La Comissió de Justícia del Senat debatreà i votarà aquest dimecres la proposició de llei per concedir la nacionalitat espanyola als sahrauís nascuts quan el Sàhara Occidental estava sota administració espanyola i als seus descendents, una iniciativa que va tirar endavant al Congrés a principis de setembre amb els vots de la majoria que formen el Govern i els seus socis, mentre que el Partit Popular (PP) va optar per abstenir-se.
En aquesta primera revisió a la Cambra Alta, el PP utilitzarà la seva majoria per introduir fins a nou esmenes, amb les quals pretén eliminar la via de concessió directa de la nacionalitat i reconvertir el text en una simple modificació del Codi Civil, orientada a reduir a dos anys el període de residència legal exigit per a aquest col·lectiu.
Eliminació de la carta de naturalesa i canvi del títol
Els canvis impulsats pels populars afecten, fins i tot, el nom de la norma, que deixarà de presentar-se com una proposició de llei específica per convertir-se en una modificació del Codi Civil. També es modificarà el text introductori per eliminar qualsevol referència a la concessió per carta de naturalesa o a la llei de sefardites, i es justificarà la reforma en la reducció del termini de residència a dos anys.
A més, el PP suprimirà l'article u, amb la qual cosa desapareix la via de concessió de nacionalitat per carta de naturalesa als nascuts abans de 1977 sense residència legal a Espanya, i també eliminarà l'article dos, que recollia tot el procediment administratiu vinculat a aquesta opció.
Una altra de les esmenes posa fi al règim especial sobre inscripcions al Registre Civil relatives a la carta de naturalesa, i el PP també donarà per caiguda la Disposició Addicional Segona, amb la qual es pretenia desenvolupar una aplicació informàtica específica per tramitar aquestes nacionalitats.
Quins canvis planteja el Partit Popular
El PP, no obstant això, sí que incorpora un nou punt al Codi Civil per incloure expressament els "sahrauís del Sàhara Occidental" entre els col·lectius que podran sol·licitar la nacionalitat després de dos anys de residència legal a Espanya.
Juntament amb això, una altra esmena estableix que la condició de sahrauí per acollir-se a aquest termini reduït haurà d'acreditar-se mitjançant un posterior desenvolupament reglamentari per part del Govern. La formació popular també amplia l'entrada en vigor de la llei, que passarà de quatre mesos a sis mesos des de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Per la seva banda, Vox ha registrat un veto a la proposició de llei, amb el qual reclama que tota la norma torni al Congrés.
La proposició de llei que va arribar del Congrés
La norma que va arribar des de la Cambra Baixa va ser impulsada per Sumar i, encara que el PSOE la va rebutjar en un primer moment, posteriorment la va pactar amb el seu soci de Govern. El text sosté que concorren "circumstàncies excepcionals" per concedir la nacionalitat per carta de naturalesa als sahrauís nascuts al Sàhara Occidental abans del 29 de setembre de 1977, fins i tot encara que no resideixin legalment a Espanya.
Per acreditar aquesta condició, la proposició de llei permet presentar, entre altres documents, un DNI espanyol encara que estigui caducat, el rebut d'inscripció al cens per al referèndum del Sàhara Occidental autenticat per Nacions Unides, certificats de naixement o documentació expedida per l'Administració espanyola.
A més, els descendents de primer grau dels qui obtinguin la nacionalitat disposaran de cinc anys per optar també a ella. La norma preveu, així mateix, que les sol·licituds per carta de naturalesa siguin gratuïtes i puguin presentar-se durant els tres anys posteriors a l'entrada en vigor de la llei, amb possibilitat d'ampliació per un any més.
