Hisenda mou fitxa per refer el finançament autonòmic amb Catalunya com a únic suport clar

El Govern ofereix més recursos a totes les comunitats, amplia la seva autonomia fiscal i obre una negociació que haurà de superar després el difícil examen del Congrés

10 de juliol de 2026 a les 18:01h
EuropaPress 7651447 ministro hacienda arcadi espana rueda prensa consejo ministros julio 2026
EuropaPress 7651447 ministro hacienda arcadi espana rueda prensa consejo ministros julio 2026

Hisenda ha obert aquest divendres la negociació formal per canviar el sistema de finançament autonòmic, pendent d'una reforma des de fa més d'una dècada. El Ministeri que dirigeix Arcadi España ha enviat a les comunitats de règim comú l'esborrany complet del nou model, acompanyat dels càlculs sobre els diners que rebria cada territori si la proposta entra en vigor el 2027.

El document posa 20.975 milions d'euros addicionals sobre la taula i garanteix que cap comunitat rebi menys que amb el sistema actual. El Govern intenta traslladar així el debat des del xoc polític dels últims mesos cap a les xifres concretes d'una reforma que condicionarà els recursos disponibles per a sanitat, educació, dependència i la resta dels serveis públics autonòmics.

La negociació comença, però, amb un rebuig territorial molt ampli. Els governs del PP, Castella-la Manxa i Astúries han expressat importants reserves o han avançat el seu vot contrari. Catalunya és per ara el suport més clar, després que la proposta nasqués de l'acord assolit entre el PSOE i ERC per a la investidura de Salvador Illa. Junts tampoc garanteix els seus vots quan el text arribi al Congrés.

Més IRPF i IVA per a les comunitats

La principal via per augmentar els recursos serà una major participació autonòmica en els dos grans impostos estatals. La cessió de l'IRPF pujarà del 50% al 55%, mentre que la de l'IVA passarà del 50% al 56,5%.

La cistella tributària incorporarà també els impostos sobre el patrimoni, els dipòsits bancaris, les activitats del joc i els residus dipositats en abocadors. Hisenda calcula que el conjunt del sistema distribuirà uns 224.500 milions d'euros el 2027, enfront dels 152.484 milions corresponents al 2023, l'últim exercici completament liquidat.

Les comunitats podran acollir-se, a més, a un sistema de caixa compartida per rebre els ingressos de l'IRPF al mateix temps que l'Administració central. També es planteja avançar les liquidacions, reforçar la col·laboració entre l'Agència Tributària i les hisendes autonòmiques i permetre que els territoris rebin una part de l'IVA generat per les petites i mitjanes empreses instal·lades en ells.

El model serà voluntari. Cada autonomia podrà mantenir el sistema vigent, tot i que en aquest cas renunciarà a l'increment de recursos associat a la reforma. Hisenda incorpora igualment una garantia d'statu quo perquè cap de les comunitats que s'hi adhereixin en surti perdent respecte al repartiment actual.

La sanitat tindrà més pes que el padró

Una altra de les grans novetats afecta la denominada població ajustada, la fórmula utilitzada per calcular quant costa prestar els serveis públics a cada territori. El nombre brut d'habitants continuarà sent important, tot i que deixarà d'ocupar el centre absolut del repartiment.

La despesa sanitària tindrà un pes del 38%, per damunt del 30% assignat al padró. El càlcul tindrà en compte vint grups d'edat per reflectir millor el cost d'atendre una població envellida. L'educació representarà un 17% i sumarà variables relacionades amb la Formació Professional, la universitat i els estudiants que es desplacen entre comunitats.

També es valoraran per separat les persones d'entre 65 i 79 anys i les majors de 80, el nombre d'aturats sense prestació, la superfície territorial, la dispersió de la població, la insularitat i els costos fixos que suporten les autonomies menys poblades.

El Govern defensa que aquests canvis reduiran a la meitat les diferències actuals de finançament per habitant ajustat. L'esborrany incorpora a més un fons de 1.000 milions d'euros per afrontar els efectes del canvi climàtic, amb especial incidència en els territoris mediterranis.

Andalusia rebrà més diners i Catalunya encapçalarà la millora per habitant

Les xifres absolutes situen Andalusia com la comunitat que més recursos addicionals obtindria, amb 4.846 milions d'euros. Catalunya rebria 4.686 milions més, la Comunitat Valenciana 3.669 milions, Madrid 2.555 milions, Castella-la Manxa 1.248 milions i Múrcia 1.188 milions.

La fotografia canvia en calcular l'augment per habitant ajustat. Les estimacions de Fedea col·loquen Catalunya com el territori amb una millora més gran, amb una mica més de 500 euros addicionals per persona, seguida de la Comunitat Valenciana i Múrcia. Aquest resultat alimenta una part de les crítiques dels governs autonòmics, que consideren que el disseny manté elements negociats prèviament amb ERC.

Hisenda sosté que la reforma beneficia tots els territoris i recorda que bona part dels recursos addicionals aniran precisament a comunitats governades pel PP. Arcadi España ha demanat als executius regionals que estudiïn el document abans de tancar-se a una proposta que, segons el Ministeri, permetrà destinar més diners als serveis públics.

El Partit Popular qüestiona l'origen bilateral del model i reclama que la reforma es pacti entre totes les comunitats. Emiliano García-Page considera que el repartiment respon a les exigències de l'independentisme català, mentre Astúries també manté el seu rebuig. Junts se situa en l'extrem contrari i considera que la proposta es queda curta respecte a un veritable finançament singular per a Catalunya.

La votació del 29 de juliol obrirà el camí cap al Congrés

Els equips tècnics d'Hisenda i de les comunitats es reuniran el pròxim dimarts 14 de juliol per analitzar els càlculs, plantejar dubtes i estudiar possibles modificacions. Arcadi España assegura que l'esborrany roman obert a propostes i que algunes de les aportacions traslladades durant les reunions bilaterals ja estan sent examinades.

El següent pas arribarà el 29 de juliol, quan els consellers autonòmics s'asseguin al Consell de Política Fiscal i Financera. El Govern disposa de la meitat dels vots d'aquest òrgan i necessita el suport d'almenys una comunitat per tirar endavant la seva proposta. El suport de Catalunya permetria superar aquest tràmit.

Hisenda preveu aprovar el projecte en el Consell de Ministres després de l'estiu i remetre'l immediatament al Congrés. Allà haurà de reunir una majoria parlamentària que encara no té assegurada. El calendari oficial fixa com a objectiu que el nou sistema pugui entrar en vigor l'1 de gener de 2027.

Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.

Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.

Activar ara
Sobre l'autor
foto jaime
Jaime Barrionuevo

Redactor de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit