El Tribunal Suprem ha decidit suspendre de manera cautelar les noves inscripcions en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) dels qui han adquirit la nacionalitat a l'empara de la coneguda com a llei de nets -excepte en aquells casos en què quedi acreditat que els nous electors són descendents d'exiliats espanyols-, a petició dels recursos d'Iustitia Europa i Vox. En aquest sentit, la Junta Electoral Central (JEC) es reunirà aquest dilluns per estudiar el requeriment.
La mesura cautelar estarà vigent durant els successius processos electorals fins que l'alt tribunal dicti sentència i parteix dels recursos interposats per Iustitia Europa i Vox contra l'acord adoptat per la Junta Electoral Central (JEC) el passat 16 de juliol. La Sala Contenciosa-Administrativa del Suprem ha estimat les mesures cautelars plantejades per ambdues parts i condiciona el reconeixement dels drets electorals al fet que es pugui demostrar la condició de descendent d'exiliats.
Per comprovar quines inscripcions compleixen aquests requisits, el Suprem ordena a la JEC que sol·liciti a l'Oficina del Cens Electoral un informe detallat. El document haurà de diferenciar entre les altes censals que s'hagin produït directament pels supòsits d'exili contemplats en la 'llei de nets' i aquelles que hagin estat autoritzades a partir de la interpretació establerta posteriorment mitjançant una instrucció.
A més, el tribunal reclama a la Junta Electoral que insti l'Oficina del Cens a completar un altre informe que ja havia sol·licitat el 16 de juliol sobre l'aplicació d'aquesta normativa i el vot per correu dels residents absents. També haurà d'elaborar una instrucció que estableixi criteris concrets per determinar el municipi en el qual correspon realitzar la inscripció electoral.
En cas que aquests documents encara no estiguin acabats, el Suprem fixa que la JEC haurà d'establir un termini màxim de 15 dies perquè l'Oficina del Cens els prepari i lliuri. Una vegada rebuts, la Junta Electoral disposarà d'un màxim de deu dies per aprovar-los.
La coneguda com a ‘llei de nets’ es va incorporar a la Llei de Memòria Democràtica aprovada l’octubre de 2022 i va obrir la possibilitat que fills i nets d’espanyols d’origen obtinguessin la nacionalitat espanyola. Entre els supòsits contemplats figura el dels qui puguin acreditar que el seu pare, mare, avi o àvia van ser espanyols i van haver d’exiliar-se per motius polítics, ideològics, religiosos o relacionats amb la seva orientació sexual.
Posteriorment, una instrucció va ampliar la interpretació d’aquests supòsits en establir que es "presumirà" la condició d’exiliat en el cas dels espanyols que van abandonar Espanya entre 1936 i 1955. És precisament sobre l’aplicació d’aquest criteri sobre la qual el Suprem reclama ara informació per determinar quines inscripcions en el CERA poden mantenir els seus efectes electorals.
