratègia ha fracassat i Madrid ha renunciat a defensar la seva posició dins de l'òrgan mentre els altres territoris han participat i votat en contra.
Alguns representants populars han marcat distàncies amb la fórmula triada per Ayuso. El conseller valencià, José Antonio Rovira, ha assegurat que l'absència de Madrid mancava de "cap tipus d'utilitat". La responsable extremenya, Elena Manzano, ha reivindicat la "màxima lleialtat institucional" per justificar la seva presència, mentre Galícia ha explicat que preferia mostrar el seu rebuig des de dins.
Madrid ni tan sols va notificar formalment la seva absència al Ministeri. El seient reservat a Rocío Albert va quedar buit i sobre la taula va aparèixer un exemplar de El dolor de los demás, de l'escriptor Miguel Ángel Hernández, col·locat com a cortesia per Arcadi España. La cadira desocupada va acabar convertida en la imatge de l'aïllament del Govern regional.
La posició d'Ayuso també xoca amb les xifres territorials de la reforma. La Comunitat de Madrid rebria 2.555 milions d'euros addicionals el 2027, cosa que la situaria com la quarta autonomia més beneficiada en termes absoluts. El model contempla a més una adhesió voluntària, de manera que cada territori podrà romandre en el sistema vigent si prefereix renunciar a l'increment previst.
Més recursos per als serveis públics
La proposta d'Hisenda incorporaria 20.975 milions d'euros addicionals al sistema durant el seu primer any d'aplicació. Els recursos totals per a les comunitats de règim comú assolirien els 224.507 milions el 2027, amb una aportació estatal propera als 19.000 milions i una major participació autonòmica en els principals impostos.
Les comunitats passarien a gestionar el 55% de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), enfront del 50% actual, i el 56,5% de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA). També s'introdueixen nous criteris per calcular la població ajustada, atenent a factors com l'envelliment, la població en edat escolar, la dispersió, la insularitat i els costos derivats del canvi climàtic.
Andalusia seria la principal beneficiària en termes absoluts, amb 4.846 milions addicionals cada any. Catalunya rebria 4.686 milions; la Comunitat Valenciana, 3.669 milions; i Madrid, els citats 2.555 milions. El mecanisme d'anivellament busca reduir les diferències de finançament per habitant i reforçar els fons destinats a sanitat, educació i polítiques socials.
El suport del CPFF tampoc aclareix totes les dificultats. Els governs autonòmics del PP, Astúries i Castella-la Manxa sostenen que el projecte va néixer de la negociació entre l'Executiu i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i reclamen començar de nou el procés. Hisenda defensa que el text ha estat debatut amb totes les comunitats i recorda que cap territori rebria menys diners amb el nou sistema.
El projecte passarà ara pel Consell de Ministres abans d'iniciar el seu recorregut parlamentari. En tractar-se d'una reforma mitjançant llei orgànica, el Govern necessitarà una majoria absoluta de 176 diputats al Congrés. Junts ha anunciat una esmena a la totalitat i reclama un concert econòmic per a Catalunya, per la qual cosa la seva aprovació definitiva continua oberta. L'Executiu manté l'objectiu que el nou model entri en vigor l'1 de gener de 2027.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
