La convocatòria d'eleccions generals per al pròxim 29 de novembre ha deixat pel camí una de les iniciatives que el Congrés havia aprovat recentment: la llei que pretenia facilitar l'accés a la nacionalitat espanyola als sahrauís nascuts al Sàhara Occidental durant el període en què el territori va estar sota administració espanyola. La dissolució de les Corts fa decaure les iniciatives legislatives que no han completat la seva tramitació, per la qual cosa el text haurà de tornar a impulsar-se en la pròxima legislatura si es vol recuperar.
La proposta buscava reconèixer jurídicament els vincles històrics d'aquest col·lectiu amb Espanya. El text aprovat pel Congrés contemplava la concessió de la nacionalitat per carta de naturalesa als sahrauís nascuts sota administració espanyola i establia també mecanismes perquè els seus descendents poguessin accedir-hi en determinades condicions. La iniciativa podria afectar desenes de milers de persones.
Aprovada al Congrés, frenada al Senat
La proposició de llei va començar la seva tramitació parlamentària el 2025 i va romandre bloquejada durant mesos. El procés es va reactivar el 2026 i PSOE i Sumar van aconseguir finalment un acord sobre el text. Al setembre, el Congrés va aprovar la iniciativa i la va enviar al Senat per continuar la seva tramitació. La votació a la Cambra Baixa va tirar endavant amb 168 vots a favor, 31 en contra i 145 abstencions. Vox va ser l'únic grup que va votar en contra, mentre que el PP es va abstenir.
El problema va arribar al Senat. El PP va presentar esmenes al text i la iniciativa va quedar pendent del seu debat i votació definitiva. El Ple en el qual estava previst abordar la llei ja no podrà celebrar-se com estava previst a causa de la dissolució de les Corts provocada per la convocatòria electoral. D'aquesta forma, una norma que havia superat el tràmit del Congrés queda sense efecte parlamentari i haurà d'iniciar de nou el seu recorregut si les pròximes Corts decideixen recuperar-la.
Sumar demana una sortida per decret per evitar que la llei quedi en res
Davant d'aquest escenari, la diputada de Sumar i d'origen sahrauí Tesh Sidi ha plantejat que el Govern busqui una via alternativa per concedir la nacionalitat sense haver d'esperar una nova tramitació parlamentària. L'opció proposada passa per utilitzar la carta de naturalesa, un procediment que permetria al Govern concedir la nacionalitat mitjançant reial decret als qui acreditin que compleixen els requisits. En aquest cas, les persones afectades haurien de presentar les seves sol·licituds davant el Ministeri de Justícia i cada expedient seria estudiat individualment.
Sidi ha lamentat que una llei aprovada per “àmplies majories” parlamentàries acabi decaient amb la convocatòria electoral i ha qualificat la situació d'“un dia trist en l'àmbit personal i per al poble sahrauí”. La diputada ha assenyalat a més que encara existiria una última possibilitat de salvar la iniciativa abans que es faci efectiva la dissolució: que el PP retiri les esmenes que va presentar al Senat. L'alternativa del reial decret permetria evitar que la qüestió quedi completament paralitzada, però no seria el mateix que aprovar la llei que estava en marxa. En lloc d'establir una nova regulació mitjançant una norma aprovada per les Corts, el Govern hauria de recórrer a la via de la carta de naturalesa i estudiar les sol·licituds corresponents.
Un día triste en lo personal y para el pueblo saharaui. Las últimas vías las tiene el PP en el Senado y el gobierno vía real decreto(carta de naturaleza)
— Tesh Sidi🇪🇭 (@teshsidi) October 5, 2026
Los saharauis se quedan sin la ley para obtener la nacionalidad a dos semanas de su aprobación por el adelanto electoral…
Si finalment no s'utilitza aquesta via, l'altra opció serà esperar que es constitueixin les noves Corts després de les eleccions del 29 de novembre. A partir d'aquí, els partits que vulguin recuperar la iniciativa hauran de tornar a impulsar la seva tramitació i aconseguir els suports necessaris per tirar-la endavant. Per als col·lectius sahrauís, l'avançament electoral suposa així un nou retard en una reivindicació que fa anys que és sobre la taula. Una llei que ja havia superat el Congrés es queda ara sense recorregut abans d'arribar a la seva aprovació definitiva, i el seu futur dependrà de les decisions que adoptin el pròxim Govern i el nou Parlament.
